Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

viernes, 17 de julio de 2015

Característiques fonamentals de l’home a les Balears.

CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DE L’HOME A LES BALEARS.
Resumen i comentari de Salvà Tomàs, Pere. Característiques fonamentals de l’home a les Balears. “Comunicació”, nº 47, CETEM, Palma de Mallorca (1986). 3-36.
INTRODUCCIÓ.
Proposa una análisi de les característiques actuals de la població de les illes Balear, juntament amb la seva evolució desde mitjans del segle XIX.
1. L’HOME ILLENC I EL CANVI DE LES SEVES CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS.
La població ha viscut una important transformació, lligada sobre tot al desenvolupament del turisme, amb l’arribada de turistes, treballadors pel sector i residents estrangers. Així, entre els anys 1950 i 1960 es produeix el pas d’una societat rural agrària a una societat urbana turística, amb un gran creixement demogràfic. Canvien a més les pautes socials amb el contacte de la societat mediterrània amb els turistes vinguts del Centre i Nord d’Europa, juntament amb l’aportació dels immigrants (sobretot els andalusos) que porten una cultura estranya a les tradicions illenques. El canvi serà major en el si de les classes mitjanes, que augmenten i prosperen, s’europeitzen i modernitzen acceleradament, desant enrera la mentalitat de l’Antic Règim, les costums tradicionals, el predomini social de l’Esglèsia. La població rural es traslada als nuclis urbans i turístics, quedant progressivament la Part Forana com un espai rururbà pel oci i la segona residència. La població assoleix els trets d’una demografia pròpia del model de transició dels països desenvolupats. La dona és protagonista principal d’aquest canvi de comportament demogràfic.
2. LA POBLACIÓ ABSOLUTA I LA SEVA LOCALITZACIÓ.
La població absoluta arribà als 685.000 habitants en 1981 [un poc més de 700.000 a 1995 i 1.103.442 en 2014], concentrats en un 80% a l’illa de Mallorca, amb una densitat un poc inferior alhora als 140 habs/km². La població es concentra en Palma i el seu entorn, a més dels municipis turístics. Palma té el 45% de la població.
3. BREU EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES DES DEL 1857 A L’ACTUALITAT.
3.1. L’ETAPA PRETURÍSTICA 1857-1955.
Es distingeixen dues etapes, 1857-1940 i 1941-1955.
3.1.1. LA FASE DE 1857-1940.
És una etapa emigratòria, al principi minvada per la prosperitat del periode 1857-1887, però la crisi agrària, industrial i comercial (fil·loxera, pèrdua de les colònies) provocà un excedent fortíssim, cap a Amèrica Llatina i Algèria. Les tases de natalitat i mortalitat eren molt elevades, amb un superàvit anual prou fort. La població es recuperà des del principi del segle XX, amb la nova prosperitat industrial i el començament de l’activitat turística. La Guerra Civil i la II Guerra Mondial aturaren el procés.
3.1.2. LA FASE DE 1941 A 1955.
L’envelliment de la població fou producte de la baixíssima natalitat, en un periode de forta crisi econòmica i d’èxode rural cap als nuclis urbans.
3.2. L’ETAPA TURÍSTICA DE 1956 A L’ACTUALITAT.
La creixent prosperitat turística fa canviar el model demogràfic, d’una manera evident ja en 1960, amb el definitiu èxode rural i la immigració de treballadors peninsulars. El procés de creixement demogràfic (vegetatiu i d’immigració) s’aturà en els anys 70, per la crisi econòmica, els més baixos índexs de desenvolupament turístic, l’atur de la construcció massiva, la baixa natalitat.
4. ELS ELEMENTS DEMOGRÀFICS DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES.
4.1. EL CREIXEMENT BIOLÒGIC: ELS FACTORS DE LA NATALITAT I DE LA MORTALITAT.
4.1.1. LA DIFERÈNCIA ENTRE LA NATALITAT I LA MORTALITAT: EL CREIXEMENT VEGETATIU.
La taxa de natalitat ha baixat radicalment, fins al 15% en el periode 1976-79 i encara baixa (12% en 1982), amb una dinàmica semblant a la d’Espanya, però que aquí s’ha retrassat per el rejoveniment induït per la presència d’immigrants relativament joves en edat de procreació. Així mateix les taxes de mortalitat són molt baixes, de l’ordre del 10% de mitja, el que dóna encara un lent creixement vegetatiu.
4.1.2. LES CAUSES DEL DESCENS DE LA NATALITAT.
El canvi de la mentalitat, menos religiosa, més moderna, i el canvi de l’estructura social, podia haver induït un immediat descens de la natalitat però això es retrassà per la vinguda del joves immigrant en edat de procrear, caient en 1975 coincidint amb la crisi econòmica. Les causes principals són:
A. La secularització de les idees. La mentalitat s’ha desacralitzat i racionalitzat, segons patrons laícs.
B. La liberalització dels mètodes anticonceptius. La informació i difussió del mètodes anticonceptius (la píndola) ha provocat que gairebé no hi hagi naixements no desitjats, poguent les famílies planificar la seva magnitud.
C. Les dificultats econòmiques i l’atur. La crisi sobrevinguda desde 1975 fins ben entrat el decenni dels 80 ha desat un alt índex estructural d’atur, sobre tot el jovenil, juntament amb el encariment dels habitatge. Tot això dificulta el matrimoni de les parelles joves.
D. El canvi del paper de la dona a la societat moderna. La igualtat sexual de les dones es mostra en:
D.1. El treball de la dona fora de casa. Aquest ha disminuït el nombre de fills que la dona vol tenir. Ara es vol mantenir una posició professional.
D.2. La tendència a la reducció del nombre de fills per dona. Es vol tenir menos fills per a educar-los millor i per tenir més llibartat de realització personal i professional. A més els fills sòn una càrrega econòmica i no ajuden ja a les feines agràries com en el passat.
4.2. EL CREIXEMENT ABSOLUT I EL PES DE LES MIGRACIONS.
L’augment per causes immigratòries va desar pas a l’aturada dels anys 70, implicant una gran part del descens de 10 punts que es donà en pocs anys en el creixement absolut.
5. LES ESTRUCTURES DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES.
5.1. LA COMPOSICIÓ PER SEXES I EDATS.
Normalment a les illes hi havia un excés de dones sobre els homes, però la distància s’ha reduït lentament, fins quedar en la normal per sobremortalitat a edats avançades. També ha habut un constant envelliment, excepte en el periode 1955-70, per la immigració de joves treballadors. La població ha envellit sobre tot a la Part Forana.
5.2. LES ESTRUCTURES DE LA POBLACIÓ PEL SEU ORIGEN.
Ha habut un creixement constant de la movilitat interprovincial, amb dades d’un 3,47% en 1930 i d’un 23,45% en 1981. La regió d’origen més freqüent és Andalusia.
5.3. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ SEGONS LES SEVES ACTIVITATS.
La presència del sector terciaria és aclaparadora, tant pel turisme com pels sectors de serveis que depenen d’aquest. Així, s’ha passat d’un 18’1% en 1920 a un 59’6% en 1981, mentre que la població agrària ha baixat d’un 55,7% en 1920 a un 9,64% en 1981 (i ha continuat baixant). A més hi ha una recessió de les indústries textil (ja desapareguda), calçat i cuíro, amb una estabilització del sector de la construcció (amb puntes molt fortes).
5.4. LA COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ SEGONS EL SEU NIVELL D’INSTRUCCIÓ.
La baixa preparació professional dels immigrants i l’escassa antiguitat de la Universitat es reflecteix en un relativament baix nivell d’educació. El problema de l’analfabetisme és greu entre els immigrants de més edat.
6. CONCLUSIÓ.

Una població en constant procés de reestructuració en els darrers decennis, tant en el seu comportament demogràfic com en la dedicació socio-professional. Les causes han estat la prosperitat induïda pel turisme i l’arribada de grans contingents d’immigrants. La tasa de natalitat serà més elevada que en la península per la acceptable proporció de gent jove (immigrada), però cal esmentar també l’envelliment i l’alta esperança de vida, que provocarà grans necessitats de serveis.

No hay comentarios: