Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

domingo, 29 de diciembre de 2013

Geografia Agrària. UD 02. Models teòrics del paisatge agrari.

UD 2. ASPECTES TEÒRICS DELS ESTUDIS DEL PAISATGE AGRARI.
2.1. DEFINICIÓ DE MODEL.
2.2. MODELS EXPERIMENTALS.
2.3. MODELS CONCEPTUALS.
2.4. MODELS TAXONÒMICS: CULTIUS CARACTERÍSTICS, CULTIUS DOMINANTS. EL MODEL DE TIPOLOGIES AGRÍCOLES DE JERZY KOSTROWICKY.
Majoral, Roger. Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña en base a la utilización del suelo, en Los paisajes rurales de España. AGE. Valladolid. 1980: 91-101.
Els models taxonòmics tenen com fi la classificació de sistemes agrícoles. Tenen índexs o paràmetres per a classificar els sistemes en fnció de les variables homogènies que tenen uns respecte d’altres.
Model de Weaver. És el més clàssic. El seu fi és l’estudi de les combinacions de cultius i permet estudiar els canvis dins de l’estructura agrícola al llarg del temps. S’articula a partir de la descripció d’una corba teòrica basada en l’àrea cultivada, que aniria desde una situació hipotètica de monocultiu fins a una situació hipotètica igual al nombre de conreus que nosaltres disposem en la realitat. Després es comparen les distintes situacions hipotètiques descrites en la realitat a partir de la fòrmula:
lambda: E D2 / n (veure apunts a mà).
En un exemple de sis cultius, en sis situacions hipotètiques, des de la diversificació nul·la (un sol cultiu) a la de dividir en sis parts iguals. Se cerca la distància ideal, la menor, que en aquest cas es la quarta situació. La distància es refereix a la diastància entre l’hipotètic i l’observat.
Crítiques a Weaver: 1) Favorable: És el primer intent d’establir una metodologia quantitativa per delimitar regions agrícoles. 2) L’elecció de les variables pot obeir a criteris subjectius. 3) Segueix les informacions de l’Administració. 4) No permet la utilització d’unitats ramaderes (serien unitats de mesura distintes, com hectàrees o caps de ramat).
Mètode de cultius característics:
És una fòrmula de la desviació estandard, d’una sèrie de valors respecte a la mitjana.
El mètode de Nelson pretèn mesurar l’especialització econòmica de cada un dels centres d’un nucli urbà, a partir de la desviació estandard. Es pretèn delimitar un indret pel cultiu característic. Hi han de complir els valors que compleixen.
KOSTROWICKI.
Kostrowicki, Jerzy; Szyrmer, J. H. Agricultural Guidelines. Polish Academy of Sciences. Institute of Geography and Spatial Organisation. Varsovia. 1991. 131 pp. En la revista “Geographia Polonica” publica un mètode per classificar tipologies agrícoles, molt acceptat internacionalment. Intenta definir sistemes agrícoles, que ell distingeix de les regions agrícoles. Un sistema agrícola seria un concepte que tendria connotació de caràcter taxonòmic, classificatori. Es fonamenta en la similitaritat entre individuus, que por ser estudiada en l’espai i en el temps. No necessariament ha de formar àrees contigues, perquè ses característiques d’un sistema podrien donar-se barrejades amb altres sistemes. El concepte de regió agrícola tendria connotacions territorials, per les diferències entre llocs més que per similitaritats entre individuus. Seria una part del territori que s’extén amb caràcter de continuitat, amb límits definits, que presenta característiques diferencials de la regió propera.
El mètode es fonamenta en les variables bàsiques i variables de diagnosi. Les bàsiques són les empíriques en les fonts que té a l’abast l’investigador. Les de diagnosi són índex i ratios sortides de la interrelació de les variables bàsiques.
Les bàsiques són d’ordre alfabètic. Les de diagnosi tenen un ordre numèric.
Les bàsiques (en has) són:
A) El nombre d’explotacions agrícoles.
B) El total de la terra cultivada (cultivada o no) o útil.
C) Sa terra sota un règim de propietat comunal. Són les formes de propietat en societats primitives.
D) Terra sota un règim d’arrendament o a mitges (aparceria).
E) Terra de propietat privada.
F) Terra de propietat col·lectiva: koljós, sovjos, comuna, kibbutz, etc.
G) Terra cultivada. Es diferencia de B) en que G és la cultivada realment.
H) Cultius herbàcis temporals, incluint gorets.
I) Cultius herbàcis temporals, sense gorets.
J) Cultius perennes.
K) Pastures permanents.
L) Cultius primaris (no susceptibles de transformació industrial). És molt ambiguu. Blat.
M) Reguiu.
N) Nombre d’animals de granja. És el pes de la ramaderia. Té coeficients pels distints caps de ramat, per proteínes.
O) Nombre d’animal de granja herbívors.
P) Nombre d’animal de granja de tir. Ús de la força animal.
R) El nombre de població activa agrària. Se le critica per no mesurar l’agricultura a temps parcial.
S) El pes del par de maquinària agrícola. Per cavalls de força.
T) La utilització de fertilitzants químics. Per kg de NPK (nitròge, potasi, fòsfor).
U) La producció d’animals i cultius. Coeficients per proteínes en els distints productes, amb 1 kg de blat=1.
V) Producció animal.
WW) Producció de cultius industrials.
Y) Total de producció agrícola (quina part se ven i se compra, i valora l’autoconsum).
Hi ha 28 variables de diagnosi. Com per exemple:
X3) (E/B)*100. Importància de propietat individual.
X9) (P/G)*100. Importància de força animal.
X10) (S/G)*100. Importància de maquinària agrícola.
X15) Productivitat de la terra. U/B.
X20) Productivitat comercial de la terra. Y/B.
El més dificultós es trobar les variables bàsiques, amb coeficients molt difícils de mesurar, de fonts d’informació (no credibles).
Finalment, cada variable de diagnosi segons el seu pes li dóna una classe de cinc. Aixi la agricultura ve definida per 28 números entre el 1 i el 5, com per exemple 1242113443... Això dóna un seguit de 28 números. Per definir aquest seguit utilitza la distància taxonòmica, respecte a cinc grans tipus de agricultura, que són el primer ordre de definició. La E és la agricultura tradicional extensiva. Hi ha fins cinc tipus. Es fa el sumatori de les diferències respecte als cinc tipus i hem d’acceptar el número inferior.
Un segon ordre de definició, amb lletra minúscula.
En, Ef, Et... En (ramaderia nòmada). Ef (agricultura itinerant). Et (agricultura amb molta importància del guaret).
El altre tipus, L: agricultura de grans dimensions.
Li: latifundis.
El tercer ordre de definició té també un significat propi.

**2.5. MODELS DE LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA: VON THÜNEN.
Hi ha sis condicions del model de Von Thunen. La distància és un factor esencial i provoca una dispersió de la renta. Els cultius més pròxims són més productius. La variabilitat de la renta depén de la susceptibilitat de cada cultiu al cost de transport, com hortalisses, lenya, patates... Però això pot canviar si inverteix en capital i treball. L’espai es anhilotròpic. Va introduir dues variants: 1) un riu navegable que passava per la ciutat mercat, 2) els costos de producció, els preus, una renta de la terra estable (pendent, distància...).
       R= Qp (Pp - Cp) - Qp (ctp) * D
       Es pot emprar en economies agràries amb transports poc desenvolupats. Chisholm diu que aquest model valia per certs indrets del sur d’Itàlia i de la meseta castellana. A Mallorca, Rosselló Verger, sobre Llucmajor, diu que entorn al poble la petita propietat està en el veinat del poble i a mesura que ens allunyam hi ha grans parcel·les, amb bocages.
       Qp1 (Pp1 - Cp1)
       --------------- > 1
       Qp2 (Pp2 - Cp2)
Tomàtigues.Taronges.Blat.
Qp              25 tm/ha                     15                                3
Pp               110 $/tm                     100                             130
Cp              50 $/tm                      20                              30
ctp              50 $/tm                        5                                 5       

Cp: cost de producció.
ctp: cost de transport del producte.
Descobrir què distància.
1. Tomàtigues.2. Taronges. 3. Blat.
1. R: 25 (110 - 50) - 25 (5) * D:
25 (60): 125*D. 1500/125= 12 km

2. 15 (80) - 75*D:
1200/75: 120/7.5= 16 km.
3. 3 (100)= 15       
300/15: 20 km. La renta és 0.
Igualar les dues fòrmules, 1 i 2, i després 2 i 3.
25 (110 - 50) - 25 (5) * D = 15 (80) - 75*D:
1500 - 125*D = 1200 -75*D
300 = 50*D
1 a 2 = 6 km.
1200 -75*D = 300 - 15*D
900 = 60*D
D: 900/60 = 15 km.
1 a 3 = 15 km.
La reinterpretació de Sinclair del model de Von Thunen. En Briant fa una solució de compromís.
Els costos de transport han baixat amb el desenvolupament del medis de transport. S’han relativitzat. Els costos de transport ja no són proporcionals al volum i la distància: refrigeració, agroindústria, les coordenades del món industrial han canviat. L’economia s’ha globalitzat, amb el transport a gran escala. Apareixen les grans regions agrícoles especialit­zades, amb desencadenament de la competència del usos agrícoles i no agrícoles del territori.
2.5.1. VON THÜNEN I EXPANSIÓ URBANA: LA RENOVACIÓ DEL MODEL DE R. SINCLAIR.
La ciutat de Von Thunen era limitada, estàtica, pròpia dels països subdesenvolupats. La ciutat dels països desenvolupats és dinàmica, que s’espandeix per les àrees rurals. Per Sinclair hi ha tres factors del creixement de les ciutats: 1) Diferències de preu de la terra agrícola i l’urbana. 2) Flexibilització oferida pel desenvolupament dels mitjans de transport individual. 3) Capritxos i judicis.
Per Sinclair el factor 1º és el principal.
Sentit d’anticipació de la urbanització. La competència dels usos agrícola i urbà dóna trionf del urbà. Les expectatives o el potencial ús urbà d’un territori agrícola. Un pagés ven la parcel·la i això dóna expectatives a les altres parcel·les veines. Una especulació que puja. L’agricultor propietari adopta distintes estrategies: A) especular i vendre la parcel·la; B) abandonar activitat agrícola, perquè la potencial renda d’un futur ús urbà seria sempre major que la renda agrícola actual. Així deixaria d’invertir capital i treball en l’explotació.
La renda del model de Von Thunen i la distribució de l’espai canviaran alhora. Es compleix la fórmula considerant el conjunt d’usos agrícoles i urbans, però no si es considera només l’ús agrícola. Els costos de transport no és la mesura, sinó en termes d’anticipació de lo urbà.
La disposició (segons Sinclair) s’inverteix: l’intensitat de l’ús agrícola augmentarà amb la major distància respecte l’aureola on hi ha aquesta anticipació de lo urbà. És un procés de extensificació (abandon de l’agricultura).
Aplicació a la desagrarització de Mallorca.
Bryant: solució de compromís entre Von Thunen i en Sinclair. Només certs tipus de cultiu reben la repercusió de l’empempta urbana, depenend del temps en que l’agricultor amortitza la inversió. L’exemple de la vinya, amb ràpida amortització, comparada amb ametlers, que s’amortitzen a molts d’anys després. Si el tipus de cultiu es influit o determinat per la proximitat de la ciutat (productes periders), la corba primer augmentarà i després disminuirà. 

2.6. L’ENFOC COMPORTAMENTAL EN GEOGRAFIA AGRÀRIA.
L’home, de racionalitat limitada, no racionalitza totes les seves accions, front al concepte de “homo oeconomicus”, plenament racional, que tenia Von Thunen.
No sempre la conducta es guia per maximitzar els beneficis, sinó que les seves decisions es condicionen per fets personals, capritxos, judicis. Una dimensió subjectiva, segons els model d’Allan Pred. Els que tenen més informació i més capacitat de comprendre-la prenen les millors decisions. Se li acusa de no tenir verificació empírica, que és subjectiu, no es pot sostreure del model den Thunen d’homo oeconomicus.

No hay comentarios: