Mis Blogs .

Mis Blogs son: Actual (Actualidad y Aficiones), Heródoto (Ciencias Sociales, Geografía e Historia), Plini (Ciències Socials, Geografia, Història i Història de l’Art), Lingua (Idiomas), Oikos (Economía y Empresa), Paideia (Educación y Pedagogía), Sophia (Filosofía y Pensamiento), Sport (Deportes), Thales (Ciencia y Tecnología), Theos (Religión y Teología), Tour (Viajes), Altamira (Historia del Arte y Arquitectura), Diagonal (Cómic), Estilo (Diseño y Moda), Pantalla (Cine, Televisión y Videojuegos), Photo (Fotografia), Letras (Literatura), Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura), Odeón (Ballet y Música).

lunes, 24 de agosto de 2015

Historia de Cataluña: Bibliografía .

HISTORIA DE CATALUÑA: BIBLIOGRAFÍA.
Índice.
Bibliografía general.
Historia de Cataluña. 1. Prehistoria.
Historia de Cataluña. 2. Antigua.
Historia de Cataluña. 3. Medieval.
Historiadors. Catalunya medieval.
Historia de Cataluña. 4. Edad Moderna.
Historia de Cataluña. 5. Edad Contemporánea.
La revolución de octubre de 1934 en Cataluña (Els Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya).
El congreso "España contra Cataluña" (2013) y la instrumentalización de la Historia.
El congreso "España contra Cataluña" (2013).

BIBLIOGRAFÍA GENERAL.
Documentales.
Cataluña de 1714 a 2014. Serie documental de seis capítulos monográficos: identidad, demografía, política, violencia, economía y lengua.
Libros.
Ardit, Manuel; Balcells, Albert; Sales, Núria. Història dels Països Catalans. De 1714 a 1975. EDHASA. Barcelona. 1980. 855 pp.
Baydal, Vicent; Palomar, Cristian (coordinadores). Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història. Eumo Editorial. 2020. 464 pp. Ocho historiadores explican las manipulaciones sobre el pasado de Cataluña, en especial de Jordi Bilbeny y el Institut Nova Història. Ressenya de Segura, Cristian. La Terra és plana… a Catalunya. “El País” Quadern 1.799 (20-II-2020). / Santacacana, Carles. Historia a la carta. “El País” Quadern 1.804 (26-III-2020).
Canal, Jordi. Història mínima de Catalunya. Turner. Barcelona. 2016. Una visión crítica del nacionalismo catalán.
Elliott, John H. Catalanes y escoceses. Debate. 2018. 496 pp. Ressenya de Santacana, Carles. La Història al centre del combat. “El País” Quadern 1.757 (7-II-2019).
Fontana, Josep. La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Eumo. Barcelona. 2014. Una historia entre los siglos IX y XXI. Geli, Carles. Fontana: ‘Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana’“El País” Quadern 1.564 (6-XI-2014) 1-3.
Gabriel, Pere (dir.). Història de la cultura catalana. Edicions 62. Barcelona. 1994. 10 vols. Vol. Naturalisme, positivisme i catalanisme 1860-1890. 284 pp. VII. El Noucentisme 1906-1918. 287 pp.
Marín, Dolors. Esperitistes i lliurepensadors. Dones pioneres en la lluita pels drets civils. Angle. 2018. 366 pp. Resenya de Santacana, Carles. Capellans i brams. “El País” Quadern 1.727 (17-V-2018).
Mestre i Campi, Jesús (dir.). Diccionari d'història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 1993. 1.147 pp.
Palà, Albert. Viure l’anticlericalisme (1868-1923). Una historia cultural del lliure pensament català. Afers. 2018. 335 pp. Resenya de Santacana, Carles. Capellans i brams. “El País” Quadern 1.727 (17-V-2018).
Riquer i Permanyer, Borja (dir.). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995. 12 vols. Vol. I. Els temps prehistòrics i antics fins al segle Vol. 446 pp. Vol. II. La formació de la societat feudal. Vol. III. La forja dels Països Catalans segles XIII-XV. 414 pp. Vol. IV. Crisi institucional i canvi social segles XVI-XVII. Vol. Vol. Desfeta política i embranzida econòmica segle XVIII418 pp. Vol. VI. La gran transformació 1790-1860. 387 pp. Vol. VII. La consolidació del món burgés 1860-1900398 pp. Vol. VIII. L'època dels nous moviments socials 1900-1930. 406 pp. Vol. IX. De la gran esperança a la gran ensul­sada 1930-1939. Vol. X. La llarga posguerra 1939-1960. 376 pp. Vol. XI. De la dictadura a la democràcia 1960-1980. Vol. 12. L'època actual 1980-1995. BC (sala consulta). Distinto de Història de la Cultura Catalana. Edicions 62. Barcelona. Aparecidos los vols. V (1860-1890) y VI (1890-1906).
Riquer, Borja de (dir.). Història mundial de Catalunya. Pròleg de Josep Ramoneda. Edicions 62. 2018. 987 pp.
Ruiz-Domènec, José Enrique. Cataluña. Una historia de rebeldía (777-2017). Taurus. 2018. 272 pp. Ressenya de Santacana, Carles. La Història al centre del combat. “El País” Quadern 1.757 (7-II-2019).
Tortella, Gabriel; García Ruiz, José Luis; Núñez, Clara Eugenia; Quiroga, Gloria. Cataluña en España. Historia y mito. Gadir. 2016. 538 pp. Síntesis de la historia catalana desde el Principado hasta el presente. Reseña de Perdices, Luis. Espanya no ens roba. “El País” Babelia 1.281 (11-VI-2016).

Artículos.
Andreu, Marc. Història reenfocada“El País” Quadern 1.556 (11-IX-2014) 1-5. Els historiadors catalans participen en el procés indenpendentista refent de manera molt controvertida la història, com mostren les noves obres sobre l’heroisme de Rafael Casanova, el catalanisme del general Prim, el federalisme de Pi i Margall, el tancament de caixes de 1899, el fusellament dels anarquistes el 1898, l’ideari de Francesc Cambó, l’independentisme del líder anarquista Salvador Seguí, la FAI, la col·laboració de catalans (com Samaranch) amb el franquisme, el mite Jordi Pujol, la mitificació de Xirinachs i la mesura de les manifestacions dels Onze de Setembre.
Segura, Cristian. Complot històric contra Catalunya. “El País” Quadern 1.567 (27-XI-2014) 1-2. L’Institut Nova Història, de caire independentista, vol demostrar que grans icones españoles o europeus eren catalanes: Da Vinci, Colom, Americo Vespucci (Despuig), Hernán Cortés, Cervantes… o que els catalans descobriren Amèrica primer.
Casals, Àngel. La quimera substituint la Història. “El País” Quadern 1.567 (27-XI-2014) 3. L’Institut Nova Història pregona que’ls espanyols han falsificat la història i amagat la veritat, amb l’exemple de l’origen català del navegant Cristofor Colom, o que Catalunya fou la primera potència mundial al segle XVI.
Valls, Francesc. Fantasmes nacionals. “El País” Quadern 1.636 (26-V-2016) 1-3. Tres libros, de Álvarez Junco, Canal y Tortella (y otros), repasan críticamente los mitos del nacionalismo catalán.
Fernández, Marta. Cuando la historia se cuenta para convencer. “El País” (16-X-2017). La deformación de la historia por el catalanismo: la independencia que Companys no declaró en 1934, el héroe mártir (Rafael Casanova en 1714) que vivió libre durante decenios en la Cataluña borbónica, el mito milenario de la nación…
Geli, Carles. “L’Avenç”, historia que arraiga y crece. “El País” (2-I-2018). $0 aniversario de la revista.
Blanco, Patricia R. El “invento” de la corona catalano-aragonesa. “El País” (21-I-2018). El Gobierno de Aragón pide la retirada de un libro de texto que contiene la expresión, creada por los nacionalistas catalanes en el siglo XIX.
Fradera, Josep M. La historiografía catalana y el matiz ausente. “El País” (1-VI-2018). Responde a la crítica injusta de Carreras de que la mayoría de los historiadores catalanes se han convertido en propagandistas de la secesión.
Macip, Salvador. Plagues, l’enemic a casa. “El País” Quadern 1.803 (19-III-2020). Un resum de les epidèmies, especialment a Catalunya: pesta, verola, còlera…
Oliva, Salvador. A l’Institut Nova Història (I). “El País” Quadern 1.806 (16-IV-2020). Ridiculiza al grupúsculo de seudohistoriadores catalanistas a los que la Generalitat ha subvencionado con tres millones de euros. “Asegura” que Pedro Calderón de la Barca, Diego Velázquez y hasta la Mona Lisa eran catalanes.
Padilla, Mar. El Born: del memorial sagrat a la reflexió crítica. “El País” Quadern 1.918 (19-II-2023). El Born Centre de Cultura i Memòria (BCCM).

Historia de Cataluña. 1. Prehistoria.
Libros.
Maluquer de Motes, Joan. Història de Catalunya (dir. Pierre Vilar). Tomo I. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle IIIEdicions 62. Barcelona. 494 pp.
Artículos.
Rodríguez, Marta. El último yacimiento inédito catalán. “El País” Cataluña (27-XII-2014) 4. Localizado un asentamiento abandonado en el siglo VI aC en el valle de Aiguablava, en Begur (Baix Empordà, Girona).
Redacción. Neandertales en Moià. “El País” Cataluña (25-VIII-2015) 8. Hallaas 20 puntas de lanza en la Cova de les Teixoneres, un asentamiento estable de hace 50.000 años.

Criado, M. Á. Los catalanes ya cosían su ropa hace 40.000 años. “El País” (13-IV-2023). Un hueso perforado hallado en Gavá se usó para trabajar pieles hace 39.600 años, lo que permitió hacer ropa a medida.


Historia de Cataluña. 2. Antigua.
Libros.
Maluquer de Motes, Joan. Història de Catalunya (dir. Pierre Vilar). Tomo I. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle IIIEdicions 62. Barcelona. 494 pp.

Artículos.
Balil, A. Algunos aspectos del proceso de romanización de Cataluña. “Ampurias”, Barcelona, XVII-XVIII (1955-1956) 39-57.
Montañés, J. Á. A la recerca de la ciutat perduda de Lauro. “El País” (11-VIII-2016). El poblado ibero de Samalús, en el Vallés Oriental, es probablemente la importante ciudad de Lauro, que acuñaba moneda y exportaba vinos a Roma.
Redacción. Hallados los restos de una villa romana en Badalona. “El País” (24-VII-2019). En 2.633 metros cuadrados hay prensas de vino, depósitos, silos…
Redacción. Hallado el cráneo ritual íbero más al sur de Cataluña. “El País” (14-I-2022). El cráneo de un joven de 18 a 25 años estaba expuesto como trofeo en la ciudad íbera de Ólérdola y se ha encontrado en la torre 2 de la muralla romana.

Historia de Cataluña. 3. Medieval.
Exposiciones.
*<Templers. Guerra i religió a l’Europa de les Croades>. Barcelona. Museu d’Història de Catalunya (31 marzo-23 julio 2017). Comisario: Ramon Sarobe. [http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/templers]

Libros.

Muntaner, Ramon. Les quatre grans cròniques. IV. Crònica de Pere III el Cerimoniós. Edició de Ferran Soldevilla. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 2015. 416 pp. Ressenya de Dilla, X. Pere III, menys exagerat i rosa que Muntaner“El País” Quadern 1.585 (9-IV-2015) 3.
Sarobe, Ramon. Rere els passes dels templers. La veritable història de l’ordre del Temple a terres catalanes. Rosa dels Vents. 2018. Ressenya-entrevista de Antón, J. Una cita amb els templers. “El País” Quadern 1.747 (22-XI-2018).
Soler, Abel. Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). Drassana. 2021. 456 pp. Biografía del hijo de la reina viuda Margarita de Prades y su segundo esposo, secreto pero legítimo, el noble Joan de Vilaragut. Al conocer su origen, salió del monasterio y vivió aventuras en Valencia e Italia.

Artículos.
Dilla, Xavier. Ramon Muntaner, una crónica“El País” Quadern 1.585 (9-IV-2015) 1-3. Ramon Muntaner (1265-1336).
Aguilar Àvila, Josep Antoni. Capità de Gal·lípoli“El País” Quadern 1.585 (9-IV-2015) 2-3. El famós triomf militar de Muntaner en 1306.

Montañés, J. Á. Un esclavo con grilletes en la Barcelona medieval. “El País” (16-XII-2021). Hallado el esqueleto de un esclavo musulmán de h. 1100, con marcas de prisionero.

Olaya, V. G. Montsoriu, el castillo ‘matrioska’, revela todas sus capas. “El País” (1-X-2022).


Historia de Cataluña. 4. Edad Moderna.

Exposiciones.
*<Fustes i canons. Una aventura del segle XVIII>. Sant Feliu de Guíxols. Espacio Thyssen en Palau de l’Abat del Monasterio (marzo-31 mayo 2015). Comisario: Antonio de Pàdua Homs. Reseña de Rodríguez, Marta. Sant Feliu de Guíxols, base de la Real Fábrica de Navíos en el XVIII. “El País” Cataluña (9-III-2015) 5.

Libros.
Albarada i Salvadó, Joaquim. Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII. Edicions 62. 2023. 456 pp. Ressenya de Claret, Jaume. Després de l’Onze de Setembre. “El País” Quadern 1.941 (10-IX-2023).
Castell, Pau. Orígenes y evolución de la caza de brujas en Cataluña (siglos XV y XVI). Tesis doctoral. 2016. Reseña de Antón, Jacinto. Ser bruja en Cataluña era mucho peor. “El País” (26-I-2016) 48.
Fernández Díaz, Roberto. Cataluña y el absolutismo borbónico. Crítica. Barcelona. 2015. Entrevista de F. B. Fernández Díaz. ‘Las ideologías no pueden usar la historia como instrumento’. “El País” (30-X-2015) 29. Roberto Fernández Díaz (L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 1954), rector de la Universidad de Lleida, profesor de Historia Moderna.
García Cárcel, Ricardo. Historia de Cataluña. Siglos XVI-XVII. Ariel. Barcelona. 1985. 2 vols. I. Los caracteres originales de la historia de Cataluña. 473 pp.
Martínez Shaw, Carlos. Cataluña en la carrera de Indias. Crítica. Barcelona. 1981. 396 pp.

Plantí, Josep. La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona. Trad. de Martí Duran. Adesiara. 2022. 200 pp. Josep Plantí (Barcelona, 1681/1682-Milà, 1743). Ressenya de Claret, Jaume. El cas dels catalans. “El País” Quadern 1.897 (13-IX-2022).

Vilar, Pierre. Cataluña en la España moderna. Crítica. Barcelona. 1978-1988 (1977 francés). 3 vols. I. Introducción. El medio natural y el medio histórico. 1978. 508 pp. II. Las transformaciones agrarias. 1987. 596 pp. III. La formación del capital comercial. 1988. 507 pp.

García Espuche, Albert. Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714. Empúries. Barcelona. 2014. Montañés, J. Á. Quan plovien bombes al Born“El País” Quadern 1.519 (19-III-2014) 1-3. Albert García Espuche (Barcelona, 1951), historiador, especialista en registros notariales como fuente histórica.

Artículos.
Fradera, Josep M. Siete llaves para el sepulcro de Felipe V. “El País” (17-XII-2013) 31. Un análisis de la política borbónica en Cataluña desde 1714.
Geli, Carles. ‘Maldades’ de la Universidad de 1714. “El País” Cataluña (11-VIII-2014) 1 y 4. Cómo los Borbones prohibieron la universidad barcelonesa y promovieron la de Cervera.
Velarde, Pedro G. El 1714 canalla. “El País” Cataluña (10-VIII-2015) 4. La ciudad de Barcelona tenía importantes actividades de juego, sexo y comercio.
Montañés, J. Á. Burdeles no tolerados pero consentidos. “El País” Cataluña (10-VIII-2015) 4.
Montañés, J. Á. Ni reales ni pesetas, ‘pellofes’. “El País” Cataluña (24-VIII-2015) 4. La Iglesia en Cataluña, Valencia y Baleares emitió durante siglos unas piezas metálicas a guisa de moneda interna que se podía intercambiar con la oficial.
Molina, Margot. Los ‘hereus’ de Felipe V. “El País” (29-XII-2017). Un investigador revela cómo los informes de José Patiño, ministro del rey, mantuvieron el derecho privado catalán.

Albareda, Joaquim. El tractat que va acelerar l’alçament contra Felip V. “El País” Quadern 1.897 (13-IX-2022). El tractat de Gènova de 1705 entre Anglaterra i representants catalans va precipitar la rebel·lió a Catalunya.


Historia de Cataluña. 5. Edad Contemporánea.
Libros.
AA.VV. Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX). Icaria. 2017. Nueve historiadores documentan y analiza el papel de los catalanes en la trata de esclavos. Reseña catalana de Segura, Cristian. Quan ‘català’ era sinònim de ‘negrer’. “El País” Quadern 1.696 (12-X-2017). 
Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Edicions 62. Barcelona. 2008. 570 pp. Un líder de l’oposició catalanista al franquisme.

Amat, Jordi. El hijo del chófer. El fill del xòfer. Tusquets, 2020. Narració biográfica de la vida d’Alfons Quintà (1943-2016), periodista i advocat, psicópata malvat, xantatgista i corrupte, assassí i suïcida, que va triomfar en la Catalunya de 1976 a 1991, sobre tot des de què va pactar amb Pujol en 1982. [https://www.elconfidencial.com/cultura/2020-11-10/hijo-chofer-jordi-amat-alfons-quinta-cataluna_2824127/] Amat, Jordi. Postilles a ‘El fill del xòfer’. “El País” Quadern 1.875 (28-XI-2021). Ressenya catalana de Cercas, Javier. L’obsessió i la necessitat. “El País” Quadern 1.875 (28-XI-2021).
Anguera, Pere. El català al segle XIX. Empúries. Barcelona. 1997. 296 pp.
Arañó, Laia; Capdevila, Mireia. Topografia de la destrucció. Ajuntament de Barcelona / Fundació Pii i Sunyer. 2018.

Asensio, Josep. El fantasma de Lerroux. Edicions 1984. 2022. 160 pp. Assaig contra el catalanisme. Ressenya de Bonet, Miquel. Acomiadar Lerroux. “El País” Quadern 1.904 (30-X-2022).
Balcells, Albert. Història del nacionalisme català: Dels orígens al nostre temps. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1992. 265 pp.
Barra, Jordi. Víctimes, 1936-1945. Memorial Democràtic. 2018.
Bonet i Baltà, J. L'església catalana, de la IlAlustració a la Renaixença. PAM (Publicacions Abadia de Montserrat). Montserrat. 1984.
Casals, Josep R.; Gesalí, David; Íñiguez, David. Sota les bombes. Angle Editoria. 2017. El atacs aeris a Catalunya en la Guerra Civil.
Cassassas, Jordi. La voluntat i la quimera. Pòrtic. Barcelona. 2017. 304 pp. Assaig sobre el noucentisme cultural dels primers decennis del segle XX. Resenya de Santacana, Carles. Ordre i desordre. “El País” Quadern 1.675 (6-IV-2017).
Conte, Jesús. Barcelona sota la bota de Napoleó. Tibidabo Edicions. 2021. 278 pp. La ciudad fue ocupada por el ejército francés hasta el 28 de mayo de 1814, dos meses después del regreso de Fernando VII.
Crexell, Joan. La “Manifestació” de capellans de 1966PAM. Barcelona. 1992. 298 pp.
Crexell, Joan. La Caputxinada. Edicions 62. Barcelona. 1987. 235 pp.
De Riquer, Borja. Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política. Edhasa. Barcelona. 2016. 512 pp. De Riquer documenta la corrupció en el cas argentí de la Compañía Hispano Americana de Electricidad (CHADE). Valls, Francesc. Cambó, corrupción multinacional. “El País” Quadern 1.639 (16-VI-2016). / Santacana, Carles. La foscor de la llum. “El País” Quadern 1.639 (16-VI-2016).
Díaz, Daniel. Soldats i emboscats a Catalunya. Abadia de Montserrat. 2018. 274 pp. La cuestión de los numerosos desertores del Ejército republicano en Cataluña.
Díaz, Daniel. Fusells, baionetes i sabres. L’exèrcit espanyol i Catalunya (1898-1923). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2022. 349 pp. Ressenya de Santacana, Carles. L’exèrcit segresta la nació. “El País” Quadern 1.890 (3-IV-2022).
Dueñas, Oriol. L’ocupacio de Catalunya. 26 de gener de 1939. Rosa dels Vents. 2022. 304 pp. Ressenya d’Andreu, Marc. L’altra ocupació de Catalunya. “El País” Quadern 1.884 (13-II-2022).

Esculies, Joan. Tarradellas, una certa idea de Catalunya. Pòrtic. 2022. 1.192 pp. Tarradellas, una cierta idea de Cataluña. RBA. 2022. 816 pp. Biografía. Ressenya de Claret, Jaume. La singularitat de Tarradellas. “El País” Quadern 1.893 (1-V-2022). / Amat, Jordi. Manual de resistencia. “El País” Babelia 1.596 (25-VI-2022).
Figueres i Artigas, Josep M. Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític. Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Pulicacions. Barcelona. 1990. 285 pp.
Forns, Albert. I el cel ens va caure al damunt. Edicions 62. 2023, 224 pp. Ressenya de Vallespín, Ivanna. Granollers bombardejat: 85 anys d’infàmia. “El País” Quadern 1.932 (4-VI-2023). Les forces aèries italianes, aliades dels franquistes, bombardejaren el centre de Granollers el 31 de maig de 1938: 226 morts i 200 ferits
Fradera, Josep M. Indústria i mercat. Les bases comercials de la indústria catalana moderna (1814-1845)Crítica. Barcelona. 1987. 330 pp.
Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900 a 1936. Fundació Alexandre Galí. Barcelona. 1978. 20 vs.
Garangou, Sònia. Les joventuts llibertàries de Catalunya (1932-1939). Gregal. 2017. 430 pp. Resenya de Santacana, Carles. Rebels amb causa i sempre joves. “El País” Quadern 1.712 (1-II-2018).
Gaziel. Tots els camins duen a Roma. Memòries. 2 vols. Edicions 62. Barcelona. 1981. 269 y 297 pp.
Gelonch, Josep. El poder franquista a Lleida, 1938-1951. Publicacions de la Universitat de Lleida. 2012.
Gesalí, David; Íñiguez, David. Catalunya any zero. Crònica visual de la desfeta. Angle Editoria. 2019. La destrucción del territorio per la Guerra Civil. Ressenya de Antón, J. Crònica visual d’un país en ruïnes. “El País” Quadern 1.793 (9-I-2020).
Gil, Marc. Barcelona al servei del ‘Nuevo Estado’. Depuració a l’Ajuntament durant el primer franquisme. Eumo. 2017. 240 pp. La represión franquista en el Ayuntamiento de Barcelona desde 1939: 7.100 funcionarios expedientados, de los cuales se encausó a 2,337 y hasta 900 fueron expulsados. Reseña de Geli, Carles. Vençuts i depurats. “El País” Quadern 1.692 (14-IX-2017).
González Casanova, José Antonio. Federalismo y autonomía. Cataluña y el Estado español 1868-1938. Crítica. Barcelona. 1979 (1974 catalán). 368 pp.
González i Vilalta, Arnau. Humanitarisme. Consolats i negocis bruts. Evacuacions a Barcelona (1936-1938). Base. 2021. 216 pp. Ressenya de Santacana, Carles. El preu de fugir de la revolució. “El País” Quadern 1.870 (24-X-2021). Va haver 45.000 evacuats, dels quals 28.000 per mar.

Juncosa, Xavier. Fernand-Joseph Sautès. Periodisme i extrema dreta entre la França col·laboracionista de Pétain y l’Espanya de Franco. Col·lecció Nèmesi Història. 2023. El periodista francés Fernand-Joseph Sautès (1898-1974), colaborador de los nazis y exiliado en la España franquista. Reseña de Amat, Jordi. Periodista y colaboracionista en la Barcelona de Franco. “El País” (6-IV-2023).
Luttikhuizen, Frances (coord.). Un día de furia. Publicacions Abadia de Montserrat. 2020. Nueve estudios sobre el asalto popular el 10 y el 11 de marzo de 1820 al palacio del Santo Oficio de Barcelona: el final de la Inquisición barcelonesa. Reseña de Geli, Carles. Y los demonios tomaron la Inquisición. “El País” (6-V-2020).
Marín, Martí. Ha llegado España. Eumo. 2019. 240 pp. El colaboracionismo catalán con Franco. Ressenya catalana de Santacana, Carles. Catalans amb Franco. “El País” Quadern 1.787 (31-X-2019).
Marín, Martí. Els ajuntaments franquistes a Catalunya: política i administración municipal, 1938-1979. Pagès Editors. 2000. 552 pp.

Martí, Pep; Macià, Miquel. Els que manen. Vida i miracles de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya. Saldonar. 2022. 648 pp.
Martín Ramos, José Luis. Territori capital. L’Avenç. Barcelona. 2015. Reseña de Santacana, Carles. Darreres notícies de la rereguarda. “El País” Quadern 1.617 (14-I-2016) 1-3. Tres libros sobre la vida en la retaguardia catalana en 1937-1939.
Martínez Fiol, David. Leviatán en Cataluña. Espuela de Plata. 2019. L’historiador (Barcelona, 1962) estudia la lucha de los partidos durante la II República por los puestos de trabajo en la administración catalana. Ressenya de Geli, Carles. La política, un lloc de treball. “El País” Quadern 1.787 (31-X-2019).
Molas, Joaquim. Passió i mite de l'esport. Un viatge artístic i literari per la Catalunya contemporània. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1986. 113 pp.

Moran, Neus. L’espoli franquista dels eteneus catalans (1939-1984). L’Avenç. 2022. 176 pp.
Mota, José Fernando. ¡Viva Cataluña española! Publicacions Universitat València. 2020. 462 pp. Ressenya de Santacana, Carles. Espanyolisme a la Barcelona de 1931. “El País” Quadern 1.806 (16-IV-2020).
Muñoz, Josep Maria (ed.). Maragall i el Govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. RBA. 2021. 472 pp. Ressenya de Amat, Jordi. Més del que sembla, menys del que es volia. “El País” Quadern 1.879 (9-I-2022).
Pagès, Pelai. Justícia i guerra civil. Els tribunals de justicia a Catalunya. Base. Barcelona. 2015. Reseña de Santacana, Carles. Darreres notícies de la rereguarda. “El País” Quadern 1.617 (14-I-2016) 1-3. Tres libros sobre la vida en la retaguardia catalana en 1937-1939. / Santacana, Carles. L’’amistat’ entre jutges i anarquistes. “El País” Quadern 1.617 (14-I-2016) 3.
Pérez Baró, Albert. 30 meses de colectivismo en Cataluña (1936-1939). Ariel. Barcelona. 1974. 241 pp.
Pérez Collados, José María; De Montagut, Tomás (coords.). Los juristas catalanes y el Estado español. Marcial Pons. 2017. 416 pp. La contribución de los juristas catalanes a la construcción del Estado español. Reseña de Canal, Jordi. Las trampas semánticas del nacionalismo. “El País” Babelia 1.354 (4-XI-2017).
Pérez Nespereira, Manuel. Jaume Aiguader: la nació popular. Fundació Irla 2019. 238 pp. Biografía panegírica del médico Jaume Aiguader (1882-1943), el primer alcalde (1931-1934) republicano de Barcelona, un izquierdista en ERC, que tuvo una tensa relación con Macià; murió exiliado en México. Ressenya de Esculies, Joan. Aiguader, ‘cara A’. “El País” Quadern 1.766 (11-IV-2019).
Prat de la Riba, Enric. La nacionalitat catalana. Edicions 62. Barcelona. 1978. 153 pp.
Puig i Ferreter, Joan. Camins de França. Edicions 62. Barcelona. 2 vols. 345 y 412 pp.

Puig i Ferreter, Joan. Memòries polítiques. Edición y prólogo de Guillem-Jordi Graells. Proa. 2022. 328 pp. El famoso escritor Joan Puig i Ferreter (1889-1956), dirigente de ERC en la II República y la Guerra Civil.
Puigsech, Josep. La revolució russa i Catalunya. Eumo. Barcelona. 2017. 256 pp.
Riquer i Permanyer, Borja (dir.). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995. 12 vs. v. VII. La consolidació del món burgés 1860-1900398 pp. v. VIII. L’època dels nous moviments socials 1900-1930. 406 pp.
Roca, Jordi; Miquel, Núria. La bullanga de Barcelona. Rosa dels Vents. 2021. 288 pp. La violenta revuelta del 25 de julio al 5 agosto de 1835 en Barcelona. Ressenya de Santacana, Carles. Deu dies que van canviar Barcelona. “El País” Quadern 1.853 (13-V-2021).
Roig Rosich, Josep M. La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya: un assaig de repressió cultural. Abadia de Montserrat. Barcelona. 1992. 684 pp.
Romero Maura, Joaquín. “La rosa de fuego”. El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909. Alianza. Madrid. 1989. 649 pp.
Sagués, Joan. La Lleida vençuda i ocupada del 1938. Pagès Editors. 2014.
Sánchez, Alejandro (dir.). Barcelona, 1888-1929: modernidad, ambición y conflictos de una ciudad soñada. Alianza. Madrid. 1994. 268 pp.

Segura, Cristian. Gent d’ordre. Galaxia Gutenberg. 2021. 288 pp. Memòries familiars d’un fill desclassat de la burgesia; amb dades sobre la fi dels últims industrials catalans. Ressenya de Amat, Jordi. Els darrers llençols d’una burgesia. “El País” Quadern 1.864 (12-IX-2021).
Soldevila, Ferran (dir.). Un segle de vida catalana: 1814-1930. Alcides. Barcelona. 1961. 2 vols. 1598 pp.
Solé Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan (dirs.). Breu historia de la Guerra Civil a Catalunya. Edicions 62. 2005.
Solé Sabaté, Josep Maria; Villarroya i Font, Joan. L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 2021. 465 pp. Ressenya de Santacana, Carles. Joves i obrers es fan militars. “El País” Quadern 1.895 (15-V-2022).
Solé Tura, Jordi. Catalanisme i revolució burgesa. La síntesi de Prat de la Riba. Edicions 62. 1967. 325 pp. Ensayo.Edición castellana: Catalanismo y revolución burguesa. EDICUSA. 1974. 296 pp. Reedición catalana de Editorial El Viejo Topo. 2017. Reseña de Segura, Cristian. La revolució fallida que va trasbalsar el catalanisme. “El País” Quadern 1.703 (30-XI-2017). / Cercas, Javier. Encara un llibre important per al catalanisme. “El País” Quadern 1.703 (30-XI-2017).
Sunyer, Magí. Els mites de la república. Arguments per al futur. Eumo. 2022. 240 pp. El orígens del republicanisme a Catalunya.
Taibo II, Francisco Ignacio. Que sean fuego las estrellas. Crítica. Barcelona. 2016. 542 pp. La violencia en la Barcelona revolucionaria de 1917-1923. Reseña de Gei, Carles. Dos sindicalistas muertos, a 1.500. “El País” (12-VII-2016). La reseña destaca una colecta entre empresarios para pagar el asesinato de Salvador Seguí y Ángel Pestaña.
Tarradellas, Josep. L’exili 2: 1954-1977. Dau. Barcelona. 2015. Dietarios. Geli, Carles. Los demonios catalanes de Tarradellas. “El País” Cataluña (9-XII-2015) 8. El President de la Generalitat en el exilio desconfiaba de Pujol, Òmnium Cultura o la abadía de Montserrat, según su archivo guardado en Poblet.
Tébar, Javier; Risques, Manel; Marín, Martí; Casanellas, Pau. Gobernadores. Editorial Comares. Granada. 2015. 355 pp. Los gobernadores civiles del franquismo en Barcelona. Reseña en catalán de Santacana, Carles. Poder de províncies. “El País” Quadern 1.613 (17-XII-2015) 4.
Termes, Josep; Colomines, Agustí. Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1992. 185 pp.
Thomas, Joan Maria. Falange, Guerra Civil, Franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys de règim franquista. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1992.
Vázquez, Federico. Anarquistes i baixos fons. L’Avenç. Barcelona. 2015. Reseña de Santacana, Carles. Darreres notícies de la rereguarda. “El País” Quadern 1.617 (14-I-2016) 1-3. Tres libros sobre la vida en la retaguardia catalana en 1937-1939.

Vilanova Vila-Abadal, Francesc. La vaga dels tramvies. Rosa dels Vents. 2021. 339 pp. La huelga de los tranvías de Barcelona el 1 de marzo de 1951. Ressenya de Andreu, Marc. Tramvies sense palla. “El País” Quadern 1.857 (13-VI-2021).

Vilanova Vila-Abadal, Francesc. Barcelona, gener de 1939. La caiguda. Ajuntament de Barcelona. 2022. 250 pp. Ressenya de Amat, Jordi. Ocupació militar, triomf feixista. “El País” Quadern 1.915 (29-I-2023).


Artículos.
Valls, Francesc. Conversación entre Joan Lluís Marfany y Pere Anguera. La dubtosa paternitat del nacionalisme català. “El País, Quadern”, Barcelona, nº 763 (20-XI-1997) 1-2.
Theros, Xavier. Gustau Nerín. ‘Els catalans no hem assumit la nostra historia com a esclavistes’. “El País” Quadern 1.617 (14-I-2016) 8. Publica Traficants d’ànimes, sobre la participación catalana en el tráfico de esclavos.
Theros, Xavier. Les ‘tietes modernes’ de la República. “El País” Quadern 1.628 (31-III-2016) 1-3. Diversos llibres rescaten les dones que van encapçalar una nove feminitat als primers decennis del segle XX.
Raguer, Hilari. La diada de la Moreneta. “El País” Quadern 1.678 (27-IV-2017). L’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947 va ser un moment de revifar el nacionalisme i de reconciliació entre els catalans. 
Santacana, Carles. Tarradellas: ‘Ja soc aquí!’ (A Madrid). “El País” Quadern 1.687 (29-VI-2017). El 29 de junio de 1977 Tarradellas vuelve a España para recuperar su cargo de presidente de la Generalitat, lo que se hizo realidad el 23 de octubre, tras un pacto Suárez-Tarradellas el 2 de julio.
Culla, Joan B. Tarradellas, bilateralista. “El País” Quadern 1.687 (29-VI-2017). El ‘president’ era un pactista entre Cataluña y España y no un revolucionario independentista.
Geli, Carles. Josep Benet o la campanya de la B. “El País” Quadern 1.688 (6-VII-2017). Josep Benet, un catalanista i opositor al franquisme, fou en 1980 candidat del PSUC a la presidencia de la Generalitat.
Segura, Cristian. El carrer on esclata la violència de la història. “El País” Quadern 1.691 (7-IX-2017). La Rambla, protagonista de la historia violenta de Barcelona.
Company, Enric. El triste aniversario de una gran fiesta. “El País” (23-X-2017). El retorno de Tarradellas a Barcelona el 23 de octubre de 1977 significó la restauración del autogobierno.
Esculles, Joan. La trama civil de ‘L’operació Tarradellas’. “El País” Quadern 1.698 (26-X-2017).
Fernández, Marta. Cuando la historia se cuenta para convencer. “El País” (16-X-2017). La deformación de la historia por el catalanismo: la independencia que Companys no declaró en 1934, el héroe mártir (Rafael Casanova en 1714) que vivió libre durante decenios en la Cataluña borbónica, el mito milenario de la nación…
Santacana, Carles. Catalunya i el país dels soviets. “El País” Quadern 1.699 (2-XI-2017). L’esclat de la Revolució d’Octubre de 1917 i llur influencia a Catalunya.
Santacana, Carles; Geli, Carles. L’assalt roig al palau de les llibreries. “El País” Quadern 1.699 (2-XI-2017).
Santacana, Carles. Paraula de Lenin. “El País” Quadern 1.699 (2-XI-2017). L’editorial Tres i Quatre publica les cinc obres cabdals de Lenin: Què fer. Problemes candents del nostre moviment (1902), prologat per o David Fernández; El dret d’autodeterminació de les nacions (1914), prologat per Pelai Pagès; Karl Marx (1915), prologat per Anna Sallés; L’imperialisme, fase superior del capitalisme (1916), prologat per Josep Fontana; i L’Estat i la revolució (1916), també prologat per Josep Fontana..
Esculies, Joan. El cru exili belga de Macià. “El País” Quadern 1.702 (23-XI-2017). El líder d’Estat Català fugí a Brussel·les el 1927.
Geli, Carles. Barcelona, de gall a pardal. “El País” Quadern 1.708 (4-I-2018). La capital sufrió graves tensiones en 1913-1920 entre aliadófilos y germanófilos.
Esculies, Joan. La insuportable lleugeresa de la presidència del Parlament. “El País” Quadern 1.710 (18-I-2018). Una historia de la institución desde 1932, cuando fue presidida por Companys.
Esculies, Joan. El quinzè president? “El País” Quadern 1.710 (18-I-2018). La elección de Roger Torrent, presidente del Parlament desde 2018, en el contexto de la historia de la institución.
Segura, Cristian. L’ombra del carlisme. “El País” Quadern 1.713 (8-II-2018). El debate actual sobre la vinculación catalanista entre el carlismo y el secesionismo.
Esculies, Joan. ‘¡El Estatuto de Cataluña ha muerto!’. “El País” Quadern 1.721 (5-IV-2018). Ochentavo aniversario de la derogación por Franco de la autonomía catalana.
Esculies, J. Feixisme catalanista. “El País” Quadern 1.730 (7-VI-2018). La historia de los movimientos fascistas del catalanismo en los años 30: Estat Català, Joep Badia…
Esculies, J. ‘Feixistoides’ o ‘feixistitzants’ de quatre barres. “El País” Quadern 1.730 (7-VI-2018).
Segura, C. Els morts oblidats de la Transició. “El País” Quadern 1.734 (5-VII-2018). Cinco libros nuevos analizan la violencia policial en la Transición hasta 1982.
Geli, Carles. Primera Guerra Mundial ‘a la catalana’. “El País” (23-VII-2018). El Museu d’Història de Catalunya analiza el impacto de la Gran Guerra en Cataluña.
Esculies, Joan. La ‘bufonada’ del 6 d’octubre de 1934. “El País” Quadern 1.740 (4-X-2018). Documentación inédita sobre el papel de las Esquadres de Catalunya, que dirigió Enric Pérez Farrás, en la revolución fracasada.
Segura, Cristian. Judici a la Transició. “El País” Quadern 1.744 (1-XI-2018). Escepticismo de los historiadores sobre la propuesta de la Generalitat de profundizar en la memoria histórica con una Comissió de la Veritat.
Cia, Blanca. Cinema entre trinxeres. “El País” Quadern 1.746 (15-XI-2018). El sector cinematográfico catalán durante la Guerra Civil.
Esculies, Joan. Dos fets d’Octubre, dos judicis. “El País” Quadern 1.756 (31-I-2019). Similitudes entre los procesos a los Gobiernos de Companys y Puigdemont por los eventos de 1934 y 2017.
Ayuso, Silvia. Argelers, un camí sense retorn. “El País” Quadern 1.759 (21-II-2019). Els camps de concentració al sud francés on més de 100.000 republicans foren confinats en 1939.
Toll. Gil. Periodistes en la foscor. “El País” Quadern 1.760 (28-II-2019). La història del periodisme català des del segle XIX.
Oñate, Desirée; Reyes, Josep Maria. Àngela Graupera, primera corresponsal de guerra catalana. “El País” Quadern 1.760 (28-II-2019). Periodista i infermera en la Gran Guerra.
Segura, Cristian. Cicatrius de la Guerra Freda. “El País” Quadern 1.766 (11-IV-2019). Les instal·lacions nord-americanes a Catalunya a partir dels anys 60: Radio Liberty a Pals i la base militar de l’Estartit. La polémica actual sobre el destí dels edificis i espais.
Segura, C. De Menorca al Pení, altres bases am un futur incert. “El País” Quadern 1.766 (11-IV-2019). EUA tingué a Menorca la base de comunicacions de s’Esclusa (1965-1993) i a Roses (Girona) els radars del Pení (1959-1984).
Segura, C. El 700 morts oblidats de Montcada i Reixac. “El País” (15-VIII-2019). El cementiri guarda la major fossa comú d’afusellats per la CNT-FAI en la Guerra Civil, amb 700 no identificats. Altres 600 foren identificats pels franquistes i exhumats. Pot ser desaparegueren uns cents més, incinerats.
Esculies, Joan. 1924: el mogut estiu de Macià a la Costa Blava. “El País” Quadern 1.813 (28-V-2020). El polític separatista patí un atropellament i l’amenaça d’extradició el primer any a l’exili francés, com mostren unes cartes inèdites.
Garfella, Carlos. Cabrera, una illa en guerra civil. “El País” Quadern 1.835 (16-XII-2020). La trágica odisea de dos familias que vivían en Cabrera en 1936.
Segura, C. Napoleó, un llegat traumàtic. “El País” Quadern 1.852 (6-V-2021).

Toll, Gil. República, cara B. “El País” Quadern 1.848 (8-IV-2021). La prensa de 1931-1936 muestra que no fue un periodo tan maravilloso.

Geli, Carles. La guerra civil més crua. “El País” Quadern 1.859 (27-VI-2021). Les memòries de l’economista Manuel Reventós (mort de tisi en 1942) de la vida a Barcelona en 1936-1939.

Esculies, Joan. Girona no era una festa. “El País” Quadern 1.859 (27-VI-2021). Testimonis de la situación a Girona el gener de 1939.

Esculies, Joan. Josep Dencàs, fugida a París. “El País” Quadern 1.863 (25-VII-2021). La fugida del separatista Dencàs arran del Sis d’Octubre de 1934.

Lorenzo, César. Via Laietana: memoria torturada. “El País” Quadern 1.869 (17-X-2021). Inclou una cronología en l’edifici de la policia en la Via Laietana, famós per les tortures durant el franquisme.

Lorenzo, C. Botxins i resistents. “El País” Quadern 1.869 (17-X-2021).

Lorenzo, C. Maribel i  Josep Ferrándiz Blas / Germans bessons detinguts a Via Laietana. “Li deien: ‘Si no parles, pegarem i violarem la teva germana’”. “El País” Quadern 1.869 (17-X-2021).

Amat, Jordi. El llibre blanc de la ruptura catalana. “El País” Quadern 1.870 (24-X-2021). La situació política catalana en 1977, durant la Transició, amb un esdeveniment com el Congrés de Cultura Catalana.

Padilla, Mar. La ‘Vall dels Caiguts’ per la democràcia. “El País” Quadern 1.905 (6-XI-2022). El fossar de la Pedrera a Montjuïc acull els memorials del 1.717 afusellats pels franquistes a Barcelona entre 1939 i 1952, dels brigadistes internacionals i dels guerrillers maquis, entre d’altres, perquè era una tomba comuna pels desconeguts. Es va convertir en Memorial el 1985 per les víctimes de la Guerra Civil i la repressió posterior, i d’altres com els morts jueus en camps d’extermini.

Amat, Jordi. Francesc Cambó i Jordi Pujol davant del mirall. “El País” Quadern 1.908 (27-XI-2022). Paralelismos entre ambos personajes.

Amat, Jordi. El canvi cultural dels seixanta. “El País” Quadern 1.919 (28-II-2023). Ressenya de l’assaig ‘Sexantisme’ de Marta Vallverdú, de com es va refundar la cultura nacional del catalanisme durant una dècada prodigiosa: Raimon, Maria del Mar Bonet, Serrat, Bohigas, Castellet, Marta Mata, Joaquim Molas, el moviment escolta…

Marinas, Rodrigo. Una bibliotecària a la guerra. “El País” Quadern 1.920 (5-III-2023). La vida de Felipa Español Coll (1910-1995), teniente del Ejército republicano, que llevó la biblioteca popular al frente de Aragón y gestionó el Bibliobús. Después llegó a ser abogada laboralista. Apartado: Cartes dels soldats.


La revolución de octubre de 1934 en Cataluña (Els Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya).
Santacana, Carles. Els enigmes del Sis d’Octubre“El País” Quadern 1.559 (2-X-2014) 1-3. Un comentario (y la historiografía actualizada) sobre la rebelión catalanista del 6 de octubre de 1934.
Claret, Jaume. 1934-2014“El País” Quadern 1.559 (2-X-2014) 3. Paralelismos entre los eventos catalanistas de ambas fechas.
Claret, Jaume. El tercer home era Dencàs“El País” Quadern 1.561 (16-X-2014) 4. Perfil de Josep Dencàs (Vic, 1900-Tánger, 1966), el principal instigador de los Fets d’Octubre de 1934.

Andreu, Marc. L’obrer desconegut a l’Assamblea de Catalunya. “El País” Quadern 1.872 (7-XI-2021). Fa 50 anys de la vaga de Seat i de la plataforma fundada l 7 de novembre de 1971, fets fonamentals de la lluita obrera en el tardofranquisme. Inclou una bibliografía selecta.

Santacana, Carles. Macià, un malson diplomàtic. “El País” Quadern 1.879 (9-I-2022). Noves aportaciones constaten l’obsessió del govern espanyol per controlar les activitats de Macià entre 1923 i 1926 a França, que durien als Fets de Prats de Molló.

Andreu, Marc. L’altra ocupació de Catalunya. “El País” Quadern 1.884 (13-II-2022). La conquista franquista en 1939 y la inmediata represión.

Vallespín, Ivanna. Les incògnites de les riuades del 1962. “El País” Quadern 1.899 (25-IX-2022). Les inundacions del Vallès del 25 de setembre del 1962 encara tenen punts a descubrir. Van haver 692 morts, i molts de danys. La causa de l’especulació urbanística que permeté constuir a les lleres dels rius. El paper dels ponts en l’agreujament de la catástrofe. Què va passar amb els nens orfes? Varen arribar els ajuts a qui pertocava? 


El congreso "España contra Cataluña" (2013) y la instrumentalización de la Historia.




El nuevo Museo del Born, consagrado a la represión borbónica contra la ciudad en 1714, y el congreso España contra Cataluña, celebrado en Barcelona en diciembre de 2013, son ejemplos pertinentes de la instrumentalización política de la cultura y la historia, con la finalidad de promover la independencia y no de acercar el conocimiento de la verdad histórica al público.
Sin duda ha habido épocas en las que el Estado ha ejercido la violencia abierta o la represión contra la población y/o la identidad nacional de Cataluña, pero han sido contadas (1640-1653, l705-1715, 1843, 1909, 1917, 1923-1930, 1934 y durante el franquismo), mezcladas además con luchas dinásticas, políticas o sociales, y en no pocos casos han sido consecuencias de que la aristocracia y después la burguesía catalana han pactado con los grupos sociales dominantes en España para reprimir a las clases populares, por lo que no deberíamos caer en reduccionismos falsarios como que la Guerra de Sucesión en 1701-1715 no fue una pugna dinástica entre Borbones franceses y Habsburgo austriacos sino una guerra de castellanos contra catalanes o que la Semana Trágica de 1909 fue un levantamiento nacionalista y no una rebelión popular contra la Guerra de Marruecos.

El editorial La historia como arma. [“El País” (11-XII-2013)] avisaba: 
‹‹La historia es un instrumento para conocer de la forma más objetiva posible el pasado y sacar las lecciones pertinentes de cara al futuro. Parece difícil que ese pueda ser el objetivo del simposio organizado en Cataluña por el Centro de Historia Contemporánea —un organismo dependiente del Departamento de Presidencia de la Generalitat— cuyo enunciado no oculta los sesgos y apriorismos de los que parte:  España contra Cataluña, una mirada histórica (1714-2014). No se trata en él de abordar la historia desde la voluntad de encuentro y con el ánimo de superar las dificultades y conflictos, que sin duda los hay en la relación entre Cataluña y España, sino de dar cobertura a quienes, desde el independentismo, han emprendido una operación destinada a presentar a España como la encarnación de todos los males que pueden sucederle a Cataluña.
A diferencia de lo que cabría esperar de un encuentro protagonizado por historiadores, está claro que no se trata de analizar esas relaciones con voluntad de ser fieles a los hechos: en 300 años de historia necesariamente ha tenido que haber encuentros y desencuentros, periodos de tensión y periodos de colaboración. Sin olvidar que el catalán y la cultura catalana han sido objeto de persecución en ciertos momentos, y que las dictaduras han tratado de ahogar expresiones de identidad propia, no se puede ignorar que Cataluña ha colaborado en la construcción de una realidad compartida y ha jugado un papel esencial en momentos clave de la historia de España, entre ellos el de la Transición a la democracia.
El congreso es instrumentalizador y peca de esencialismo —trata realidades que son cambiantes y complejas como si fueran inmutables— y también de anacronía: resulta evidente que pretende proyectar sobre el pasado una idea de la realidad construida en el presente, y además, manipulada para una determinada finalidad partidista. Todo el programa muestra sin rubor la sesgada posición de partida, con ponencias dedicadas a la represión institucional, política y administrativa, la represión militar o la represión económica y social, hasta acabar con una conferencia titulada La humillación como desencadenante de la eclosión independentista.
Que eso se haga desde el poder político autonómico es muy grave; indica que ese poder no tiene ningún escrúpulo a la hora de manejar y falsear la historia si eso le parece necesario para alimentar un activismo orientado a la confrontación. Lejos de ser sensible a las muchas críticas recibidas por ello, la Generalitat ha respondido anunciando la próxima publicación de un documento que pretende demostrar “de forma absolutamente incontestable” la “animadversión de España hacia Cataluña”. Desde Cataluña se ha criticado, con razón, a quienes han sostenido campañas de anticatalanismo en el resto de España. No son diferentes del antiespañolismo que ahora practica la Generalitat, haciendo bueno aquello de que es más fácil ver la paja en el ojo ajeno que la viga en el propio.››

El congreso "España contra Cataluña" (2013).
Noticias. Orden cronológico.

Piñol, Àngels. La Generalitat organiza un simposio titulado ‘España contra Cataluña’. “El País” (7-VI-2013) 14-15.
Ríos, Pere. CiU se queda sola en la defensa del simposio ‘España contra Cataluña’. “El País” (12-XII-2013) 11.
Montañés, José Ángel. Un congreso envenenado. “El País” (12-XII-2013) 12-13.
Montañés, José Ángel. El simposio ve España como ‘un proyecto común frustrado’. “El País” (13-XII-2013) 20. El historiador Josep Fontana lo abre.
Pellicer, Lluís. Desaparece ‘la apoteosis del expolio’. “El País” (13-XII-2013) 20. Las ponencias son bastante moderadas en sus conclusiones.
Arroyo, Francesc. El genocidio cultural se asoma al simposio ‘España contra Cataluña’. “El País” Cataluña (14-XII-2013) 3.
Roger, Maiol. El simposio de historia acaba denunciando la ‘aniquilación de Cataluña’. “El País” (15-XII-2013) 17.
Antón, Jacinto. Born to sí, sí. “El País” (15-XII-2013) 16-17. El Museo del Born se convierte en un foco de propaganda independentista, en la línea del simposio.

Análisis y opinión. Orden alfabético.
Álvarez Junco, José. Los malos usos de la Historia. “El País” (22-XII-2013) 37. Una crítica a los excesos nacionalistas al hacer Historia.

Casanova, Julián. Usos y abusos de la historia. “El País” (12-XII-2013) 12-13.

Culla, Joan B. De historiadores y patrias. “El País” Cataluña (29-XI-2013) 2. Diatriba contra Tortella y Pérez Sarrión, con algunos argumentos justos, pero también sin el menor atisbo de autocrítica. Una prueba más del encono de ambas posiciones ideológicas.

Editorial. La historia como arma. “El País” (11-XII-2013) 26. Una crítica de la deriva esencialista del Gobierno de CiU manifiesta en su apoyo al congreso España contra Cataluña.

Piñol, Àngels. John H. Elliot: ‘Es un disparate’. “El País” (7-VI-2013) 14.