Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

domingo, 15 de enero de 2017

Geografia de les Illes Balears: els sòls, la vegetació, la fauna i el medi ambient,

ELS SÒLS DE BALEARS I LA SEVA CAPACITAT AGROLÒGICA.

Resultado de imagen de illes balears, sòls

La naturalesa calcària del roquissar ha donat lloc a sòls amb alt contingut de calç. Predominen a les planes els sòls moderadamente desenvolupats, es especial la terra rossa, que amb freqüència conté encrostaments.

Resultado de imagen de illes balears, sòls

En les àrees muntanyoses se troben sòls pards i redsines, poc desenvolupats.
En les àrees embassades hi ha sòls higromòrfics i halomòrfics.
A les planes predominen els inceptisòls (de desenvolupament moderat). El grup dels xerocrepts està format sobre dipòsits quaternaris que han evolucionat a terra rossa o en punts on aquesta s’ha dipositat per erosió. Tenen una profonditat de 40-79 cm, amb un horitzó d’encrostament calcari. S’associen als alfisòls (molt desenvolupats, rics en elements minerals).
Els entisòls (poc evolucionats) dominen a les muntanyes, amb subordres: ortents, xerortents, seropsamments, xerofluvents. Els ortents per vessants molt erosionats, xerortents sobre litosòls, xeropsamments sobre àrees arenoses, xerofluvents sobre dipòsits al·luvials.

Resultado de imagen de suelos de islas baleares


La capacitat agrològica depén de la qualitat edàfica, l’altitud, els pendents, la pluviositat, etc. Segons la capacitat agrològica es distingeixen vuit classes de sòls. A les Balears no hi ha la classe I. Les classes II i III, que són de bona terra cultivable, ocupen el 40’84% de Mallorca, el 19,10% de Menorca, el 28’64% d’Eivissa i el 10’27% de Formentera. Les classes IV i V només poden dedicar-se a pastures, i ocupen el màxim del 16’15% a Eivissa i el 0’92 a Menorca. Les classes VI i VII no són cultivables, amb restriccions per pasturatge i tales, i ocupen el 67’02 de Menorca, el 53’90 a Formentera, el 40’25 de Eivissa i només el 28’76 de Mallorca. El grup VIII comprén roquissars, arenals, aiguamolls i àrees urbanes.

LA VEGETACIÓ I LA FAUNA.

Resultado de imagen de islas balears, vegetació

La vegetació: el predomini de les espècies mediterrànies.

Resultado de imagen de islas balears, vegetació

L’impacte antròpic ha estat molt negatiu, donat que més de la meitat de la superfície se cultiva i que la resta ha sofert un intens aprofitament forestal o ramader. Per això s’interpreta que la vegetació és el resultat de la intensa pressió antròpica sobre unes formacions climàciques, amb una clara distinció entre les Pitiüses, insularitzades primer, i que reberen la influència llevantina, amb el pinar com climàcic, i les Balears, insularitzades més tard, i que reberen la influència continental, amb l’alzinar com climàcic.

Resultado de imagen de illes balears, sòls

La vegetació es caracteritza per la pobresa florística i pels seus interessants endemismes.
A Mallorca són molt interessants les formacions que apareixen per damunt dels 500 m, inexistents a les altres illes.
A més de 1.000 metres, a la Serra de Tramuntana, hi ha una vegetació culminal (climàcica o potser de degradació de l’alzinar). Té poc tamany, perque viu en escletxes del roquissar que la protegeix dels herbívors, però és molt rica en endemismes. Conté testimonis de climes més humits, com ara el teix, el boix baleàric, la blada.
A Mallorca i Menorca els grans alzinars apareixen entre 1.000 i 500/400 metres, i fins i tot més abaix, fins la vora del mar, formant masses a sotavent. Al centre de Menorca hi ha sureres, i a Mallorca hi ha un bosc de roures a Puigpunyent, ambdues espècies segurament introduïdes pel home.
A Mallorca i Menorca, per sota dels 700 metres es troba la garriga d’ullastre (acebuche) i olivella. A Menorca la forma de la garriga està molt influïda pels vents de tramuntana.
A les Pitiüses falta l’alzinar però hi abunda el coscoll (coscoja) i el baladre (adelfas). Per sota dels 700 metres es troba la garriga de coscoll i l’olivella.

Resultado de imagen de islas balears, vegetació

El bosc més estés a les illes és el del pi blanc. A Mallorca i Menorca el pi blanc és d’origen antròpic, al ser destruït l’alzinar climàcic. A les Pitiüses el pi blanc és climàcic, associat al pi ver i la savina.
La degradació d’aquests grans tipus de vegetació dóna pas a una variada sèrie de formacions:
A Menorca, la degradació de l’alzinar i l’ullastrar dóna lloc a formacions diferents a sòls silicis i calcaris. Als silicis hi ha la garriga d’estepes i brucs amb càrritx. Als calcaris hi ha garriga de romaní i bruc d’hivern.
A Mallorca, passà el mateix, amb particularitats, com que substitueix a l’alzinar a partir dels 400 metres. A les zones carstificades la vegetació degradada és la garriga amb coixinets de monja i càrritx. La degradació de la garriga d’ullastre i olivella dóna pas a la garriga de llentiscle i ullastre amb esparregueres i olivella o amb garballó.
La murta apareix en barrancs i torrenteres, on també apareixen arbres de ribera, com els polls i els oms (ambdues espècies introduïdes per l’home). A les dunes hi ha savines, ginebrons i tamarells. A les zones embassades hi ha el canyet i altres plantes halòfiles (salicòrnies).

Resultado de imagen de illes balears, sòls
Bruc d'hivern.

La fauna.
L’impacte antròpic ha estat molt negatiu, encara més que en la vegetació. Es parla del silenci del camp” de les Illes Balears. És difícil veure-hi vertebrats, llevat dels ocells.
Entre els mamífers destaquen el mostel, al geneta, la marta, el moix salvatge, la cabra salvatge. Entre els rosegadors, la rata cellarda i quatre espècies de múrids, a més dels abundants conill i llebres, i 14 espècies de rates pinyades. El segle XIX s’extingí la foca mediterrània.
Els ocells són més abundants, distingint entre sedentaris i migratoris. A) Els ocells sedentaris són molt variats. El més representatiu és el voltor (nidifica a la Serra de Tramuntana) i n’hi ha altres ocells de presa com els falcons (el de la reina i el pelegrí), quatre espècies d’àguiles, tres de milans, el xoriguer, l’esparver, i dels nocturns estan l’òliba i dues espècies de mussols. Pels camps trobam gorrions, pinsans, caderneres, mel·leres, tórtores, guatlles, perdius, quatre espècies de corbs. A la costa trobam colònies de sis espècies de gavines, el virot, el corb marí. A les àrees embassades moltes espècies limnícoles. B) Els ocells migratoris. Gairebé tots són espècies limnícoles, que viuen aquí a les àrees embassades. Es distingeixen les que passen l’estiu a les illes (una dotzena d’espècies: falcies, oronelles) i les que hi passen l’hivern (tords, estornells).
Entre els amfibis, s’esmenten el calàpet, la granota, el ferreret (un fòssil vivent). Els rèptils són el dragó, moltes espècies endèmques de sargantanes, tres espècies de serps, dues de tortugues de terra, una d’aigua dolça i tres de marines.
Actualment, la major part de la fauna insular està protegida, i la caça és objecte de restriccions temporals.

EL MEDI AMBIENT.

Resultado de imagen de illes balears, sòls

Els procesos de degradació, del medi natural: Paisatges i ecosistemes.

Resultado de imagen de islas balears, vegetació

La qüestió del medi ambient se centra en uns grans fenomens: 
-La substitució del medi natural per un altre humanitzat en gran extensions, des del principi de l'ocupació humana, el que es manifesta especialment en la reducció de l'alzinar, en benefici de la garriga. Aquesta pressió antròpica es gairebé irreversible, perquè tornar al paisatge natural pur és inviable econòmicament i a més el paisatge creat té uns valors culturals innegables..
-La destrucció accelerada del paisatge, sobre tot en les àrees costaneres, substituint el medi natural i els conreus per construccions, degut a la pressió especulativa per crear urbanitzacions i plantes hoteleres. Aquest fenomen és molt més preocupant que l'anterior, perquè beneficia a uns grups de propietaris, negociants i especuladors, però perjudica al conjunt de la societat.
- La contaminació, de distints tipus: del sòls, de les aigües, de l'aire, acústica..., per la producció massiva de residus i el seu abocament incontrolat, per la manca de control de les activitats més perilloses, la manca de consciència ecològica en mols dels agents contaminadors...
-L'amenaça a la supervivència d'espècies endèmiques o d'escassa presència, com el ferreret a Mallorca.
-El perill dels incendis forestals, degut a la minva de l'explotació sostenible dels recursos dels boscos.

Resultado de imagen de islas balears, vegetació


Els moviments ecologistes i las actuacions de l’administració.
Joan Mayol i Miquel Rayó [“El Día del Mundo”, especial Fora Vila Verd, nº 196 (11-I-1998)] expliquen que la defensa del medi ambient té com punts cabdals:
- El coneixement científic de la naturalesa balear al segle XIX, amb els autors Barceló i Combis (1820-1899), Rodríguez Femenies (1839-1905), l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria. Al segle XX destaca Guillem Colom (1900-1994) i les institucions com Societat d’Història Natural, l’Ateneu de Maó i l’Institut d’Estudis Eivissencs. El gran avenç arriba després de la fundació de la UIB, on el 1972 començaren els estudis universitaris de la carrera de Biologia.
- El sentiment estètic de la natura, en els llibres de viatges dels segles XIX i XX. És una visió romàntica del paisatge illenc, que continua en la pintura paisatgística i en la producció literària de la Renaixença (Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover).
En el moviment de la lluita per la protecció del medi les dates principals són el 1973, amb la fundació de la més important associació ecologista, el Grup Ornitològic Balear (GOB); el 7 de juliol de 1977, quan s’ocupa la Dragonera per evitar la seva urbanització; i el 1988 quan es declara s’Albufera parc natural.
Hi ha hagut una gran preocupació popular de queè les Directrius d’Ordenació del Territori siguin modificades o ignorades, com va passar amb la LEN (Llei d’Espais Naturals) del 1991, rebaixada el 1992.
El principals problemes de futur són:
- La legislació és reversible i modificable sota les pressions dels grups econòmics.

- El model de desenvolupament creixent no ha canviat.


FONTS.

No hay comentarios: