Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

domingo, 29 de diciembre de 2013

UD 01.3. El relleu costaner peninsular.

UD 01.3. EL RELLEU COSTANER PENINSULAR.

El litoral peninsular espanyol s’estén uns 3.167 km, dels quals 1.663 corresponen a la zona banyada per la Mediterrània, 770 km a la zona cantàbrica i 735 a la zona atlàntica (sector andalús i sector gallec).


Característiques generals del litoral peninsular espanyol:
• Ofereix un aspecte massís. No hi ha grans planes litorals ni grans penetracions de la mar a la Península.
• L'existència d'alineacions muntanyoses a la zona litoral influeix fortament en la morfologia del litoral peninsular espanyol.
• Les serralades paral·leles al litoral accentuen el caràcter abrupte de les costes i donen un aspecte rectilini als litorals. Així, la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques que corren paral·lels al litoral donen al seu litoral una forma rectilínia i abundants penya-segats.
• La cadenes transversals a la costa donen lloc a eixos o alineacions que s'introdueixen al litoral, tallant o modelant, donant lloc a caps, entre els quals es poden formar els anomenats arcs o ovals. És el cas de la costa mediterrània, exceptuant la catalana, que presenta formes en arc, ocasionades per sortints del Sistema Ibèric i de les Bètiques.
Presenta trets ben diferenciats segons la zona:

Les formes del relleu costaner.
Caps.
Penya-segats.
Platges.
Rases.
Ries.
Maresmes.
Fletxes litorals.
Albuferes.
Tómbols.
Deltes.
Dunes.

Les costes atlàntiques.
Es distingeixen les costes septentrionals del Mar Cantàbric i de Galícia, i les meridionals de la costa andalusa.

La Costa atlàntica septentrional o Cantàbrica:


Paral·lela a la serralada del mateix nom, presenta un caràcter rectilini, que contrasta amb les formes curvilínies del litoral mediterrani
És rocosa i amb abundants penya-segats i rases, a causa de la proximitat de la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques.
El caràcter agressiu del mar Cantàbric, amb fortes marees i onatge, ha tingut molta influència en el modelatge de la costa, on escassegen les platges i predominen les formes abruptes.
Són freqüents petites ries de boca estreta. Destaquen la del Nalón i la del Nervión.
En aquesta costa es troben:
Els caps de Machichaco, Ajo, Mayor, Peñas i Estaca de Bares, la ria de Bilbao i la badia de Santander.


 La Costa Gallega:

La seva característica més notable és la seva morfologia rocosa i abrupta, on s'alternen caps i ries. Són conseqüència de la invasió pel mar de les valls fluvials oberts en les nombroses fractures del Massís Galaico.
Les "Ries Baixes" són les que més penetren fins a l'interior (fins a 30 km). Són amples i profundes, originades per enfonsament del litoral. Destaquen les ries de Muro, Arosa, Pontevedra i Vigo.
Les "Rias Centrals" són valls fluvials inundats. Destaquen les ries de la Corunya, Ferrol i Betanzos.
- Les "Ries Altes" són curtes i estretes. Destaquen les ries de Ortigueira, Vivero i Ribadeo.
Els caps més importants són Ortegal, Touriñán i Finisterre.

La Costa Atlàntica Meridional:
S'estén des de la desembocadura del riu Guadiana fins al Penyal de Gibraltar.
Està dominada pel Golf de Cadis, que es correspon amb la zona més baixa de la depressió del Guadalquivir.
En la seva major part és baixa i sorrenca, perquè no hi ha muntanyes properes, sobretot entre Ayamonte i al cap de Trafalgar.
Predominen les maresmes, com les formades a la desembocadura del Guadalquivir, les fletxes litorals i les dunes.
L'estret de Gibraltar té una amplada mínima de 13 quilòmetres i en ell hi ha la badia d'Algesires i el Penyal de Gibraltar.

Les costes mediterrànies.
Estan formades per una sèrie d'arcs els extrems són caps rocosos, ocasionats per sortints del Sistema Ibèric i de les Serres Bètiques.
S'alternen costes altes i rocoses amb costes baixes i arenoses.
Cal diferenciar:

El sector Bètic:



Des Gibraltar al cap de la Nau, presenta zones de penya-segats allà on les Serralades Bètiques discorren paral·leles al litoral, que s'alternen amb costa baixa i sorrenca.
Són freqüents els camps de dunes i les albuferes (el Mar Menor).

Destaquen els caps de Gata i Pals i els golfs d'Almeria i d'Alacant.


El Golf de València:

Es correspon amb un altre gran oval que va des del Cap de la Nau fins al Delta de l'Ebre.
És el sector de costa baixa més extens de la Península.
S'alternen platges, albuferes (Mar Menor, València) i tómbols (Penyal d'Ifac a Calp).

El Litoral Català:
Des del delta de l'Ebre al Cap de Creus.
De sud a nord s'alternen les platges i els penya-segats que es fan més abundants com més al nord, a la coneguda com "Costa Brava" catalana, on la Serralada Costanera Catalana s'introdueix al mar.

Destaquen el Delta de l'Ebre, el cap de Tortosa i el Golf de Roses.

No hay comentarios: