Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

domingo, 29 de diciembre de 2013

UD 02. La representació de la Terra. Els mapes.

UD 02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES.

Introducció.
El mapa és la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana.
La cartografia és la ciència que elabora els mapes.
La realització de mapes requereix un sistema de projecció i una escala, i abans era una feina molt complexa, que requeria observacions directes al terreny i difícils càlculs matemàtics.
Avui, en canvi, s’utilitzen fotos aèries i de satèl·lits artificials, que se comuniquen ràpidament per internet i se treballen amb medis informàtics.
A més, s’utilitza com eina d’orientació el Sistema de Posicionament Global (GPS), que permet situar a l’instant cotxes, trens, vaixells, avions...


Mapa de Ptolomeu (segle I dC), reeditat al 1482. [http://www.geographos.com/BLOGRAPHOS/?p=353]
 
Mapa de Mercator (1595).

1.       La latitud i la longitud.
1.1.Per situar-nos en l’espai terrestre.
Per a localitzar els llocs en l’espai geogràfic s’utilitza una xarxa de coordenades geogràfiques i se mesuren en latitud i longitud.
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries que es tracen sobre el mapes del globus terraqui en forma de malla, els paral·lels i meridians.
 
La xarxa de coordenades geogràfiques de paral·lels i meridians.
Els paral·lels són les línies dibuixades en paral·lel a la línia de l’Equador, que és el nº 0. Altres paral·lels importants, més petits que l’Equador, són el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer  al Nord, i el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorni al Sud.
Els meridians, que van de pol a pol, són les línies dibuixades en perpendicular al paral·lel de l’Equador, i en parl·lel al meridià que passa per Greenwich, que és el nº 0.

2.       Localització exacta d’un punt de la Terra.
Per situar exactament un punt és necessari saber les seves mesures de coordenades geogràfiques: la latitud i la longitud.
La latitud és la distància angular entre un punt i el paral·lel de l’Equador. Pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud és la distancia angular entre un punt i el meridià de Greenwich. Pot ser est  (E) o oest (O).

2. La representació de la Terra.
2.1. Els mapes.
La cartografia és la ciència que té per objecte l’elaboració de mapes, així com la seva utilització.
El mapa és la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana.
La realització de mapes requereix:
-        Un sistema de projecció.
-        Una escala.

2.2. Les projeccions.
La projecció cartográfica és l’acció i el resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un plànol.
Les alteracions més usuals de la projecció cartogràfica:
- Deformació de l’escala: l’escala no és la mateixa en tots els punts del mapa.
 - Deformació de l’àrea: àrees iguals en el globus no determinen àrees iguals en el mapa.
- Deformació de la forma: la zona projectada no té la mateixa forma que la zona originària.
Els tres principals tipus de projeccions: cilíndrica, cònica i azimutal.

Vídeo sobre projeccions cartogràfiques (5 minuts).
Cilíndrica:
[http://geohistorias.wikispaces.com]
Representa una xarxa perpendicular de meridians i paral·lels.
Els paral·lels tenen una separació variable.
Els meridians són equidistants.
L’exemple més representatiu és la projecció de Mercator.
És la més fidel per representar la superfície terrestre i serveix sobre tot per representar les zones equatorials del planeta, però deforma les zones polars.

Cònica:
Proyección_cónica_2.jpg
Es projecta un hemisferi sobre un con, tangent al globus per un paral·lel (paral·lel base).
Els paral·lels són arcs de cercle concèntrics al pol.
Els meridians són radis de cercle que convergeixen al pol.
Serveix sobre tot per representar les zones temperades del planeta.

Azimutal (també anomenada plana, zenital o polar):
proyección_plana_o_cenital.jpg
Tipus de projecció obtinguda a partir de la cònica simple. Fa tendir el con a un pla en què la xarxa de meridians i paral·lels són equidistants.
Els paral·lels són cercles concèntrics al pol.
Els meridians són radis de cercle que convergeixen al pol.
S’utilitza, sobretot, per representar les regions polars.

2.3. L’escala dels mapes.
Escala és la relació constant que hi ha entre la distància sobre el mapa i la distància real mesurada sobre el terreny representat.
Hi ha dos tipus d’escala: gràfica (una línia recta dividida en segments) i numérica (una fracció).

A l’escala numèrica, com més petit és el denominador més gran és l’escala. És a dir, un mapa d’escala gran (amb denominador petit) serveix per a representar espais petits i dóna molta información, i un mapa d’escala petita (amb denominador gran) serveix per a representar espais grans i dóna poca informació.

Mapes d’escala petita, superiors a 1:10.000.000. S’utilitzen per representar grans porcions de la Terra, com continents.

Mapes d’escala mitjana, compresos entre 1:10.000.000 i 1:100.000. S’utilitzen per representar porcions mitjanes de la Terra, com països i regions.

Mapes d’escala gran, inferiors a 1:100.000. Representen poc espai territorial, però els accidents representats hi són indicats amb molt de detall. Per exemple el Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:25.000 o 1:50.000.


Mapa amb escala gràfica.
 Escales numèrica i gràfica.

3. Els mapes.
3.1. Tipus de mapes.
Mapa: representació d’una part de la superfície esfèrica de la Terra sobre una superfície plana.
Tipus de mapes: Hi ha dos grans tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics.
-        Bàsics: s’obtenen de mesuraments directes de la superfície terrestre. Els més utilitzats són els topogràfics com el Mapa Topogràfic Nacional, que informen de d’aspectes físics i humans, i es fan servir de base per fer altres mapes.
-        Temàtics: s’obtenen a partir de mapes bàsics i representen un fenomen geogràfic concret, com clima, recursos econòmics, població, polítics, comunicacions, relleu, rius, ciutats…

Mapa de Mallorca.


3.2. Els colors i signes convencionals.
Els mapes tenen colors i signes convencionals (els símbols habituals al mapes), que informen dels fets representats.
La llegenda, a un costat inferior del mapa, explica el significat dels colors i signes.

3.3. Per llegir un mapa.
Llegir un mapa permet analitzar i interpretar la informació representada, amb passos successius:
-        Llegir i interpretar l’escala cartogràfica, per a conèixer l’àmbit del mapa.
-        Reconèixer els colors i símbols de la llegenda, per interpretar la informació.
-     Comparar la informació amb altres fonts, com texts o fotos.
 



Treballar amb mapes: l’escala.
Es calcula la distància real entre dos punts, utilitzant la longitud de  l’escala i la longitud real que representa, d’acord amb una senzilla regla de tres:
Distància al mapa x Longitud real) : Longitud de l’escala = X (distància real, en Km)
Per exemple (p. 22 llibre Vicens Vives)
Distància entre Palma i Lisboa al mapa: 7 cm.
Longitud real que representa l’escala cada 2,8 cm: 400 km
Longitud d’escala: 2,8 cm
X: (7 x 400) : 2,8 = 1.000 km de distància real entre Palma i Lisboa.

Treballar amb mapes; el mapa topogràfic.
El mapa topogràfic és la representació detallada d’un espai geogràfic, amb informació dels fets físics i humans.
Mapa topogràfic.

Els elements representats són:
El relleu: per mitjà de corbes de nivell de color marró, que indiquen els canvis d’altura cada 10 metres (línies primes) i 50 metres (línia més gruixuda), i de puntets o triangles per indicar l’altitud.
Les aigües: per mitjà de línies o taques de color blau, per mars, llacs, rius (línies contínues), torrents (línies discontínues) o pous.
Els usos del sòl: per mitjà de colors i petits signes, per indicar la vegetació de conreus o boscos.
Les construccions: per mitjà de formes (quadrets negres o vermells pels edificis), línies per les carreteres (distints colors segons els tipus) o ferrocarrils (negre).
Els noms dels llocs: per mitjà de lletres de color negre, excepte els elements hidrogràfics (color blau).
L’escala: s’indica a la llegenda, on també s’explica el significat dels anteriors colors i signes.

Albert Mas, A.; Benejam Arguimbau, P.; García Sebastián, M.; Gatell Arimont, C. Ciències Socials, Geografia i Història. Cives 1. Vicens Vives. 2011: pp. 14-25.