Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

sábado, 2 de mayo de 2015

CAT CS 2 UD 06. El Regne de Mallorca en l'Edat Mitjana,

CS 2 UD 06. El Regne de Mallorca en l'Edat Mitjana, 

Els àrabs.


Els àrabs.
L’any 622 Mahoma fundà l’Islam, religió que des d’Aràbia i mitjançant la Guerra Santa, es va establir ràpidament per una part d’Àsia, el nord d’Àfrica i quasi tota la Península Ibèrica. Imposà una nova cultura i una forma diferent de viure. Aleshores la població de les nostres illes era molt escassa i pobre, i encara que legalment era una posessió bizantina, durant més de cent anys pagaren un tribut als sobirans musulmans de la Península.
L’any 902, n’Isam-Al-Jawlani, en nom de l'emir omeia de Còrdova, s’apoderà de la nostra terra. Hi havia poca població i el camp no era gaire cultivat. Cal destacar, però que durant més de vuit anys un grup de mallorquins, refugiats al castell d’Alaró, resistiren la invasió dels musulmans.
Molta gent de les illes es va fer musulmana, perquè la nova religió era senzilla i perquè els conversos pagaven menys imposts. Les illes s’arabitzaren en llengua i organitzaren la vida i la cultura entorn de la religió islàmica. D’aquest procés en queden encara moltes proves:
-Paraules: albercoc, albergínia, alfàbia...
-Llinatges, noms de llocs o topònims: Bennàssar, Homar, Alcúdia, Banyalbufar, Biniali, Binissalem...
-Música i costums: cançó de la ximbomba, vestimenta del pagès mallorquí.
-Construccions: casa eivissenca, teulada mallorquina i menorquina.
-Agricultura: sèquies, sínies.
Els pagesos vivien a alqueries i rafals, s’introduïren nous sistemes de regatge, com sèquies, sínies i canals subterranis; es cultivà molt l’arròs, el cotó, la vinya i tota casta d’hortalisses i farratges; es criaren molts animals, principalment ovelles i muls; es va revitalitzar també la indústria, sobretot en ceràmica i calçat (en aquell temps ja són famoses les sabates d’Inca); existia comerç amb la Península i el Nord d’Àfrica i el camp estava ben repartit (els pagesos hi vivien bé).
Medina Mayurqa (Palma) esdevingué una ciutat molt important, amb uns 25.000 habitants que es dedicaven principalment al comerç (amb altres territoris àrabs i amb territoris cristians amics) i a la pirateria (contra els regnes cristians enemics). Com a represàlia contra la pirateria, l’any 1115 pisans i catalans, amb 500 vaixells i pot ser 75.000 (pot ser una exageració de les fonts històriques) homes atacaren i destruiren Eivissa i la Ciutat de Mallorca.
L’últim valí de Mallorca va ser n’Abu Yahyà, qui l’any 1229 donà l’illa al rei Jaume I d’Aragó. Eivissa passà a mans dels catalans i aragonesos cinc anys més tard i Menorca pagà tribut als cristians catalans, conservant-se independent durant cinquanta-set anys.


Els principals monuments àrabs de Medina Mayurqa i llocs on es troben deixalles àrabs són el palau de l’Almudaina, l’arc de la drassana, l’arc del carrer de l’Almudaina, la fortalesa de Gumara (plaça del Temple), els banys àrabs, el Museu de Mallorca, on s’hi troben reunits molts objectes àrabs trobats a diferents excavacions i el Castell de Bellver on hi ha un petit museu que conté també objectes del temps dels àrabs.