Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

viernes, 13 de enero de 2017

Geografia de les Illes Balears: les aigües.

LES AIGÜES DE LES ILLES BALEARS.

Resultado de imagen de AGUAS BALEARES



Resultado de imagen de AGUAS BALEARES



Les aigües superficials.

Resultado de imagen de clima illes balears

El volum ni el règim de les precipitacions, i l’abundància de formes exocàrstiques i endocàrstiques que faciliten l’absorció de les aigües, no permeten l’existència de corrents superficials permanents (el riu de Santa Eulària, a Eivissa, no es pot considerar com a tal, malgrat el topònim).
La xarxa hidrogràfica està formada per torrents, els més importants dels quals són els que tenen la seva capçalera a la serra de Tramuntana, a l’illa de Mallorca.
Hi hem de distingir els torrents que desemboquen al vessant nord de la serra de Tramuntana, com el de Pareis (Escorca), curts i de pendents accentuats, que faciliten l’escorrentia, i els del vessant sud, més llargs i de pendents suaus, que, després de sortir de la serra encaixats en valls perpendiculars a la seva alineació, segueixen en la mateixa direcció tot travessant el Raiguer per dirigir-se bé a la badia de Palma, bé a la d’Alcúdia. Entre els tributaris de la badia de Palma hi ha sa Riera, que travessa Palma, el torrent Gros, el de na Bàrbara, el de Sant Magí, el des Jueus i el de Son Verí. Entre els que van a parar a la badia d’Alcúdia, hi ha el de Sant Miquel i el de Muro, que recullen, amb els seus afluents, les aigües de les conques de la part meridional de la Serra.

Resultado de imagen de AGUAS BALEARES subterraneas
Ses Fonts Ufanes, a Campanet (Mallorca).

Els torrents que neixen als relleus del Pla són menys importants. En caldria destacar el de na Borges, tributari de la badia d’Alcúdia, i el de Son Cal·lar, que va a parar al Salobrar de Campos (al sud).
Per les formes d’erosió que han generat, cal distingir els torrents que s’encaixen a la perifèria de les Marines i els que, a la seva desembocadura, han format barrancs i, a la costa, cales.
Hi ha un endorreisme limitat a formes càrstiques com la coma de Son Torrella (Mallorca), o els poljes d’Albarca i la Corona (Eivissa), entre d’altres.
A les àrees de subsidència de la costa, coincidint amb la desembocadura dels torrents, apareixen àrees embassades que tenen una importància ecològica especial i també són essencials com a recurs agrari. A Mallorca, la més important és l’Albufera, avui declarada parc natural, després d’haver perdut per l’acció de l’home la meitat de la superfície original. A més, hi ha el Salobrar de Campos. El Prat de Sant Jordi, pròxim a Palma, va ser desecat el 1848. A Menorca hi ha el sector de S’Albufera des Grau; a Eivissa, les feixes del Pla de Vila, avui pràcticament engolides per l’expansió urbana de Vila, i la zona utilitzada per les salines, el mateix que s’esdevé a Formentera. Els embassaments de Cúber i del Gorg Blau, construïts a la serra de Tramuntana el 1960, han fet aparèixer un ecosistema lacustre que constitueix una novetat biològica.

Les aigües subterrànies.

Resultado de imagen de AGUAS BALEARES subterraneas

El predomini del roquissar calcari afavoreix l’existència d’una important circulació hídrica subàlvia, a través d’un aparell càrstic, les aigües freàtiques del qual constitueixen el recurs principal per satisfer les necessitats agràries o urbanes. Els recursos utilitzables s’estimen en 307 HM³ a Mallorca, 66-74 HM³ a Menorca i 23-32 HM³ a Eivissa, i són pràcticament inexistents a Formentera.
Els nivell freàtics s’alimenten per filtració de les aigües de pluja, bé directament, bé a través dels cabals dels torrents, i, en segon lloc, per filtració de les aigües urbanes (xarxa de distribució i clavegueram) o dels excedents del regadius.
L’aprofitament de les aigües freàtiques es feia al principi mitjançant el condicionament de fonts naturals, i es va crear, així, una arquitectura de l’aigua que comprenia els sistemes de captació, transport, emmagatzematge i utilització. Un altre sistema d’explotació era el de l’extracció, primer mitjançant sínies, quan la capa freàtica era a poca profunditat, després amb molins de vent que accionaven una bomba extractora i, finalment, amb bombes de més potència mogudes per gas pobre i per electricitat, que permeteren l’aprofitament de nivells freàtics profunds. Això ha donat peu a la sobreexplotació dels aqüífers i ha originat intrusions marines prou importants, que constitueixen un últim sistema de proveïment. Però tots aquests recursos resulten insuficients per cobrir les necessitats actuals, que han anat creixent, tant per l’augment de la població consumidora i del turisme com per l’increment de l’extensió regada.