Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

domingo, 29 de diciembre de 2013

Sortida escolar al poble d'Artà i al poblat talaiòtic de Ses Païses.

*La sortida a Artà inclou una visita breu al poble i sobre tot al poblat de Ses Païses.

          HISTÒRIA D’ARTÀ.
Les restes arqueològiques mostren com l'ocupació humana de la contrada artanenca comença en el període pretalaiòtic, tot i que la majoría de jaciments que avui podem observar corresponen al megalitisme talaiòtic (poblat de ses Païsses, talaiot de sa Canova...).
La dominació romana va deixar també la seva empremta i, durant l'epoca musulmana, la península artanenca (Yartan) ere uns dels tretze districtes en que es dividia l'illa de Mallorca. Aquest districte incloïa també els actuals termes municipals de Capdepera i Son Servera.
La fundació de la vila està vinculada a l'arribada dels monjos premonstratens que, arran de la conquesta catalan, fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig. Fins al segle XV, la vila es denominava Almudaina i el nom d'artà designava tot el districte territorial.
Entre els segles XVI i XVIII la població augmentà considerablement. Les activitats agrícoles eren predominants encara que també es desenvolupà una considerable activitat tèxtil.
El 1820 el poble d'Artà va patir els estralls ocasionats per la pesta bubònica, que causà més de 1.200 víctimes. Al segle XIX es va produir la segregació de Capdepera i Son Servera. Aleshores el terme d'Artà presentava encara una estructura agrària latifundista en la qual els grans terratinents poseïen bona part de les terres del municipi. A final d'aquesta centúria va adquirir importància l'obra de palma, que emprava sobretot mà d'obra femenina i reportava un complement indispensable per a la subsistència de nombroses famílies pageses. El 1880, la parcel·lació de les terres de la zona nord-occidental de la Devesa de Ferrutx donà lloc al nucli ostaner denomaniat la Colònia de Sant Pere. Es tractava d'una colònia agrícola que, al llarg del segle XX, ha adquirit una funcionalitat turística sense perdre la seva personalitat tradicional.
El 1921 s'inagurà la línia de ferrocaril que unia Artà amb Manacor i a partir dels anys seixanta l'economia del municipi es va diversificar arran de l'explosió turística.

EL TALAIOT DE SA CANOVA.
El talaiot de sa Canova o de sa Clova d'es Xot forma part d'un gran conjunt arqueològic del que podem veure les estructures d'un talaiot quadrat, un troç de murada i un edifici absidal. És un dels talaiots més grans de Mallorca i un dels millor conservats, a l'interior hi ha una gran columna de tipus mediterrani formada per grans blocs de pedra superposats. Està situat a 4 Km de la Colònia de Sant Pere, molt prop de la carretera en direcció a Artà.
EL POBLAT TALAIÒTIC DE SES PAÏSSES.
Vídeo de visita a Ses Païses.



Reconstrucció hipotètica del Poblat Talaiòtic de Ses Paisses

El Poblat Talaiòtic de ses Païsses amb una antiguetat de 3000 anys està envoltat d'una murada molt ben conservada en tot el perímetre. La seva porta monumental és un dels simbols de la prehistòria mallorquina, a l'interior hi trobarem habitacions, santuaris, sales hipòstiles i un talaiot central amb galeria, que ens donen una idea completa de com vivien els pobladors prehistòrics de les Illes Balears.
Aquest conjunt talaiòtic es troba prop del poble d'Artà i per arribar-hi cal anar per la carretera que travessa el poble d’Artà en direcció Manacor-Cala Rajada (Av. Costa i Llobera), i a uns 600 metres després d’haver passat l’estació del tren, a la dreta es trobarà l’accés al camí que arriba fins a l’entrada de Ses Païsses, sobre un pujol, enmig d’un bosc d’alzines.
Està ben condicionat per a la visita, amb horaris entre 1 d'abril i 30 de setembre de 10:00 a 19:30 hores cada dia.
La murada i la porta principal:
El poblat de Ses Païsses conserva el recorregut total d’una murada la construcció de la qual data de principis del primer mil·leni ANE. Amb una amplària mitjana de 3,6 m i una altura variable que, en algun punt, arriba als 3,5 m, presenta dos paràmetres ben diferenciats: l’exterior, de pedres més grosses, algunes de les quals pesen més de 8 tones, disposades verticalment, i l’interior, de pedres més petites, totes elles col·locades en sec, és a dir, sense cap material que les uneixi (tècnica ciclòpia). La murada és, sens dubte, el testimoni mes fidel de les potents estructures arquitectòniques utilitzades per l’home talaiòtic, perfectament visibles en l’aparell megalític i en l’aspecte monumental de les quatre portes que s’obren per donar accés al recinte interior.
La porta principal, a l’est sud-est, és la de més grans proporcions, amb dos brancals verticals que sostenen una enorme llinda monolítica. És la més ben conservada i ha esdevingut un dels símbols més representatius de la prehistòria mallorquina.
El talaiot central.
El talaiot central, que ocupa una posició un poc excèntrica enmig del poblat, es configura com l’element constructiu dominant al voltant del qual s’hi agrupen les altres habitacions del conjunt central. Fou excavat durant la primera expedició arqueològica dirigida pel professor Lilliu l’any 1959. Data dels primers moments de la cultura talaiòtica (Talaiotic I), entre el 1300 i el 1000 ANE, aproximadament.
De planta circular, el talaiot forma una torre troncocònica d’uns 4,5 m d’alçada, amb un volum superior als 400 m³. A la part inferior de la cambra interior hi transcorre, entre dos contraforts, un corredor de baixa altura que comunica el talaiot amb la Sala Hipòstila.
Adossat als murs del talaiot, a la part exterior, s’hi construí un contrafort, la qual cosa va fer suposar a Lilliu que podria tractar-se d’una rampa per donar accés a una hipotètica cambra situada a la part superior de la torre.
Segons l’opinió de Lilliu, el talaiot central i les Habitacions Adossades passarien a formar part, entre els segles VIII-V ANE, d’un complex de cases propietat del cap dirigent o autoritat clànica del poblat.
La funció dels talaiots resta amagada i és tema de discussió entre els arqueòlegs. Per una part es diu que són torres de defensa i observació. Per l'altra, que són simples habitacles o monuments funeraris d'enterrament, bé sigui per incineració o per inhumació.
L’habitació en forma de ferradura i la sala hipòstila.
Del conjunt de construccions que formen el talaiot central i les diferents habitacions que l’envolten destacarem, a aquesta estació, l’habitació en forma de ferradura i la sala hipòstila, ambdues exhumades per Lilliu durant la segona campanya d’excavació, realitzada el 1960.
L’habitació en forma de ferradura, adossada al talaiot i a la sala hipòstila, està compartimentada en dos habitacles. Pertany als primers moments del Talaiotic IV (segles V-III ANE). Segons els estudis del professor Lilliu, aquesta habitació fou reutilitzada posteriorment (segles III-II ANE) i s’hi introduí una tomba d’incineració (el ritual utilitzat era d’influència grega) amb aixovar ceràmic i un elm de bronze decorat.
La sala hipòstila és de planta absidal i presenta tres columnes i sis pilastres que sustentaven una coberta de la qual no en queden restes. La seva datació cronològica se situa entre els segles VIII-V ANE.
Les altres portes d’accés.
El poblat talaiòtic de Ses Païsses presenta, a més de la Porta Principal té altres tres portes d’accés. Una, al sud-oest, que Lilliu va denominar “porta dell’acqua”, està destruïda parcialment i no s’inclou a l’itinerari de la visita. Les altres dues, una prop de l’altra, es localitzen a l’ampli segment curvilini de la murada, al nord-oest.
En qualsevol cas, cal apuntar que la qüestió de les portes i accessos als poblats talaiòtics presenta alguns dubtes a l’arqueologia.
D’una part, és cert que la majoria dels poblats presenten mes d’una porta d’accés, però no és possible determinar si llur utilització fou coetània o no. Per l’altra, sembla que el tipus constructiu més utilitzat fou el de llindà, amplament representat per tota la Mediterrània, alternant la tipologia de subjecció de la pedra superior sobre dos brancals monolítics o sobre obertures en les filades del mur, tot i que no es pot descartar la hipòtesi d’altres sistemes com les cobertes superiors de llenya o el d’aproximació de filades dels quals no n’ha quedat cap vestigi.
Finalment, tampoc no es coneix amb certesa com es tancaven aquests accessos, tot i que sembla que el mètode més utilitzat era el tancament mitjançant pedres que obturaven l’obertura.
En les darreres excavacions i acondicionaments que s'han realitzat a Ses Païsses s'ha recuperat el Portal Nord, un dels quatre portals que hi havia a la murada del poblat.
Les habitacions.
Just a la cara sud del Talaiot Central i trobam les Habitacions de Planta Rectangular, s’observen tres habitacions que, juntament amb l’Habitació en Forma de Ferradura, la Sala Hipòstila i el Talaiot Central, configuren el bloc de construccions del conjunt central del poblat talaiòtic.
A uns trenta metres del Talaiot Central hi trobem un segon grup d'edificacions anomenades Habitacions de Planta Absidal, constituït per dos habitacles. El primer d'ells, d'uns quinze metres de llarg, és el més gran fins aleshores recuperat, ubicat entre dos trams de murada, el seu interior apareix compartimentat en tres parts. Quan a l'altre habitacle, malgrat no està acabat d'excavar, s’hi poden distingir clarament la seva configuració i dependències.
Fonts.
[http://www.museuarta.com/ses-paisses/característiques-i-cronologia/]