Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

martes, 10 de enero de 2017

Geografia de les Illes Balears: les costes.

LES COSTES.

Resultado de imagen de relleu mallorca

L’índex d’articulació costanera (relació entre la longitud de la costa i la d’una circumferència d’un cercle de superfície equivalent a la de l’illa) és d’1/2,55 a Mallorca, d’1/3,04 a Menorca, d’1/2,55 a Eivissa, d’1/2,09 a Formentera, i d’1/3,09 a Cabrera.
A Mallorca, els accidents costaners principals són les badies de Palma, d’Alcúdia i de Pollença. Només la primera oferia bones condicions per acollir un port, el de Portopí, que va conferir a la capital una de les seves funcions urbanes, la més important i la seva raó de ser. La badia d’Alcúdia tenia un valor secundari fins a la seva recent especialització relacionada amb la producció d’enèrgia elèctrica. L’illa té ports menors, que han tingut una gran importància històrica (Andratx, Sóller, Portocolom, etc.), però a mesura que les exigències tècniques dels tranports marítims augmentaven, el seu tràfic va anar essent absorbit pel port de Palma.
A Menorca, el port de Maó constitueix un resguard excepcional, entorn del qual s’ha desenvolupat la història recent de l’illa. El port de Ciutadella és d’unes dimensions molt inferiors. La costa nord de l’illa, d’altra banda, és molt articulada, i hi destaca la badia de Fornells.
A Eivissa, el resguard de la badia de la Vila, on des de la dominació púnica funciona el port principal de l’illa, comparteix les funcions portuàries amb el port de Sant Antoni de Portmany.

Destaquen quatre tipus de costa: 1. Alta rocosa. 2. Costa en nip. 3. Platges de còdols. 4. Arenals i platges d’arena.

1. Alta rocosa.
En més de la meitat de la perifèria insular predominen les costes altes i rocoses, amb espadats que solen superar els 30 metres de desnivell i que presenten pendents a vegades superiors al 100%. Hi ha dos tipus:
A) Un tipus de costa molt elevada. És una costa rectilínea, de difícil accés, excepte al port de Sóller i a les entrades del relleu perpendicularment a la costa (Andratx, Calvià, Pollença, cala Fornells). Té dues formes:
a) La de sèries estratigràfiques plegades, com s’esdevé a la costa nord de la serra de Tramuntana, amb altures de 400 m, i als seus extrems, a la costa septentrional de les serres de Llevant.

Resultado de imagen de relleu mallorca
Cap de Formentor (Mallorca).

b) Menos elevada és la costa en una part de la costa septentrional de Menorca i a la costa occidental d’Eivissa.
B) Un altre tipus de costa espadada menos elevada correspon a les plataformes estructurals tortonianes. Hi ha tres formes:
a) Unes tenen entre 120 i 30 metres d’altura, com les meridionals de la Marina de Llucmajor, les de la Mola de Formentera i alguns sectors del sud de Menorca. Són de difícil accés.
b) Altres presenten desnivells compresos entre 30 i 15 metres, com les del llevant i alguns sectors meridionals de Mallorca i Menorca, i les de la part occidental de Formentera. Són de difícil accés, però hi ha cales (Cala Pi, Cap Salines).
c) Finalment, hi ha les de menys de 15 metres de desnivell, com les compreses entre s’Arenal i el cap Enderrocat, a Mallorca.

2. Costa en nip.
La costa en nip presenta un esglaó que arriba a tenir de 0,5 a 2 metres, erosionat en un pla inclinat de materials miocènics o pleistocènics, que penetra dins la mar fins a una distància d’uns 10 km i està recobert d’arena grossa o formacions dunars. Moltes platges meridionals de Mallorca, com Can Pastilla, Es Molinar, Sa Ràpita i S’Estanyol, corresponen a aquest tipus.

Resultado de imagen de playa de can Pastilla
Platja de Can Pastilla.

3. Platges de còdols.
Les platges de còdols, ben rodonits, per bé que de dimensions limitades, apareixen en llocs lleugerament inclinats amb fort onatge, sobre un esglaó de no més de 40 cm d’altura. Tenen poca extensió, com ara alguns indrets de la costa de tramuntana de Mallorca (Port de Canonge, cala de Valldemossa, Sa Calobra, etc.) o al sud d’Eivissa (es Codolar).

Resultado de imagen de Mallorca, Port de Canonge
Port de Canonge (Banyalbufar, illa de Mallorca).

4. Arenals i platges d’arena (i cales).
També són presents a les costes balears els arenals o platges d’arena, formades sense esglaó o per un esglaó amb pendent suau, recobert de sorra, graves o llims, i que cap a l’interior presenten una formació dunar (3-10 metres d’altura) o una restinga. Solen formar extenses platges, com s’Arenal, Es Trenc, les platges de les badies d’Alcúdia i de Pollença, a Mallorca; la platja des Cavallet i d’en Bossa, a Eivissa; l’arenal de Son Bou, a Menorca, i les platges de Tramuntana i de Migjorn, a Formentera.

Resultado de imagen de Mallorca, Platja d'Es Trenc
Platja d'Es Trenc (Mallorca).

Les cales constitueixen un subtipus de platja d’arena que es forma a la desembocadura dels torrents que s’encaixen en la plataforma estructural tortoniana. Són particularment freqüents a la costa oriental de Mallorca (cala Santanyí, cala Manacor, Es Llombards, cala d’Or, cala Mondragó, etc.); al sud de Menorca (cala En Porter, cala Santagaldana, cala Macarella, el port de Ciutadella, etc.), i a l’est de Formentera (cala Saona).

Resultado de imagen de Cala Es Llombards (Mallorca).
Cala Es Llombards (Mallorca).