Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

domingo, 29 de diciembre de 2013

Programació de CCSS de 2n d'ESO: Temari.

TEMARI. SEQUÈNCIACIÓ DE CONTINGUTS.

UD 1. L'Islam i Al-Andalus
1. L'aparició de l'Islam.
2. L'Islam.
3. L'expansió de l'Islam
4. L'islam a la península ibèrica: Al-Andalus.
5. Del Califat de Còrdova als regnes de taifes.
6. Economia i societat andalusines.
7. Cultura i art islàmics.

UD 2. L'Europa feudal.
1. El naixement de l'Europa feudal.
2. La noblesa feudal.
3. Els camperols en el món feudal.
4. L'església cristiana: els clergues.
5. Els monestirs medievals.
6. L'art romànic. L'arquitectura.
7. La pintura i l'escultura romàniques.

UD 3. La ciutat medieval.
1. La recuperació de la vida urbana.
2. Les activitats urbanes: artesania i comerç.
3. La societat urbana.
4. La consolidació del poder reial.
5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV).
6. L'art gòtic. L'arquitectura.
7. L'escultura i la pintura gòtiques.

UD 4. Formació i expansió dels regnes peninsulars.
1. L'origen dels regnes cantàbrics.
2. Els primers comtats i regnes pirinencs.
3. L'expansió territorial dels segles XI i XII.
4. La repoblació dels territoris conquerits.
5. La península ibèrica: trobada de cultures.
6. El romànic a la Península Ibèrica.

UD 5. Els grans regnes peninsulars.
1. La consolidació dels regnes hispànics.
2. La gran expansió del segle XIII.
3. Les institucions de govern.
4. El regne de Castella: economia i societat.
5. La Corona d’Aragó: economia i societat..
6. Els conflictes socials i polítics a la Baixa Edat Mitjana.
7. El gòtic a la Península Ibèrica.

UD 6. El regne de Mallorca.
1. Les Illes Orientals d’Al-Andalus.
2. Economia i societat a l’època andalusina.
3. Conquesta i repoblació de les Illes Balears.
4. El regne privatiu de Mallorca (1276-1349).
5. Economia i societat del regne de Mallorca.
6. La crisi de la Baixa Edat Mitjana.
7. L’art gòtic.

UD 7. Renaixement i Reforma.
1. L'Humanisme.
2. La Reforma religiosa.
3. La Contrareforma catòlica.
4. El nou esperit del Renaixement.
5. El Quattrocento.
6. El Cinquecento.
7. La difusió del Renaixement.

UD 8. La monarquia autoritària: Els Reis Catòlics.
1. L'Europa del segle XV.
2. La monarquia dels Reis Catòlics.
3. L'articulació de la nova monarquia.
4. L'organització econòmica i social.
5. Humanisme i Renaixement a Espanya.
6. Escultura i pintura renaixentistes a Espanya.

UD 9. Els grans descobriments geogràfics.
1. Els grans descobriments geogràfics.
2. Castella troba un nou continent.
3. Els pobles precolombins.
4. Conquesta i organització de l'imperi americà.
5. La colonització de l'Amèrica espanyola.

UD 10. L'Imperi dels Àustria.
1. L'Imperi universal: Carles I.
2. L'Imperi hispànic: Felip II.
3. Economia i societat hispànica al segle XVI.
4. El segle XVII: el declivi de l'imperi.
5. Crisi social i econòmica del segle XVII.

UD 11. El segle del Barroc.
1. Societat i economia al segle XVII.
2. L'Europa de l'absolutisme.
3 L'art del segle XVII: el Barroc.
4. Arquitectura i escultura barroca.
5. La pintura barroca europea.
6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol.
7. El Segle d’Or de la pintura espanyola.

UD 12. Les Balears a l’Edat Moderna (segles XVI-XVII).
1. El regne de Mallorca i la monarquia hispànica.
2. Economia i societat. Segles XVI i XVII.
3. Població i societat. Segles XVI i XVII.
4. Renaixement i barroc al regne de Mallorca.

UD 13. Els habitants del planeta.
1. Els habitants del planeta i la seva distribució.
2. Evolució de la població mundial.
3. La dinàmica desigual de la població mundial.
4. La dinàmica de la població: les migracions.
5. La població i el treball.

UD 14. La població d'Espanya i de les Illes Balears.
1. Evolució de la població espanyola.
2. Característiques de la població espanyola.
3. Distribució de la població al territori.
4. Poblament rural i urbà.
5. La població i el treball.
6. Espanya, un país d'emigrants en el pasta.
7. Espanya, un país d'immigrants.
8. La població de les Illes Balears.

UD 15. La ciutat i l’urbanisme.
1. Una aproximació a la ciutat.
2. La morfologia urbana.
3. El creixement urbà al llarg del temps.
4. Un món de grans ciutats.
5. Estructura del sistemes urbà espanyol.
6. Les ciutats de les Illes Balears.

UD 16. Les societats humanes.
1. Organització de la societat humana.
2. Evolució de la societat humana.
3. La societat europea.
4. La societat espanyola i la balear.
5. Immigració i diversitat cultural.

SEQUÈNCIACIÓ DE CONTINGUTS, COMPETÈNCIES… PER UD.
UD 1. L'Islam i Al-Andalus
1. L'aparició de l'Islam.
2. L'Islam.
3. L'expansió de l'Islam
4. L'islam a la península ibèrica: Al-Andalus.
5. Del Califat de Còrdova als regnes de taifes.
6. Economia i societat andalusines.
7. Cultura i art islàmics.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  1 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD. Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg del tema.
Coneixement i interacció amb el món físic: Reconèixer geogràficament el lloc d’origen de l’Islam i els territoris pels quals es va expandir amb posterioritat. (Pàg. 5, Investiga; pàg. 9, Fixa’t en el mapa; pàg. 19, act. 3). Identificar espais on es desenvolupa la vida quotidiana d’una societat històrica. (Pàg. 7, Descobreix; pàg. 13, Fixa’t en el dibuix; pàg. 15, Fixa’t en la ciutat). Localitzar geogràficament la conquesta musulmana de la Península i les divisions administratives a Al-Andalus. (Pàg. 11, Fixa’t en el mapa; pàg. 12, El califat de Còrdova... i Els principals regnes...).
Competència cultural i artística: Apreciar el valor estètic de les fonts primàries i de la informació que ens permet conèixer les arrels culturals de les societats. (Pàg. 4, act. 1; pàg. 8, act. 1). Caracteritzar una obra d’art i els elements que la componen relacionant-la amb el seu context cultural. (Pàg. 7, Descobreix; pàg. 13, Fixa’t en el dibuix; pàg. 17, act. 1 i 2).
Tractament de la informació i competència digital: Interpretar mapes, gràfics i fonts primàries. (Pàg. 5, Investiga; pàg. 9, Fixa’t en el mapa; pàg. 10, La derrota del... Pactes de...; pàg. 11, Fixa’t en el mapa; pàg. 19, act. 3). Cercar informació a Internet o en altres fonts d’informació per ampliar els continguts. (Pàg. 4, Zon@web; pàg. 15, act. 2).
Competència en comunicació lingüística: Elaborar texts de tipologia diversa amb el vocabulari adequat. (Pàg. 7, act. 2; pàg. 11, act. 4; pàg. 15, act. 1 a 4; pàg. 17, act. 1 i 2; pàg. 18, Sintetitza).
Competència matemàtica: Situar cronològicament el procés d’expansió de l’Islam al món i a la Península Ibèrica. (Pàg. 19, act. 3).
Competència per aprendre a aprendre: Analitzar, sintetitzar i relacionar les idees principals. (Pàg. 5, act. 1 a 3; pàg. 7, act. 3 i 4; pàg. 9, act. 4 a 6; pàg. 13, act. 3 i 4; pàg. 15, act. 3 i 4; pàg. 17, act. 1 i 2; pàg. 18, act. 1 i Sintetitza).
Autonomia i iniciativa personal: Fer petites investigacions, reflexionar sobre una cultura diferent de la pròpia i argumentar els punts de vista personals. (Pàg. 7, act. 1 i 2; pàg. 18, act. 2).

Objectius didàctics:
Descriure les característiques principals de l’Islam i la seva influència en l’organització social de les societats islàmiques.
Conèixer els llocs sagrats de l’Islam i les seves manifestacions culturals principals.
Explicar el procés d’expansió de l’Islam al món i a Al-Andalus.
Caracteritzar la societat i les diferents formes de govern existents a Al-Andalus al llarg dels segles.
Valorar la riquesa de la cultura islàmica a Al-Andalus i reconèixer la importància de l’herència musulmana en la nostra cultura i el nostre patrimoni.
Conèixer els monuments de l’època andalusina que es conserven a la Península.
Resoldre les qüestions plantejades a partir de la informació obtenguda en dibuixos, mapes i texts històrics.

Continguts:
Els orígens de l’Islam.
Característiques de la religió i les societats islàmiques.
Descripció dels elements i els llocs propis de la societat i la religió islàmica.
L’expansió de l’Islam.
Anàlisi i interpretació de mapes i d’informació cartogràfica.
Caracterització de la societat islàmica a partir de l’anàlisi de diferents pintures.
La conquesta musulmana de la Península i la formació d’Al-Andalus.
Lectura i interpretació de texts històrics de la civilització andalusina.
El califat de Còrdova i els regnes de taifes.
Les activitats econòmiques i l’organització social a Al-Andalus.
Explicació de la vida palatina i urbana a Al-Andalus a partir de l’observació i la interpretació de dibuixos.
La cultura i l’art islàmics a Al-Andalus.
Identificació de les restes principals de l’època andalusina existents a la Península Ibèrica.
Interès per conèixer i preservar el patrimoni cultural de l’època andalusina.
Elaboració d’un mapa conceptual sobre l’Islam i Al-Andalus.
Investigació sobre el món islàmic a l’actualitat.

Criteris d’avaluació:
Verificar que defineixen diversos conceptes bàsics de la religió islàmica.
Constatar que expliquen la influència de la religió en l’organització social, econòmica i política de la societat islàmica.
Observar si completen oracions amb informació sobre l’expansió de l’Islam.
Veure si identifiquen la veracitat o la falsedat d’afirmacions sobre la conquesta d’Hispània i el període dels emirats.
Comprovar que relacionen períodes històrics d’Al-Andalus amb fets i personatges històrics.
Assegurar-se que caracteritzen l’economia i la societat andalusina a partir de la lectura d’un text.
Veure si descriuen les característiques generals més rellevants de l’art islàmic.

UD 2. L'Europa feudal.
1. El naixement de l'Europa feudal.
2. La noblesa feudal.
3. Els camperols en el món feudal.
4. L'església cristiana: els clergues.
5. Els monestirs medievals.
6. L'art romànic. L'arquitectura.
7. La pintura i l'escultura romàniques.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  2 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD. Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Reconèixer els edificis i els espais més característics on es va desenvolupar la vida dels homes i les dones de l’Edat Mitjana. Identificar l’extensió territorial de l’Imperi carolingi i la procedència dels pobles invasors amb l’ajuda d’un mapa d’Europa. Identificar el recorregut de les croades mitjançant el reconeixement de les ciutats per les quals transitaven.
Competència cultural i artística: Observar, valorar i analitzar de manera tècnica l’arquitectura, la pintura i l’escultura romàniques. Explicar cerimònies que conformen la cultura política de l’Edat Mitjana.
Tractament de la informació i competència digital: Interpretar mapes, gràfics i fonts primàries. Obtenir informació, seleccionar la més adequada i exposar-la per escrit.
Competència en comunicació lingüística: Elaborar texts de tipologia diversa fent servir el vocabulari adequat.
Competència matemàtica: Conèixer el desenvolupament de les croades amb l’ajuda de les referències cronològiques de la llegenda d’un mapa i percebre l’escala en la qual està representat.
Competència per aprendre a aprendre: Analitzar, sintetitzar i relacionar les idees principals. Cercar explicacions multicausals dels problemes plantejats.
Autonomia i iniciativa personal: Planificar petites investigacions. Comparar els objectius prevists amb els objectius assolits, i extreure conclusions.

Objectius didàctics:
Identificar els factors que varen afavorir l’aparició i el desenvolupament del feudalisme després de la mort de Carlemany.
Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge dels diferents grups socials que integraven el sistema feudal.
Explicar la composició dels estaments de la societat medieval.
Comprendre les funcions de la monarquia feudal i de la Cúria Règia.
Conèixer els trets distintius de l’estament nobiliari, la seva dedicació a la guerra i l’armament que utilitzava.
Descriure com era un castell medieval i com vivien els seus habitants, remarcant les activitats que duia a terme el senyor del castell.
Saber com vivien els pagesos durant l’Edat Mitjana i quin tipus de relacions mantenien amb els senyors feudals.
Reconèixer la importància de l’Església i els monestirs a l’Edat Mitjana.
Analitzar l’arquitectura, la pintura i l’escultura romànica.

Continguts:
Els orígens del feudalisme.
La societat feudal.
El rei i els seus vassalls. La noblesa guerrera.
Els castells medievals.
Els pagesos al món feudal.
L’Església cristiana: els clergues.
Les Croades.
Els monestirs medievals.
L’arquitectura romànica.
La pintura i l’escultura romàniques.
Anàlisi del context històric que va propiciar l’aparició del feudalisme: la fragmentació de l’Imperi carolingi.

Criteris d’avaluació:
Veure si són capaços d’identificar els factors que varen afavorir l’aparició del feudalisme després de la mort de Carlemany.
Constatar que expliquen satisfactòriament les funcions de la monarquia feudal i de la Cúria Règia durant l’Edat Mitjana.
Confirmar que saben explicar en què consistien els pactes de fidelitat i de vassallatge i que coneixen el ritual que acompanyava la cerimònia d’armar un cavaller.
Observar si reconeixen la composició i l’estil de vida dels diferents estaments de la societat medieval: nobles, eclesiàstics i pagesos.
Veure si coneixen les condicions de la feina dels pagesos de l’Edat Mitjana i si saben explicar el funcionament d’un feu i el sistema de rotació dels cultius.
Comprovar que descriuen els edificis característics de la societat medieval: un castell, un habitatge de pagesos, un monestir medieval i una església.
Veure si expliquen l’organització de l’Església i la seva rellevància en la vida política i social.
Constatar que analitzen obres de l’arquitectura, la pintura i l’escultura romàniques.

UD 3. La ciutat medieval.
1. La recuperació de la vida urbana.
2. Les activitats urbanes: artesania i comerç.
3. La societat urbana.
4. La consolidació del poder reial.
5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV).
6. L'art gòtic. L'arquitectura.
7. L'escultura i la pintura gòtiques.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  3 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Perfeccionar el coneixement de la geografia física d’Europa a través de l’estudi de mapes històrics. Conèixer la distribució dels elements més significatius de la ciutat medieval. Reconèixer la geografia política de l’Europa occidental a l’Edat Mitjana i comparar-la amb l’actual.
Competència cultural i artística: Observar, valorar i analitzar de manera tècnica l’arquitectura, la pintura i l’escultura gòtica.
Tractament de la informació i competència digital: Entendre les dades oferides en diversos suports: mapes, taules i gràfics. Cercar informació, processar-la i exposar la que es consideri més rellevant.
Competència en comunicació lingüística: Elaborar texts en les diverses variants del discurs fent servir el vocabulari precís. Llegir i comprendre el significat de texts de l’Edat Mitjana.
Competència matemàtica: Comparar les dades numèriques presentades en una taula que comprèn una evolució cronològica. Explicar l’evolució d’un valor representat en un gràfic.
Competència per aprendre a aprendre: Exposar els principals continguts estudiats.  Desenvolupar estratègies per organitzar i memoritzar la informació.
Autonomia i iniciativa personal: Planificar petites investigacions. Idear una conclusió personal i exposar una justificació.

Objectius didàctics:
Conèixer les raons dels orígens i la revitalització de la ciutat medieval.
Reconèixer els grans centres mercantils i les rutes comercials de l’Edat Mitjana.
Conèixer la composició i el funcionament dels gremis a la ciutat medieval.
Entendre la funció del taller medieval a partir de l’observació d’una casa-taller d’un mestre artesà.
Identificar els grups socials que habitaven a la ciutat medieval.
Explicar l’augment del poder reial amb el suport de la burgesia.
Identificar els espais principals de la ciutat medieval.
Analitzar les revoltes i els conflictes urbans que tenien lloc a la ciutat medieval.
Descriure tècnicament una catedral gòtica indicant-ne els elements característics.
Comentar obres representatives de la pintura gòtica i reconèixer les característiques de l’escultura gòtica.

Continguts:
La recuperació de la vida urbana.
Anàlisi de l’evolució demogràfica des de l’any 500 fins al 1300.
Descripció de les innovacions tècniques introduïdes a partir del segle XI.
Comentari de les ciutats medievals.
L’artesania i els gremis.
El comerç: fires, mercats i les grans rutes comercials.
Identificació dels grans centres mercantils europeus de l’Edat Mitjana.
La societat urbana.
Descripció d’una casa-taller i d’una casa de la burgesia.
El suport de la burgesia al poder reial.
Les corts i els parlaments.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV).
L’arquitectura gòtica.
L’escultura i la pintura gòtiques.
Lectura i interpretació de fonts primàries.

Criteris d’avaluació:
Comprovar que saben explicar els orígens i la revitalització de la ciutat medieval.
Verificar que reconeixen l’aparició de la primera gran ruta comercial mediterrània i dels principals centres mercantils europeus.
Descobrir si saben analitzar l’organització i les funcions dels artesans, els tallers i els gremis a les ciutats de l’Edat Mitjana.
Confirmar que coneixen els diferents grups socials que habitaven a la ciutat medieval: burgesia, clergat urbà, artesans, comerciants, captaires, etc.
Veure si saben explicar les estratègies que varen seguir els monarques per consolidar el poder reial.
Constatar que expliquen les revoltes camperoles i urbanes de la Baixa Edat Mitjana.
Observar si analitzen correctament les obres representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtica.

UD 4. Formació i expansió dels regnes peninsulars.
1. L'origen dels regnes cantàbrics.
2. Els primers comtats i regnes pirinencs.
3. L'expansió territorial dels segles XI i XII.
4. La repoblació dels territoris conquerits.
5. La península ibèrica: trobada de cultures.
6. El romànic a la Península Ibèrica.

Periodització: 3 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  4 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Reconèixer l’espai geogràfic i l’organització territorial dels regnes cristians. Identificar els recursos materials utilitzats a l’Edat Mitjana per millorar l’explotació econòmica dels camps. Detallar les localitats que recorre el Camí de Santiago.
Competència cultural i artística: Valorar positivament la interrelació cultural entre les diverses cultures i religions. Observar i analitzar obres representatives del Romànic.
Tractament de la informació i competència digital: Comprendre les dades oferides en suports de naturalesa diversa: mapes, un arbre genealògic i il·lustracions. Obtenir informació a través de les tecnologies de la comunicació.
Competència en comunicació lingüística: Redactar texts que complesquin les regles ortogràfiques i que siguin clars. Ampliar el vocabulari mitjançant la definició de diversos termes
Competència matemàtica: Fer servir els números romans com a criteri d’expressió dels segles.
Competència per aprendre a aprendre: Sintetitzar els continguts principals i establir les relacions entre ells. Desenvolupar estratègies per organitzar i memoritzar la informació amb la finalitat de facilitar-ne l’assimilació i l’estudi.
Autonomia i iniciativa personal: Justificar una afirmació individualment i de manera raonada. Planificar la recerca d’informació.

Objectius didàctics:
Identificar l’evolució de les fronteres entre el món cristià i el món musulmà a la Península Ibèrica a començament del segle X.
Conèixer la creació i l’evolució del primer regne independent aparegut dins el domini islàmic: el regne d’Astúries.
Exposar el desenvolupament del regne de Lleó i del regne de Castella.
Reconèixer la funció de la Marca Hispànica.
Conèixer la creació i l’evolució del regne de Navarra, el comtat d’Aragó i els comtats catalans.
Exposar l’ofensiva dels regnes cristians entre els segles XI i XII i la reacció islàmica amb l’entrada dels almoràvits i els almohades.
Comprendre què eren les repoblacions, com es dugueren a terme i com evolucionaren.
Conèixer la base de l’economia dels regnes cristians.
Entendre la importància del Camí de Santiago a l’Edat Mitjana com un mitjà d’intercanvi cultural i econòmic.
Analitzar l’art romànic de la Península Ibèrica.
Reconèixer l’aportació cultural i artística que varen fer a la Península diverses comunitats: cristians, musulmans i jueus.

Continguts:
L’origen dels regnes cantàbrics: el regne d’Astúries, el regne de Lleó i la formació del regne de Castella.
Els primers comtats i els regnes pirinencs.
L’expansió territorial dels segles XI i XII.
La repoblació dels territoris conquistats.
El Camí de Santiago.
La interacció cultural entre cristians, musulmans i jueus.
Les comunitats jueves.
Els mossàrabs i els mudèjars.
El Romànic a la Península Ibèrica.

Criteris d’avaluació:
Confirmar que entenen l’evolució del regne d’Astúries, el desenvolupament del regne de Lleó, els orígens del regne de Castella i la constitució de la Marca Hispànica.
Observar si saben explicar els trets generals de l’evolució de Navarra, d’Aragó i dels comtats catalans.
Veure si reconeixen les ofensives dels regnes cristians entre els segles XI i XII, i la reacció dels monarques islàmics.
Verificar que coneixen les activitats econòmiques dels primers regnes cristians.
Comprovar que saben com es va produir la repoblació i que diferencien els tipus de repoblacions.
Valorar si comprenen la importància del Camí de Santiago a l’Edat Mitjana, tant en la revitalització de l’economia com en la penetració d’idees.
Comprovar que identifiquen les comunitats que varen conviure a la Península.
Veure si saben caracteritzar l’art romànic.

UD 5. Els grans regnes peninsulars.
1. La consolidació dels regnes hispànics.
2. La gran expansió del segle XIII.
3. Les institucions de govern.
4. El regne de Castella: economia i societat.
5. La Corona d’Aragó: economia i societat..
6. Els conflictes socials i polítics a la Baixa Edat Mitjana.
7. El gòtic a la Península Ibèrica.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  5 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Identificar les rutes comercials i l'organització territorial de la Península Ibèrica. Localitzar les ciutats que conformaven l'expansió comercial i política de Castella i la Corona d'Aragó a l'Atlàntic i al Mediterrani.
Competència cultural i artística: Valorar les obres artístiques com a font de coneixement històric. Observar i descriure de manera tècnica obres representatives del gòtic hispànic.
Tractament de la informació i competència digital: Entendre el contingut expressat en mapes, eixos cronològics i esquemesObtenir informació en recursos alternatius al llibre i esposar-ne els resultats.
Competència en comunicació lingüística: Llegir i comprendre fonts primàries. Elaborar redaccions en les diverses modalitats del discurs expressant-se amb la terminologia estudiada.
Competència matemàtica: Establir una cronologia dels esdeveniments utilitzant el llenguatge matemàtic. Comparar valors segons un criteri cronològic i territorial.
Competència per aprendre a aprendre: Sintetitzar les idees principals i exposar-les per escrit. Obtenir informació i organitzar-la de manera que se’n faciliti la memorització.
Autonomia i iniciativa personal: Idear la recerca d'informació per resoldre qüestions que requereixen una reflexió individual així com una justificació raonada. Realitzar activitats individuals en què es revisi el que s’ha treballat i es compari amb els objectius plantejats.

Objectius didàctics:
Conèixer l'evolució i la consolidació dels regnes hispànics.
Localitzar en un mapa el desenvolupament de la Reconquesta dels regnes de Castella, Portugal i la Corona d'Aragó al segle XIII.
Descriure com es va dur a terme la repoblació dels territoris conquerits pels regnes cristians, i comparar el tracte que es va donar a la població islamitzada.
Explicar l'organització del poder i les institucions de govern dels regnes de Castella, Navarra i la Corona d'Aragó.
Analitzar la producció agrícola, el comerç de la Corona de Castella i la seva expansió territorial per l'Atlàntic.
Conèixer l'expansió comercial de la Corona d'Aragó pel Mediterrani, així com les seves conquestes militars a la zona.
Analitzar les conseqüències de la crisi econòmica, social i política que va tenir lloc a la Baixa Edat Mitjana.
Conèixer les característiques principals de l'art gòtic peninsular.

Continguts:
La consolidació dels regnes hispànics.
La Reconquesta dels regnes de Castella, Portugal i la Corona d'Aragó durant el se-
gle XIII.
La repoblació.
Les institucions de govern: la Monarquia, les Corts i els Municipis.
L'economia del regne de Castella: la ramaderia, les rutes de la llana i l’Honrado Concejo de la Mesta.
El poder de la noblesa al regne de Castella.
L'economia i les rutes comercials de la Corona d'Aragó.
Les conquestes militars de la Corona d'Aragó.
La societat de la Corona d'Aragó.
La crisi econòmica i social durant la Baixa Edat Mitjana.
Els enfrontaments nobiliaris a la Corona de Castella.
Els conflictes socials a la Corona d'Aragó.
El gòtic a la Península Ibèrica: arquitectura, escultura i pintura.

Criteris d’avaluació:
Esbrinar si coneixen la consolidació dels regnes hispànics.
Verificar que localitzen en un mapa les principals etapes de la Reconquesta dels segles XII i XIII i que expliquen les diferències del procés de repoblació de Castella i d’Aragó.
Veure si determinen satisfactòriament les institucions de govern dels regnes peninsulars i si n’estableixen les diferències polítiques.
Constatar que expliquen adequadament el procés d'expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó i de la Corona de Castella.
Avaluar si són capaços de caracteritzar la crisi de la Baixa Edat Mitjana.
Comprovar que reconeixen obres i artistes del gòtic a la Península Ibèrica.
Descobrir si interpreten correctament les fonts històriques treballades, així com els dibuixos, els mapes, els texts i els eixos cronològics del tema.

UD 6. El regne de Mallorca.
1. Les Illes Orientals d’Al-Andalus.
2. Economia i societat a l’època andalusina.
3. Conquesta i repoblació de les Illes Balears.
4. El regne privatiu de Mallorca (1276-1349).
5. Economia i societat del regne de Mallorca.
6. La crisi de la Baixa Edat Mitjana.
7. L’art gòtic.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  6 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Reconèixer la geografia política de les Illes Balears durant l’Edat Mitjana. Descriure les ciutats de les Illes Balears més significatives durant l’Edat Mitjana.
Competència cultural i artística: Llegir fragments d’obres literàries de l’Edat Mitjana i comentar-les. Observar i descriure l’art gòtic de les Illes Balears.
Tractament de la informació i competència digital: Interpretar la informació expressada en un atles. Recuperar informació, seleccionar-la i exposar-la per escrit.
Competència en comunicació lingüística: Comprendre texts de diverses tipologies. Redactar texts en les diverses variants del discurs fent servir el vocabulari adequat.
Competència matemàtica: Utilitzar el llenguatge matemàtic per expressar la cronologia dels esdeveniments estudiats.
Competència per aprendre a aprendre: Cercar explicacions multicausals. Aplicar raonaments de diferents tipus per arribar a conclusions.
Autonomia i iniciativa personal: Prendre decisions en la realització de treballs individuals. Analitzar els continguts i revisar les respostes individuals per tal de comparar els objectius amb els resultats obtinguts.

Objectius didàctics:
Explicar la conquesta i l’evolució política de les Illes Balears davall el domini musulmà.
Identificar les principals activitats econòmiques de les Illes Balears en l’època andalusina.
Reconèixer les principals ciutats que hi havia a les Illes Balears en l’època andalusina i descriure com eren governades.
Explicar les causes que van empènyer a la conquesta de les Illes Balears per part de la Corona d’Aragó, i descriure les diverses etapes de la conquesta.
Saber com es va produir la repoblació de les Illes Balears.
Entendre el procés dinàstic que comporta la independència del regne de Mallorca i les causes que van dur a la seva incorporació definitiva a la Corona d’Aragó.
Identificar les institucions del regne de Mallorca i detallar-ne les funcions.
Establir els membres que conformaven els estaments socials del regne de Mallorca.
Analitzar la base econòmica del regne de Mallorca.
Entendre la crisi de la Baixa Edat Mitjana en tots els seus àmbits: crisi econòmica, crisi política i crisi social.
Analitzar les manifestacions artístiques del gòtic a les Illes Balears.

Continguts:
La conquesta musulmana de les Illes Balears.
Les Illes Balears a l’època califal.
La taifa de Dénia i la taifa de les Balears.
Economia i societat a l’època andalusina.
La conquesta de les Illes Balears.
El repartiment i les repoblacions de les Illes Balears.
El regne independent de Mallorca.
La incorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó.
Les institucions del regne de Mallorca.
La societat del regne de Mallorca.
L’economia del regne de Mallorca.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana.
L’art gòtic a les Illes Balears.

Criteris d’avaluació:
Veure si diferencien les etapes de l’evolució política de les Illes Balears davall el domini dels musulmans.
Confirmar que identifiquen les activitats econòmiques durant l’època andalusina.
Observar si coneixen les causes de la conquesta de les Illes Balears i si la saben descriure.
Veure si exposen correctament l’evolució del regne privatiu de Mallorca i la seva incorporació definitiva a la Corona d’Aragó.
Verificar que reconeixen les institucions de govern del regne de Mallorca i que especifiquen les seves funcions.
Comprovar que detallen la configuració dels estaments socials del regne de Mallorca.
Assegurar-se que expliquen la crisi de la Baixa Edat Mitjana en tots els seus àmbits.
Constatar que coneixen les principals obres del gòtic a les Illes Balears.

UD 7. Renaixement i Reforma.
1. L'Humanisme.
2. La Reforma religiosa.
3. La Contrareforma catòlica.
4. El nou esperit del Renaixement.
5. El Quattrocento.
6. El Cinquecento.
7. La difusió del Renaixement.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  7 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Percebre i localitzar l’espai físic en el qual es va difondre la Reforma. Descriure els edificis representatius del Renaixement.
Competència cultural i artística: Entendre el canvi en la mentalitat artística i cultural aportats per l’Humanisme i el Renaixement. Observar i estudiar les obres artístiques del Quattrocento i el Cinquecento.
Tractament de la informació i competència digital: Comprendre les dades que es presenten en diversos formats: mapes, taules i pintures. Cercar informació en fonts alternatives al llibre, seleccionar-la i exposar-la.
Competència en comunicació lingüística: Llegir i comentar fragments de texts literaris. Definir mots i expressions específics de la matèria per ampliar el vocabulari tant en l’ús acadèmic com en l’habitual.
Competència matemàtica: Aplicar el reconeixement de formes geomètriques per entendre el principi de la perspectiva utilitzat en l’art renaixentista.
Competència per aprendre a aprendre: Recopilar i analitzar informació destacant els principals continguts estudiats amb la finalitat de facilitar-ne l’estudi.
Autonomia i iniciativa personal: Exposar una hipòtesi sobre el significat d’obres artístiques i justificar-la. Planificar la recerca d’informació.

Objectius didàctics:
Comprendre els orígens, les característiques principals i l’evolució del pensament humanista.
Explicar la importància de la invenció de la impremta de Gutenberg en la difusió de l’Humanisme, com també la contribució de les acadèmies i les universitats.
Entendre les causes de la reforma eclesiàstica protestant.
Exposar els principis bàsics en els quals es fonamenta la Reforma luterana.
Diferenciar els aspectes principals de les diferents doctrines reformistes.
Analitzar la reacció de l’Església catòlica i el procés de Contrareforma religiosa.
Reconèixer la concepció de l’art renaixentista.
Comentar obres artístiques representatives del Quattrocento i el Cinquecento.
Identificar obres significatives del Renaixement a Flandes, Alemanya i França.
Aprendre a utilitzar amb precisió el vocabulari introduït en aquest tema.

Continguts:
L’Humanisme.
Explicació de la novetat introduïda per la impremta de Gutenberg i la seva contribució a la difusió de l’Humanisme.
La Reforma religiosa.
Localització en un mapa de la difusió de la Reforma.
Comparació de la doctrina, el culte i l’organització dels catòlics, luterans, calvinistes i anglicans.
Exposició de les raons per al restabliment de la Inquisició espanyola en relació amb la lluita contra els protestants.
Enumeració de les mesures disciplinàries adoptades al Concili de Trento.
La difusió de la Contrareforma.
Els cortesans i els mecenes.
La concepció de l’art del Renaixement.
El Quattrocento.
El Cinquecento.
La difusió del Renaixement a Flandes, Alemanya i França.
Observació i anàlisi de les obres del Renaixement italià.

Criteris d’avaluació:
Descobrir si coneixen les característiques més importants del pensament humanista.
Comprovar que reconeixen les causes que varen desencadenar la Reforma eclesiàstica protestant i la seva difusió posterior.
Confirmar que coneixen les diferències entre les doctrines reformistes.
Veure si analitzen adequadament la reacció de l’Església catòlica davant la Reforma.
Constatar que reconeixen la inspiració clàssica de l’art renaixentista i que identifiquen diversos dels seus representants més destacats.
Verificar que reconeixen i analitzen determinades obres representatives del Quattrocento i del Cinquecento.
Comprovar que identifiquen les obres renaixentistes de Flandes, Alemanya i França.

UD 8. La monarquia autoritària: Els Reis Catòlics.
1. L'Europa del segle XV.
2. La monarquia dels Reis Catòlics.
3. L'articulació de la nova monarquia.
4. L'organització econòmica i social.
5. Humanisme i Renaixement a Espanya.
6. Escultura i pintura renaixentistes a Espanya.

Periodització: 3 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  8 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic: Entendre la interacció entre les activitats humanes i el medi físic a través del comentari de la importància dels ports. Conèixer l’àmbit geogràfic pel qual es va estendre la monarquia dels Reis Catòlics.
Competència cultural i artística: Establir les peculiaritats de l’Humanisme espanyol. Observar i analitzar obres artístiques del Renaixement representatives del patrimoni artístic i cultural espanyol.
Tractament de la informació i competència digital: Obtenir dades i processar-les, com també entendre la informació disposada en un organigrama. Accedir a recursos educatius a través d’Internet.
Competència en comunicació lingüística: Redactar texts de tipologia diversa. Llegir i comprendre texts de tipologia diversa.
Competència matemàtica: Reconèixer la cronologia d’uns esdeveniments amb l’ajuda de les dates i relacionar-los amb la seva ubicació espacial.
Competència per aprendre a aprendre: Aplicar raonaments de diferents tipus. Cercar explicacions complexes que comprenguin més d’una causa.
Autonomia i iniciativa personal: Analitzar obres artístiques i justificar les respostes de manera raonada. Planificar la recerca d’informació.

Objectius didàctics:
Analitzar les transformacions demogràfiques, econòmiques i socials que varen tenir lloc a Europa al segle XV.
Saber com es va articular la unificació política de la Península Ibèrica durant el regnat  dels Reis Catòlics.
Reconèixer l’expansió territorial i la política exterior dels Reis Catòlics.
Descriure les institucions de la Monarquia autoritària a Castella i relacionar-les amb la consolidació del poder reial.
Explicar com es va produir la uniformitat religiosa.
Conèixer l’organització econòmica i social durant el regnat dels Reis Catòlics.
Identificar els principals humanistes espanyols i valorar la seva contribució a la cultura espanyola.
Diferenciar els estils arquitectònics de l’arquitectura del Renaixement espanyol.
Fer servir correctament el vocabulari específic per a aquest període històric.
Interpretar críticament la informació contenguda en texts i mapes històrics.

Continguts:
L’Europa del segle XV: el creixement demogràfic i econòmic, l’ascens de la burgesia i l’enfortiment de la monarquia.
Explicació de la influència dels banquers a l’Europa del segle XV.
La unió de Castella i Aragó amb la monarquia dels Reis Catòlics.
L’expansió territorial a l’època els Reis Catòlics.
La política exterior dels Reis Catòlics.
L’articulació de la nova monarquia.
Identificació de les institucions de govern de la monarquia.
L’organització econòmica i social.
La solució del conflicte de Remensa.
L’Humanisme espanyol.
L’arquitectura del Renaixement espanyol: plateresc, classicista i herrerià.
L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya.
Lectura, comentari i interpretació de texts històrics.
Observació i anàlisi d’obres representatives del Renaixement espanyol.
Estudi de les composicions pictòriques d’El Greco.

Criteris d’avaluació:
Descobrir si coneixen les transformacions demogràfiques, econòmiques i socials que varen tenir lloc a Europa durant el segle XV.
Verificar que saben explicar com es va articular la unificació política de la Península Ibèrica durant el regnat dels Reis Catòlics.
Veure si coneixen com es va organitzar la monarquia autoritària dels Reis Catòlics.
Descobrir si expliquen les bases de l’economia de Castella i la Corona d’Aragó.
Constatar que diferencien els grups socials de l’època dels Reis Catòlics.
Comprovar que identifiquen i analitzen correctament les obres representatives del Renaixement espanyol.

UD 9. Els grans descobriments geogràfics.
1. Els grans descobriments geogràfics.
2. Castella troba un nou continent.
3. Els pobles precolombins.
4. Conquesta i organització de l'imperi americà.
5. La colonització de l'Amèrica espanyola.

Periodització: 3 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  9 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Identificar les diferents etapes de la conquesta de les Balears.
Explicar el procés de repoblació de les terres insulars i el model de societat resultant d’aquest procés.
Conèixer la composició del regne de Mallorca i les seves principals institucions.
Reconèixer els aspectes més importants de l’evolució política de les Illes Balears: el regnat de Jaume I, el regnat de Jaume II, la reincorporació de la corona de Mallorca a la Corona d’Aragó, el regnat de Pere el Cerimoniós.
Conèixer les característiques demogràfiques de les Illes Balears i la distribució de la població durant aquest període.
Comprendre l’evolució del comerç de les Illes Balears durant l’edat mitjana.
Comprendre les causes i les conseqüències de la conflictivitat medieval balear.
Identificar les principals manifestacions artístiques i culturals de l’edat mitjana a les Illes Balears: l’art gòtic.
Entendre la formació d’una nova identitat social, econòmica, cultural i lingüística com a resultat del procés iniciat a l’edat mitjana.
Localitzar en el temps els fets històrics més importants i establir relacions de causa-litat entre aquests.
Aprendre a utilitzar amb precisió el vocabulari que fa referència a aquest període.
Continguts:
Conceptes.
La conquesta de les Illes Balears i la incorporació a la Corona d’Aragó.
La repoblació de les Illes Balears: la carta de franquesa i els estaments.
Evolució política de les Illes Balears fins al segle XV: el regne privatiu de Mallorca, les institucions de govern i la reincorporació a la Corona d’Aragó.
La població de les Illes Balears durant l’edat mitjana.
Les activitats econòmiques: l’agricultura, la ramaderia i l’expansió del comerç.
La crisi econòmica i política i la conflictivitat social dels segles XIV i XV.
Manifestacions artístiques i culturals de l’edat mitjana a les Illes Balears.
La formació d’una nova identitat social, econòmica, cultural i lingüística.
La cartografia mallorquina.
Procediments.
Localització de les etapes de la conquesta de les Balears en un eix cronològic.
Observació i interpretació de la conquesta de Mallorca (1229-1232).
Descripció del procés de repoblació de les Illes Balears.
Caracterització de la població i de les activitats econòmiques, com també la seva organització i evolució.
Enumeració de les diferents institucions del regne de Mallorca.
Descripció de les obres artístiques gòtiques a les Illes Balears.
Comparació i anàlisi de dades a partir de diverses fonts d’informació: fotografies, gràfics, mapes, plànols, etc.
Adquisició i aplicació del vocabulari històric específic d’aquest període.
Actituds.
Interès per saber com es va produir la conquesta i la repoblació de les Illes Balears.
Rigor en l’estudi de l’evolució política i econòmica del regne de Mallorca.
Valoració i respecte per les restes i vestigis culturals i artístics de l’edat mitjana a les Illes Balears.
Sensibilitat per desenvolupar un gust estètic personal en l’observació, l’anàlisi i la interpretació d’obres d’art.
Respecte per les societats i cultures allunyades en l’espai i en el temps.
Interès per identificar els punts de contacte entre diferents cultures i per l’enriquiment que es desprèn de la convivència i la tolerància.
Adopció d’un mètode de treball ordenat i rigorós en l’estudi històric.

Continguts transversals:
Actitud receptiva, col·laboradora i tolerant en les relacions entre individus i en les activitats de grup.
Interès per conèixer i conservar el patrimoni cultural de la nostra societat i d’altres cultures.
Respecte per les opinions i creences de les altres persones.
Valoració positiva de l’existència de diferències entre les persones i entre els grups socials que pertanyen a la nostra societat o a altres societats o cultures.
Respecte i valoració de la diversitat històrica i cultural d’Espanya.

Criteris d’avaluació:
Descobrir si coneixen les diferents etapes de la conquesta de les Illes Balears.
Comprovar que saben explicar com es va produir el procés de repoblació de les terres insulars i relacionar-la amb la nova identitat social, econòmica, cultural i lingüística que va sorgir.
Confirmar que coneixen les institucions del regne de Mallorca fins a finals del segle XIII.
Veure si reconeixen els aspectes més importants de l’evolució política de les Illes Balears durant el regnat de Jaume II i de Pere el Cerimoniós.
Verificar que saben explicar adequadament com es va produir la reincorporació definitiva del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó.
Veure si són capaços de caracteritzar la població de les Illes Balears, com també el seu poblament.
Comprovar que són conscients de l’evolució del comerç que va tenir lloc a les Illes Balears durant l’edat mitjana.
Confirmar que coneixen les causes i les conseqüències de la conflictivitat medieval i medieval que va tenir lloc a les Illes Balears.
Verificar que reconeixen les principals manifestacions artístiques i culturals de l’art gòtic a les Balears.
Comprovar que analitzen correctament la informació continguda en diverses fonts històriques i defineixen amb exactitud els nous conceptes introduïts en aquest tema.
Detectar si han après a utilitzar amb precisió el vocabulari específic del tema.


UD 10. L'Imperi dels Àustria.
1. L'Imperi universal: Carles I.
2. L'Imperi hispànic: Felip II.
3. Economia i societat hispànica al segle XVI.
4. El segle XVII: el declivi de l'imperi.
5. Crisi social i econòmica del segle XVII.

Periodització: 3 sessions amb dos temes per sessió.

Contribució de l’UD  11 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Exposar els conflictes interns i externs del regnat de Carles V.
Identificar els territoris que conformaven l’imperi europeu de Carles V.Conèixer els òrgans de govern i les institucions de la monarquia dels Àustria.
Especificar les raons que expliquen la política interior i exterior de Felip II.
Reconèixer les activitats econòmiques principals desenvolupades al segle XVI.
Diferenciar els grups de la societat hispànica del segle XVI.
Entendre com era la vida quotidiana a l’època dels Àustria.
Explicar en què consistia el govern dels favorits.
Comprendre les raons, tant exteriors com interiors, que expliquen el final de l’hegemonia d’Espanya a Europa.
Detallar les raons que expliquen la crisi social i econòmica del segle XVII.

Continguts:
L’herència imperial heretada per Carles V.
La revolta de les Comunitats i les Germanies.
Els conflictes exteriors durant el regnat de Carles V.
El govern de Felip II.
Explicació de la política de Felip II per a la defensa de l’ortodòxia catòlica: les lleis en defensa del catolicisme, la Inquisició i la persecució dels moriscs.
Descripció de l’armament i el vestuari dels terços.
La política exterior de Felip II.
L’economia al segle XVI.
La demografia al segle XVI.
La societat al segle XVI.
La vida quotidiana a l’època dels Àustria.
Felip III: el govern dels favorits.
Felip IV: el final de l’hegemonia a Europa.
Anàlisi d’un mapa amb les pèrdues territorials imposades per la Pau de Westfàlia.
Carles II: l’ocàs de la monarquia dels Àustria.
La crisi demogràfica i econòmica del segle XVII.
Els problemes socials del segle XVII.

Criteris d’avaluació:
Descobrir si coneixen l’extensió de l’imperi europeu de Carles V i si especifiquen els conflictes interns i exteriors als quals va fer front.
Verificar que especifiquen el sistema de govern establit per Felip II.
Veure si reconeixen les repercussions de l’arribada d’or i plata americans i les activitats econòmiques a l’Espanya del segle XVI.
Constatar que identifiquen els grups de la societat hispànica al segle XVI.
Avaluar si expliquen les causes del declivi de l’Imperi dels Àustria que es va produir al segle XVII.
Comprovar que comprenen les raons de la crisi social i econòmica del segle XVII.
Confirmar que s’expressen fent servir el vocabulari específic de manera adequada.

UD 11. El segle del Barroc.
1. Societat i economia al segle XVII.
2. L'Europa de l'absolutisme.
3 L'art del segle XVII: el Barroc.
4. Arquitectura i escultura barroca.
5. La pintura barroca europea.
6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol.
7. El Segle d’Or de la pintura espanyola.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  11 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Analitzar l’evolució demogràfica europea al llarg del segle XVII.
Explicar les característiques de l’economia i la societat del segle XVII.
Identificar els aspectes més significatius de l’Europa de l’absolutisme.
Comprendre els principis de la monarquia absoluta i com s’hi organitza el poder.
Conèixer els nous valors estètics introduïts pel Barroc.
Explicar el context polític i religiós en el qual s’inscriu el Barroc.
Analitzar el Palau de Versalles.
Especificar les característiques de l’escultura i l’arquitectura barroques.
Descriure els elements comuns de la pintura barroca i les singularitats de l’escola italiana i les variants flamenca i holandesa.
Exposar les característiques de l’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol.
Identificar els pintors més representatius del Segle d’Or de la pintura espanyola, fent una atenció especial a l’obra de Diego de Velázquez.
Reconèixer la importància de la revolució científica i la filosofia del segle XVII.
Continguts:
L’evolució demogràfica i la societat europea del segle XVII.
L’economia d’Europa al segle XVII: el comerç internacional, les manufactures estatals i el sistema econòmic del mercantilisme.
Localització de les rutes comercials europees del segle XVII.
Els canvis polítics i religiosos de l’Europa de l’absolutisme.
Anàlisi del mapa polític d’Europa després de la Pau de Westfàlia.
Les característiques de la monarquia absoluta.
Descripció de la política de Lluís XIV com a paradigma de monarca absolut.
Definició del concepte de “barroc” i anàlisi del nou moviment cultural: estètica, religió i poder polític.
Descripció del Palau de Versalles.
L’arquitectura, l’escultura i la pintura barroca.
El Barroc espanyol.
La filosofia i la ciència al segle XVIIII.
Criteris d’avaluació:
Descobrir si expliquen les característiques de l’economia i la societat del segle XVII.
Veure si reconeixen els canvis polítics i religiosos que es varen produir al segle XVII.
Verificar que coneixen les bases sobre les quals s’assentava la monarquia absoluta, i que identifiquen l’organització del govern absolut.
Avaluar si enumeren els nous valors estètics del Barroc.
Comprovar que coneixen les característiques generals de l’escultura i l’arquitectura barroques i que n’identifiquen els artistes més importants.
Confirmar que reconeixen els aspectes més destacats de la pintura barroca i les      seves variants italiana, flamenca i holandesa.
Constatar que caracteritzen l’arquitectura i l’escultura barroca espanyola.
Descobrir si analitzen correctament pintures de Diego de Velázquez.

UD 12. Les Balears a l’Edat Moderna (segles XVI-XVII).
1. El regne de Mallorca i la monarquia hispànica.
2. Economia i societat. Segles XVI i XVII.
3. Població i societat. Segles XVI i XVII.
4. Renaixement i barroc al regne de Mallorca.

Periodització: 2 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  12 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Identificar les institucions dels Àustria amb les que governaven les Illes Balears i especificar les limitacions a les quals es veien sotmeses.
Detallar les causes i les conseqüències de la Germania a Mallorca.
Explicar el bandolerisme i les bandositats.
Reconèixer les activitats econòmiques del regne de Mallorca als segles XVI i XVII.
Diferenciar el cors i la pirateria.
Exposar l’evolució demogràfica a les Illes Balears durant els segles XVI i XVII.
Conèixer els grups socials de les Illes Balears als segles XVI i XVII.
Observar i analitzar les obres més significatives del Renaixement i el Barroc de les Illes Balears.
Adoptar el vocabulari històric específic d’aquest període.
Observar manifestacions artístiques per comprendre l’evolució històrica balear.
Continguts:
El regne de Mallorca a l’època dels Àustria.
Conflictes i tensió social al regne de Mallorca: les Germanies, el bandolerisme i les bandositats.
Estudi de les bandositats entre les famílies Canamunt i Canavall.
Observació del plànol de Palma al final del segle XVII.
L’economia i la societat dels segles XVI i XVII.
Comentari de la balança comercial de Mallorca entre el 1661 i el 1691.
La persecució dels jueus conversos i els xuetes.
El cors i la pirateria.
L’evolució demogràfica dels segles XVI i XVII.
Lectura i comentari de la concessió reial per a la repoblació de Formentera.
La societat en els segles XVI i XVII.
Identificació dels ordes religiosos establerts a Mallorca.
El Renaixement al regne de Mallorca.
El Barroc del regne de Mallorca.

Criteris d’avaluació:
Veure si expliquen les causes dels conflictes que es van produir al regne de Mallorca durant l’època dels Àustria.
Confirmar que identifiquen les institucions de la monarquia hispànica al regne de Mallorca i les limitacions que tenien.
Observar si identifiquen les principals activitats econòmiques del regne de Mallorca als segles XVI i XVII.
Constatar que reconeixen l’activitat que duien a terme els corsaris i els pirates.
Verificar que detallen l’evolució demogràfica de les Illes Balears durant els segles XVI i XVII.
Comprovar que diferencien els grups que formaven la societat de Mallorca als segles XVI i XVII.
Assegurar-se que analitzen correctament les manifestacions artístiques del Renaixement i el Barroc al regne de Mallorca.

UD 13. Els habitants del planeta.
1. Els habitants del planeta i la seva distribució.
2. Evolució de la població mundial.
3. La dinàmica desigual de la població mundial.
4. La dinàmica de la població: les migracions.
5. La població i el treball.

Periodització: 3 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  13 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Conèixer els diferents factors que condicionen la distribució de la població a la superfície de la Terra.
Definir el concepte de densitat de població.
Detallar l’evolució de la població mundial.
Reconèixer les causes de la dinàmica desigual de la població als països rics i als països pobres.
Entendre els conceptes de taxa de natalitattaxa de fecunditat i taxa de mortalitat i saber com es calculen.
Analitzar les conseqüències que generen els moviments migratoris en els territoris amb un saldo migratori negatiu o positiu.
Identificar els fluxos migratoris principals a escala planetària.
Interpretar una piràmide de població.
Saber com es reparteix la població mundial segons la seva activitat econòmica.
Participar en discussions i en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.
Continguts:
La distribució de la població.
Estudi de la densitat mundial amb l’ajuda d’un mapa i de dades quantitatives.
L’evolució de la població als països rics.
L’evolució de la població als països pobres.
La desacceleració del creixement de la població.
La dinàmica de la població als països rics.
La dinàmica de la població als països pobres.
El creixement natural o vegetatiu.
La taxa de natalitat.
La taxa de mortalitat.
El saldo migratori i les seves conseqüències.
Les migracions a l’actualitat.
Interpretació d’una piràmide de població.
La població activa i la població no activa.
Els sectors productius i la desigualtat entre els països.
El problema de l’atur.
Criteris d’avaluació:
Descobrir si coneixen els factors de la distribució de la població al món.
Verificar que diferencien l’evolució de la població als països rics i als països pobres.
Veure si són capaços d’interpretar una piràmide de població.
Constatar que utilitzen correctament els factors demogràfics a l’hora de referir-se a la dinàmica de la població mundial.
Descobrir si identifiquen els fluxos migratoris a l’actualitat.
Comprovar que reconeixen les característiques de la població i de la feina en relació amb el grau de desenvolupament d’un país.
Confirmar que comprenen el problema de l’atur.


UD 14. La població d'Espanya i de les Illes Balears.
1. Evolució de la població espanyola.
2. Característiques de la població espanyola.
3. Distribució de la població al territori.
4. Poblament rural i urbà.
5. La població i el treball.
6. Espanya, un país d'emigrants en el pasta.
7. Espanya, un país d'immigrants.
8. La població de les Illes Balears.

Periodització: 4 sessions amb dos temes per sessió.

Contribució de l’UD  14 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Localitzar la distribució de la població espanyola i balear al territori.
Definir les característiques de la població espanyola: els índexs de natalitat i fecunditat, l’esperança de vida i la taxa de mortalitat.
Analitzar la procedència de la població immigrant de les Illes i d’Espanya.
Valorar l’aportació econòmica i cultural de la immigració.
Diferenciar la població rural i la població urbana a Espanya.
Classificar la població activa a Espanya per sectors econòmics.
Valorar la incorporació de la dona al món laboral a Espanya.
Explicar les causes de l’emigració al passat i identificar els llocs de destinació.
Exposar l’evolució demogràfica balear al segle XX.
Valorar l’aportació de les minories ètniques de les illes Balears i Pitiüses.
Continguts:
El model de transició demogràfic espanyol.
Interpretació de piràmides de població.
L’esperança de vida de la població espanyola.
La taxes de natalitat i fecunditat de la població espanyola.
La taxa de mortalitat de la població espanyola.
El creixement vegetatiu d’Espanya.
Distribució de la població al territori espanyol.
La població rural i la població urbana a Espanya.
La població i la feina a Espanya.
Reconeixement dels llocs de destinació de l’emigració espanyola des de la segona meitat del segle XIX i identificació de les causes.
Estudi de les raons de la immigració estrangera a Espanya, classificació segons l’origen i la composició, i valoració del fenomen.
La distribució de la població a les illes Balears i Pitiüses.
L’evolució demogràfica de les illes Balears i Pitiüses al llarg del segle XX.
La immigració a les illes Balears i Pitiüses.
Les minories ètniques a les illes Balears i Pitiüses.
Criteris d’avaluació:
Descobrir si estableixen les característiques del model de transició demogràfica a Espanya i si indiquen la cronologia d’aquesta evolució.
Verificar que reconeixen les característiques de la població espanyola.
Veure si identifiquen la distribució demogràfica a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses.
Constatar que coneixen les diferències entre la població rural i la població urbana a Espanya.
Avaluar si saben la distribució de la població activa d’Espanya per sectors econòmics i comenten l’evolució de l’atur.
Comprovar que coneixen l’emigració històrica dels espanyols, fent una atenció especial als habitants de les illes Balears i Pitiüses.
Assegurar-se que distingeixen els grups d’immigrants que trobam a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses pel que fa a l’origen i la composició.


UD 15. La ciutat i l’urbanisme.
1. Una aproximació a la ciutat.
2. La morfologia urbana.
3. El creixement urbà al llarg del temps.
4. Un món de grans ciutats.
5. Estructura del sistemes urbà espanyol.
6. Les ciutats de les Illes Balears.
Periodització: 3 sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  15 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Conèixer els factors que defineixen la ciutat.
Establir les diferents funcions urbanes.
Reconèixer la utilitat del pla urbà per caracteritzar les diverses morfologies urbanes.
Diferenciar les etapes del creixement urbà al llarg del temps.
Comprendre les característiques de les grans ciutats del món.
Establir els quatre nivells bàsics de la jerarquia urbana.
Entendre la ciutat com un ecosistema humà.
Exposar l’estructura del sistema urbà espanyol.
Especificar les particularitats de les ciutats de les illes Balears i Pitiüses.
Continguts:
El concepte de ciutat.
Les funcions urbanes: funció politicomilitar, funció comercial i financera, funció industrial, funció cultural i artística, i funció residencial.
La morfologia urbana: el casc antic, l’eixample i els barris perifèrics.
Les etapes del creixement d’urbanització: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial i la ciutat postindustrial.
Les característiques de les grans ciutats al món actual.
La jerarquia urbana: metròpolis globals, metròpolis mundials, metròpolis nacionals i centres regionals i comarcals.
La ciutat com a ecosistema humà.
La jerarquia de les ciutats espanyoles: metròpolis nacionals, metròpolis regionals, metròpolis subregionals, centres subregionals i capitals comarcals.
Els eixos del sistema urbà espanyol.
Les ciutats de les illes Balears i Pitiüses.
Identificació del creixement urbà a través de l’anàlisi de plans urbans.
Identificació del tipus de pla urbà que es correspon amb les diverses modalitats de la morfologia urbana.
Observació i anàlisi d’un mapamundi que mostra les aglomeracions urbanes del planeta.
Criteris d’avaluació:
Descobrir si expliquen correctament les diverses funcions que poden desenvolupar les ciutats.
Verificar que diferencien el cas antic, els eixamples i els barris perifèrics segons el pla urbà.
Veure si caracteritzen cadascuna de les etapes del procés d’urbanització.
Verificar que coneixen les característiques de les grans ciutats del món.
Constatar que classifiquen diverses ciutats dins la jerarquia que els correspon.
Comprovar que estableixen la jerarquia de les ciutats espanyoles.
Veure si situen en un mapa els eixos del sistema urbà espanyol.
Avaluar si expliquen correctament les característiques de les ciutats de les illes Ba-lears i Pitiüses.

UD 16. Les societats humanes.
1. Organització de la societat humana.
2. Evolució de la societat humana.
3. La societat europea.
4. La societat espanyola i la balear.
5. Immigració i diversitat cultural.

Periodització: tres sessions amb dos temes per sessió.
Contribució de l’UD  16 al desenvolupament de les competències bàsiques:
Competència social i ciutadana: Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg de la UD.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Competència cultural i artística:
Tractament de la informació i competència digital:
Competència en comunicació lingüística:
Competència matemàtica:
Competència per aprendre a aprendre:
Autonomia i iniciativa personal:

Objectius didàctics:
Entendre les variables que organitzen una societat i valorar la diversitat social rebutjant la discriminació racial, sexual, religiosa, econòmica, etc.
Diferenciar les societats tradicionals, modernes i postmodernes.
Reconèixer les polítiques socials d’Europa que propicien una societat del benestar.
Valorar l’estat de dret, la democràcia, el pluralisme polític, el respecte i la tolerància envers la diversitat amb la finalitat de fomentar la convivència.
Entendre què és l’índex de benestar social i reconèixer les variables que es tenen en compte per elaborar-lo.
Enumerar els factors que expliquen l’alt nivell de benestar social espanyol.
Explicar els canvis més significatius ocorreguts a la societat espanyola i a les estructures familiar i laboral.
Entendre els canvis culturals i les dificultats d’integració de la immigració.
Definir la cultura i especificar els factors que han contribuït a la cultura de masses.
Continguts:
L’organització de la societat humana.
L’evolució de la societat humana: les societats tradicionals, les societats modernes i les societats postmodernes.
La societat europea.
Observació i anàlisi de l’esperança de vida als països de la Unió Europea.
Estudi de l’índex del desenvolupament humà dels països europeus.
La societat espanyola i la societat de les Illes.
Explicació del nivell de benestar social de les illes Balears i Pitiüses i comparació de l’índex de benestar social amb els de la resta de comunitats autònomes.
La immigració mundial.
La cultura i la diversitat cultural.
Reconeixement de la diversitat social i rebuig de la discriminació per raó d’ètnia, religió, sexualitat, estètica, edat o nivell econòmic.
Valoració de la diversitat lingüística a Europa.
Comparació de l’esperança de vida dels països de la Unió Europea.
Criteris d’avaluació:
Descobrir si expliquen les variables principals que intervenen en l’organització social i si valoren la diversitat i rebutgen qualsevol classe de discriminació.
Verificar que diferencien les característiques pròpies dels tres tipus de societats en l’evolució històrica de la societat.
Avaluar si reconeixen les polítiques de la societat del benestar que permeten la igualtat i la convivència a Europa respectant la diversitat.
Verificar que expliquen el nivell de benestar social de les illes Balears i Pitiüses, i si ho raonen i ho relacionen amb els indicatius de l’índex de benestar social.
Constatar que detecten els factors de l’alt nivell de benestar social espanyol.
Comprovar que expliquen els canvis més significatius de la societat espanyola des de la meitat del segle XX fins a l’actualitat.
Veure si respecten la diversitat cultural i si enumeren els factors que defineixen la cultura.