Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

jueves, 25 de agosto de 2016

Dosier: La cuestión de la financiación autonómica. Las balanzas fiscales y las desigualdades de financiación.

Dosier: La cuestión de la financiación autonómica. Las balanzas fiscales y las desigualdades de financiación.


Balanzas fiscales de 2005.

[http://politica.elpais.com/politica/2014/07/23/Balanzas fiscales según el informe de expertos del Ministerio de Hacienda, dirigidos por Ángel de la Fuente, de julio de 2014. 

El catedrático Santiago Lago Peñas en Lo más preocupante no está en Cataluña [“El País” (24-VII-2014)] explica que los principales problemas se centran en el sistema foral de País Vasco y Navarra y en el régimen especial canario.
‹‹Las balanzas fiscales pueden valer para arrojar algo de luz sobre dos cuestiones. Primero, para detectar y cuantificar discriminaciones a favor o en contra de los ciudadanos de un territorio. Entiendo que esto es lo que debe interesarle al Gobierno central y al conjunto de españoles que les preocupa la equidad en todas sus dimensiones. La herramienta y los números presentados ayer (miércoles) son los más apropiados para este fin.
Pero el cómputo de las balanzas fiscales puede servir también para el debate sobre la independencia de un territorio. En este caso el objetivo no es determinar tratos injustos sino beneficios o costes netos de una secesión. En este caso, la alternativa metodológica que defiende la Generalitat, parecida a la empleada en el caso escocés, parece más apropiada. Y en este sentido hay que tener presente que la aplicación de esta metodología conduce a mayores saldos desfavorables a Cataluña. Pero también que se debe andar con tiento al interpretar la cifra como un ahorro fiscal para los ciudadanos catalanes; porque no se tiene en cuenta gastos que pasaría a tener que hacer la Generalitat y porque en un escenario de secesión las turbulencias podrían alterar radicalmente las magnitudes económicas de Cataluña y, por tanto, sus flujos fiscales.
En definitiva, existe más de una pregunta y más de una opción metodológica. Es lógico que el Ministerio de Hacienda se centre en la primera pregunta y una Generalitat a favor de la independencia en la segunda. Lo importante es que todos lo tengamos claro y que el Ministerio de Hacienda ofrezca toda la información que el Gobierno catalán necesite para hacer los cálculos que considere oportunos.
Aclarado lo anterior, en los documentos publicados ayer (miércoles) destacan, a mi juicio, tres resultados. El primero, es que lo que pasa con Cataluña no es una anomalía. Su saldo es coherente con su nivel de renta per cápita: los ricos pagan más impuestos. En segundo lugar, los saldos fiscales de la Comunidad Valenciana y, en menor medida, Murcia y Baleares son claramente peores que lo que cabría esperar teniendo en cuenta su nivel de renta. Entre otras posibles explicaciones se encuentra el que el sistema de financiación autonómico les proporciona menos recursos que a las demás. Y esto es algo que viene de muy atrás.
Finalmente, el régimen especial canario y el sistema foral en la forma en que lo disfrutan el País Vasco y Navarra, les permite a los contribuyentes residentes en estos territorios pagar menos impuestos y/o que sus gobiernos autonómicos y locales cuenten con más recursos. Como se muestra en los datos distribuidos ayer, en estos tres territorios se concentra la parte potencialmente más problemática y discutible de los saldos fiscales regionales.››

El editorial Cuentas claras (o casi) [“El País” (24-VII-2014)] argumenta:
‹‹El debate soberanista en Cataluña ha convertido a las llamadas balanzas fiscales —diferencia entre lo que los habitantes de una Comunidad pagan por impuestos y los servicios públicos que reciben— en un instrumento de enconada controversia, inadecuada para una discusión templada sobre la financiación autonómica. Primero fue objeto de disputa el aireado (por los nacionalistas) déficit fiscal catalán; después, la discusión se ha extendido hacia los métodos para calcular los saldos fiscales. Como las posiciones nacionalistas tienden a ser irreductibles —en cuanto que sólo admiten una cuantía del déficit igual o superior a la que ellos calculan— el debate fiscal corre el riesgo de eternizarse, y los esfuerzos por ofrecer un cálculo básico sobre el que negociar parecen destinados a la melancolía.
Las cuentas territorializadas que ayer presentaron expertos designados por Hacienda exponen algunas conclusiones que deberían ser motivo de reflexión, dejando a un lado cualquier prejuicio. No se trata tanto de que el supuesto e irredento déficit fiscal catalán en 2011 sea de 8.455 millones (bastante inferior a los 15.000 millones que reclama la Generalitat) o que Madrid, como en otros informes anteriores, sea la autonomía con mayor déficit (16.700 millones), o que Valencia y Baleares también presenten desequilibrios elevados en su contra. La discusión no debe hacerse sobre cantidades (que pueden variar según los métodos de cálculo) sino sobre conceptos de financiación.
En ese sentido, el estudio presentado ayer ofrece un avance metodológico notable: ordenar los gastos e ingresos públicos en partidas homogéneas, en función de que afecten a todos los ciudadanos o sólo a los de una zona determinada. Y una conclusión decisiva para el entendimiento político: las dos terceras partes de los déficit fiscales se explican porque las regiones implicadas disponen de una renta superior.
Y es una conclusión plausible, puesto que el déficit fiscal de una autonomía es la consecuencia lógica de que tiene superávit comercial o de capitales con el resto de las comunidades. Por esa razón, las balanzas o cuentas territorializadas no son el instrumento adecuado para medir agravios políticos o económicos, siempre y cuando se acepte el principio tributario democrático de que todos los ciudadanos pagan impuestos iguales por rentas iguales.
Si el informe tiene razón, y no hay motivo para discutir sus criterios (aunque el presidente de la Generalitat se ha apresurado a exponer sus sospechas por el método de cálculo), el agravio autonómico (desigualdad en la prestación de servicios públicos) podría cuantificarse en un tercio de los saldos fiscales, es decir, aproximadamente el 1% del PIB. Eso significa que sería conveniente reformar el sistema de financiación autonómica (incluyendo ajustes en los regímenes de Euskadi y Navarra) para atender al principio de igualdad de los ciudadanos con independencia del territorio en que vivan. Pero en ningún caso puede esgrimirse ese supuesto agravio como causa o motivo de pulsiones independentistas.››

FUENTES.
Noticias. Orden cronológico.
Cué, Carlos E. Montoro garantiza que no dejará que ninguna comunidad suspenda pagos. “El País” (13-I-2012) 10. Les ofrece ayuda financiera para los pagos urgentes si recortan sus gastos.
Cué, Carlos E. Montoro avanza en un mitin en Málaga que dará oxígeno a las autonomías. “El País” (14-I-2012) 12.
Abellán, Lucía. Autonomías del PP pidieron al Estado avalar su deuda para evitar la quiebra. “El País” (17-I-2012) 13. Las actas del último consejo de política fiscal, el 27 de julio de 2011, revelan el dramático debate.
Abellán, Lucía. Salgado buscó una regla para controla el gasto y solo logró un grupo de trabajo que no se creó. “El País” (17-I-2012) 13. Sobre el último consejo de política fiscal, el 27 de julio de 2011.
Cué, Carlos E.; González, J. S. Montoro aprueba una línea del ICO para aliviar la liquidez de las comunidades. “El País” (18-I-2012) 14.
Pérez, Claudi; Missé, Andreu. Economía vuelve a la carga con el control previo a las comunidades. “El País” (23-I-2012) 19.
Roger, Maiol. Las comunidades gestionarán las ayudas de la casilla social del IRPF. “El País” (26-I-2012) 36.
Noguer, Miguel; Cué, Carlos E. Mas asegura que Rajoy negocia ya en Europa el retraso del objetivo de déficit. “El País” (2-II-2012) 13.
Sérvulo González, J. El Gobierno se apoya en los barones del PP para aprobar el nuevo déficit. “El País” (7-III-2012) 10-11.
Fabra, María. Las comunidades deben recortar casi 16.000 millones para cumplir. “El País” (11-III-2012) 14-15.
Unzueta, Patxo. Ajustes de cuentas. “El País” (15-III-2012) 17. La carga ideológica del debate sobre el gasto autonómico.
Noguer, Miquel; Lucio, Lourdes. Rajoy choca con Andalucía y Cataluña. “El País” (4-IV-2012) 8-9.
Piñol, Ángel; Loucio, Lourdes. Montoro devuelve los planes de ajuste a Cataluña y Andalucía. “El País” (20-IV-2012) 12. Castiga sólo a comunidades no gobernadas por el PP pese a que en varias de estas los déficits y la deuda son mucho mayores.
Pérez Oliva, Milagros. Del café para todos a la voladura controlada. “El País” (20-IV-2012) 30-31.
Pérez Royo, Javier. La amenaza de intervención. “El País” (28-IV-2012) 12.
Sérvulo González, Jesús. Hacienda logra sacar adelante ajustes autonómicos por 18.349 millones. “El País” (18-V-2012) 10.
Cué, Carlos E. Madrid y Valencia, estandartes del PP, disparan la cifra final de déficit. “El País” (19-V-2012) 10-11.
Sérvulo González, J.; Cué, Carlos E. Rebelión entre las comunidades del PP ante el nuevo objetivo de déficit. “El País” (13-VII-2012) 8-9.
Sérvulo González, J. Seis autonomías se plantean pedir también ayuda financiera al Estado. “El País” (21-VII-2012) 17.
Sérvulo González, Jesús. Plante de Cataluña y Andalucía contra Montoro por el déficit y la deuda. “El País” (1-VIII-2012) 10-11. El ministro amenaza con aplicar la Ley de Estabilidad.
Saura, Pedro. Rajoy busca chivo expiatorio. “El País” (7-VIII-2012) 25. El diputado socialista defiende el sistema autonómico, frente a la regresión auspiciada por el PP.
Redacción. Tres autonomías gastan ya la mitad del fondo de liquidez que ofrece Economía. “El País” (29-VIII-2012) 9. Un resumen del funcionamiento del Fondo de Liquidez Autonómica (FLA), que será la única fuente de financiación para muchas autonomías debido al cierre de los mercados financieros a estas.
Sérvulo González, Jesús. Las comunidades cortan los gastos. “El País” (17-IX-2012) 19. El déficit de las CC AA baja a la mitad en la primera mitad del año.
Cué, Carlos E.; Manetto, F. Rajoy intenta evitar el choque autonómico. “El País” (2-X-2012) 12-13.
Bolaños, Alejandro. Cuando más tienen, pero están. “El País” (2-X-2012) 12-13. Las CC AA tienen enormes recursos pero también inmensos gastos en educación y sanidad, lo que las aboca al déficit.
Garea, Fernando. Acuerdo de mínimos frente al déficit. “El País” (3-X-2012) 12. La V Conferencia de Presidentes autonómicos acaba en un acuerdo sobre los presupuestos, para cumplir los objetivos de austeridad.
Sérvulo González, Jesús. Las comunidades recortan más gastos de lo previsto en los planes de ajuste. “El País” (22-X-2012) 30.
Herrero, Ana; Loscos, Javier; Ruiz-Huerta, Jesús. Balanzas fiscales y financiación autonómica. “El País” (22-XI-2012) 37.
Romero, Álvaro. La deuda autonómica se da un respiro. “El País” (15-XII-2012) 25. Las CCAA rebajan su endeudamiento, gracias al plan estatal de pago a proveedores, pero eleva la deuda pública total hasta 817.164 millones de euros, el 77,4% del PIB, en septiembre de 2012. Las CCAA deben 167.460 millones, el 15,9%. Los ayuntamientos deben 43.802 millones, el 4,1%.
Sérvulo González, Jesús. Freno a las comunidades. “El País” Negocios 1.415 (16-XII-2012) 4-6. Hacienda marca a las autonomías.
Conde-Ruiz, J. Ignacio; Rubio-Martínez, Juan; Marín, Carmen. 2013: otro año de recortes duros. “El País” Negocios 1.415 (16-XII-2012) 6.
Sérvulo González, Jesús. Las autonomías aprietan el acelerador de los recortes en 2013. “El País” (4-II-2013) 24.
Sérvulo González, J.; Ll. P. Las comunidades reducen el déficit público por primera vez en la crisis. “El País” (1-III-2013) 28. El déficit de las CCAA baja al 1,73% del PIB en 2012, en contraste con el 1,7% en 2008, 2% en 2009, 3,2% en 2010 y 3,31% en 2011.
Andreu, Jerónimo. ¿Quién defiende al defensor? “El País” Domingo (30-VI-2013) 6-7. Los Defensores del Pueblo en las CCAA.
Bolaños, Alejandro. El FMI pide sacar ‘tarjeta roja’ a las comunidades que incumplan el déficit. “El País” (6-VIII-2013) 18. El FMI plantea que Hacienda intervenga las comunidades que se desvíen durante tres meses y critica al Gobierno por no aplicar la Ley de Estabilidad.
Sérvulo González, J. Hacienda endurece las exigencias a las comunidades incumplidoras. “El País” (21-IX-2013) 25. Les reclama un listado detallado de facturas pendientes para controlar los pagos y una actualización de los planes de equilibrio financiero.
Mars, Amanda; Jiménez, Miguel. El rescate estatal ahorra 7.000 millones en intereses a las comunidades. “El País” (23-IX-2013) 22. El Fondo de Liquidez Autonómico reduce en 1.000 millones anuales el coste del dinero y el interés medio del Estado vuelve a niveles de 2010.
Manetto, Francesco. Órdago de Madrid a Rajoy. “El País” (14-X-2013) 10. La Comunidad de Madrid, apoyada por otras, exige una nueva financiación.
Manetto, Francesco; Cué, Carlos E. Los barones imponen el debate de la financiación pese a la reticencia de Rajoy. “El País” (15-X-2013) 10-11.
Cué, Carlos E.; Manetto, Francesco. Montoro usará las balanzas fiscales para contraatacar los datos de Mas. “El País” (15-X-2013) 11.
Sérvulo González, J. Solidaridad solo en lo esencial. “El País” (16-X-2013) 30-31. La crisis obliga a revisar la financiación autonómica.
Conde-Ruiz, José Ignacio; Marín, Carmen; Rubio-Ramírez, Juan. La interminable historia económica. “El País” (21-X-2013) 25.
Abellán, Lucía. Golpe mortal al ‘céntimo sanitario’. “El País” (25-X-2013) 39. El abogado de la UE considera que el ‘céntimo sanitario’ es un tributo ilegal porque no tiene finalidad específica. Las Comunidades Autónomas se enfrentan al problema de la devolución de 13.000 millones de euros indebidamente cobrados.
Romero, Álvaro. Baleares y Cataluña tiran al alza de la deuda autonómica. “El País” (14-XII-2013) 24.
Sérvulo González, J.; Fernández, M. Ángel de la Fuente / Economista, investigador del CSIC. ‘Si las comunidades quieren más dinero, que lo pidan a sus votantes’. “El País” (23-XII-2013) 10.
Sérvulo González, J. Madrid agita el debate de las balanzas fiscales al presentar su propio cálculo. “El País” (5-III-2014) 13.
Pellicer, Lluís. La guerra de los agravios. “El País” (7-III-2014) 32-33. Las comunidades se enfrentan con cuentas distintas.
Pellicer, Lluís; Rincón, Reyes. Andalucía y Cataluña agitan con sus agravios la batalla por la financiación. “El País” (8-III-2014) 12.
Sánchez Pedroche, J. Andrés. El lío de las balanzas fiscales. “El País” Negocios 1.479 (9-III-2014) 21. El rector de la Universidad a Distancia de Madrid considera imposible una estadística fiable de las balanzas fiscales, un tema pervertido por los intereses de los partidos políticos.
Sérvulo González, J. Los expertos no dejan ‘títere con cabeza’. “El País” (14-III-2014) 22. El grupo de la reforma fiscal, integrado por expertos y dirigido por el profesor Manuel Langares, propone cambios importantes.
Sérvulo González, J. Una reforma tributaria sin rebaja fiscal. “El País” (15-III-2014) 20-21. Resumen de la propuesta del grupo de la reforma fiscal. Artículos anejos en 21-23.
Díaz-Giménez, Javier. Desafíos de la futura reforma fiscal. “El País” (17-III-2014) 22.
Estefanía, Joaquín. Impuestos: la sociedad que queremos ser. “El País” (17-III-2014) 24.
Sérvulo González, J. Las comunidades contienen el déficit. “El País” (27-III-2014) 20.
Sérvulo González, J. La deuda autonómica creció en 15.000 millones durante el primer trimestre. “El País” (14-VI-2014) 28.
Sérvulo González, J. Montoro aplaza la reforma del sistema de financiación autonómico. “El País” (27-VI-2014) 21.
Sérvulo González, J.; Cué, C. E. Hacienda estudia vías para compensar a las autonomías peor financiadas. “El País” (5-VII-2014) 10.
Cué, C. E. Las autonomías discuten nuevos recortes. “El País” (22-VII-2014) 10-11.
Bolaños, A.; Pellicer, A. Los expertos de Montoro rebajan en 2.600 millones el déficit fiscal catalán. “El País” (24-VII-2014) 10-11.
Cué, C. E.; Roger, M. Las cifras desatan una Guerra entre las autonomías ricas y las que reciben más. “El País” (24-VII-2014) 11.
Bolaños, A. La Comunidad Valenciana es la peor tratada en la financiación autonómica. “El País” (24-VII-2014) 12.
Lago Peñas, Santiago. Lo más preocupante no está en Cataluña. “El País” (24-VII-2014) 12. Los problemas se centran en el sistema foral de País Vasco y Navarra y en el régimen especial canario.
Redacción. Cuentas claras (o casi). “El País” (24-VII-2014) 30.
Manetto, F. El Gobierno da oxígeno a las autonomías. “El País” (1-VIII-2014) 10.
Conde-Ruiz, Ignacio; Rubio-Ramírez, Juan. El déficit o cómo asfixiar a las autonomías. “El País” (21-X-2014) 31.
Barberán, Ramón; Uriel, Ezequiel. No todo vale en las balanzas fiscales. “El País” (22-X-2014) 33. Hay que estudiar el saldo por el método carga-beneficio, pues el método de flujo monetario se presta a la manipulación.
Sérvulo González, J. Parche a la financiación regional. “El País” Negocios 1.519 (14-XII-2014) 4-6. Hacienda proporciona 93.000 millones a las comunidades.
Sérvulo González, J. Hacienda estudia reestructurar la deuda regional. “El País” (15-XII-2014) 21.
Sérvulo González, J. Montoro asume la quita de los intereses de la deuda regional. “El País” (24-XII-2014) 25. Ayudas para que las autonomías ahorren 5.552 millones en 2015.
Sérvulo González, J. Las comunidades afrontan vencimientos de deuda por 36.000 millones en 2015. “El País” (28-XII-2014) 30.
Sérvulo González, J. Las ayudas a las comunidades elevan el PIB en 20.000 millones desde 2012. “El País” (9-III-2015) 21.
Lago, Santiago. Lo contrario de lo que hay que hacer. “El País” (9-III-2015) 21. Crítica a la política gubernamental.
Sérvulo González, J. Solo Madrid, País Vasco y Navarra cumplieron el tope de deuda en 2014. “El País” (14-III-2015) 25.
Sérvulo González, J. El caos fiscal que enfrenta a España. “El País” Negocios 1.541 (17-V-2015) 3-4. Las desigualdades en los sistemas fiscales de las CCAA.
Martínez Vázquez, Jorge; Lago, Santiago. Decisiones más valientes. “El País” Negocios 1.541 (17-V-2015) 6.
Sérvulo González, J. El déficit fiscal con el Estado sube en Madrid y baja en Cataluña. “El País” (22-VII-2015) 31.
Pérez, F. J. Los nuevos Gobiernos autónomos denuncian deudas impagables. “El País” (28-VIII-2015) 13.
Díez, Anabel. Urkullu avisa a PP y PSOE de que se abstengan de tocar el sistema de financiación vasco. “El País” (8-X-2015) 15.
Sérvulo González, J. Nueve autonomías cuestionan el cupo. “El País” (8-X-2015) 15.
González, J. S. La travesía hacia una España federal. “El País” Negocios 1.564 (25-X-2015) 62-64.
González, J. S. Cantabria, Extremadura y Cataluña, las comunidades con el IRPF más alto. “El País” (24-II-2016) 38. Los recargos autonómicos en el IRPF.
Bolaños, A. Comunidad Valenciana y Cataluña, las que más se endeudaron en 2015. “El País” (16-III-2016).
Marcos, J. Cataluña registra el déficit más alto de todas las autonomías. “El País” (1-IV-2016).
González, J. S. Hacienda embarga a Extremadura y Aragón por los retrasos en los pagos. “El País” (6-IV-2016).
González, J. S. El Supremo anula el reparto del déficit de 2013 a las autonomías. “El País” (7-IV-2016).
González, J. S. Las comunidades plantan cara a Montoro por el déficit. “El País” (15-IV-2016).
Pellicer, Lluís. Montoro abre la puerta a revisar el déficit autonómico. “El País” (16-IV-2016).
González, J. S. Hacienda sube el techo de déficit de las autonomías al 0,7%. “El País” (21-IV-2016). Entiende que el 0,3% en 2016 es inviable. El cambio es posible porque ha reevaluado también en déficit público total, que pasa del 2,8% al 3,6%.
González, J. S. La mayoría de las autonomías acepta el nuevo tope de déficit. “El País” (28-IV-2016). Montoro ofrece un límite del 0,7% del PIB; antes el 0,3%.
González, J. S. Expertos proponen un sistema de financiación regional mixto entre el español y el alemán. “El País” (14-V-2016). Los expertos de Fedea.
Maqueda, Antonio. Cataluña resulta la más beneficiada por la mejora de ingresos tributarios. “El País” (17-VIII-2016).
Salvatierra, J.; Maqueda, A. Extremeños y catalanes, los que más presión fiscal autonómica soportan. “El País” (25-VIII-2016).

Opiniones. Orden alfabético.
Alcaide, Carmen. El debate sobre las balanzas fiscales. “El País” Negocios 1.476 (16-II-2014) 17. Defiende un sistema de financiación que mantenga la solidaridad.

Barberán, Ramón; Uriel, Ezequiel. No todo vale en las balanzas fiscales. “El País” (22-X-2014) 33. Hay que estudiar el saldo por el método carga-beneficio, pues el método de flujo monetario se presta a la manipulación.

Balletbó, Anna; Grandell, Francesc. Independentismo y financiación. “El País” (6-VIII-2016).

Carbó, Santiago. El coste de la incertidumbre política. “El País” (22-III-2016). Urge un nuevo sistema de financiación autonómica.

Conde-Ruiz, Ignacio; Rubio-Ramírez, Juan. El déficit o cómo asfixiar a las autonomías. “El País” (21-X-2014) 31.

De la Fuente, Ángel. Sobre el reparto de la tarta autonómica. “El País” (12-XI-2012) 33. Propone un nuevo reparto de los fondos autonómicos, para reequilibrar el sistema de modo más justo.
De la Fuente, Ángel. Las cuentas autonómicas en perspectiva. “El País” (16-IV-2013) 33. Explica que las CCAA mantienen todavía un alto nivel de gasto en servicios, al nivel de 2004, pese a los grandes recortes, debido a que hubo un enorme aumento del gasto entre 2004 y 2009.
De la Fuente, Ángel. ¿Qué dicen las cuentas territorializadas? “El País” (24-VII-2014) 33.
González, J. S. Ángel De la Fuente / Director de Fedea. ‘Habría que crear una hucha regional para cuando las cosas vayan mal’. “El País” (23-V-2016).

Díaz-Giménez, Javier. Desafíos de la futura reforma fiscal. “El País” (17-III-2014) 22.

Editorial. Crisis autonómica. “El País” (25-VII-2012) 26. Los rescates de Cataluña, Valencia y Murcia agravan la desconfianza en la solvencia española.
Editorial. Reorganización fiscal. “El País” (15-III-2014) 26.
Editorial. Orden en las autonomías. “El País” Negocios 1.541 (17-V-2015) 5.
Editorial. Es el Cupo, no el Concierto. “El País” (9-X-2015) 10.

Estefanía, Joaquín. Impuestos: la sociedad que queremos ser. “El País” (17-III-2014) 24.

Garcimartín, Carlos; Díaz de Sarralde, Santiago. Desigualdad de partida. “El País” (17-VIII-2016).

González, Ignacio. Un sistema mejor para toda España. “El País” (14-X-2013) 11. González, como presidente de la Comunidad de Madrid, exige una financiación mejor, porque paga muchos impuestos y recibe poco (un 17% de lo que paga), Pero su propuesta es demagógica: oculta que muchas empresas de ámbito nacional, como Telefónica y Repsol, tienen su sede en Madrid pero su negocio en gran medida está en otras Comunidades Autónomas, así que sería injusto que pagasen en Madrid todos sus impuestos y que no se compartieran con el resto de España.

Herrero, Ana; Loscos, Javier; Ruiz-Huerta, Jesús. Balanzas fiscales y financiación autonómica. “El País” (22-XI-2012) 37.

Lago Peñas, Santiago. Márgenes en la financiación autonómica. “El País” (10-X-2012) 33.
Lago, Santiago. Lo más preocupante no está en Cataluña. “El País” (24-VII-2014) 12. Los problemas se centran en el sistema foral de País Vasco y Navarra y en el régimen especial canario.
Lago, Santiago. Lo contrario de lo que hay que hacer. “El País” (9-III-2015) 21. Crítica a la política gubernamental.
Lago, Santiago. Una excepción en el mundo. “El País” (9-X-2015) 18. La excepción vasco-navarra debe ser reformada.
Lago, Santiago. 30 años de avances pero mucho por hacer. “El País” Negocios 1.564 (25-X-2015) 64. El sistema de financiación autonómica.
Lago, Santiago. Mejor tarde que nunca. “El País” (16-IV-2016). La reunión del Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF).Puig, Ximo. Basta ya. “El País” (15-IV-2016). El presidente de la Generalitat valenciana se queja de los incumplimientos del Gobierno central.

Martínez Vázquez, Jorge; Lago, Santiago. Decisiones más valientes. “El País” Negocios 1.541 (17-V-2015) 6.

Pérez Royo, Javier. La amenaza de intervención. “El País” (28-IV-2012) 12.

Ramoneda, Josep. Sobre el programa de máximos. “El País” Domingo (8-I-2012) 17. Sobre la intención del Gobierno del PP de controlar los presupuestos autonómicos.

Sánchez Pedroche, J. Andrés. El lío de las balanzas fiscales. “El País” Negocios 1.479 (9-III-2014) 21. El rector de la Universidad a Distancia de Madrid considera imposible una estadística fiable de las balanzas fiscales, un tema pervertido por los intereses de los partidos políticos.

Unzueta, Patxo. Ajustes de cuentas. “El País” (15-III-2012) 17. La carga ideológica del debate sobre el gasto autonómico.

Vidal-Folch, Xavier. ‘Delenda est autonomía’. “El País” (1-III-2012) 20. Explica que la mayor parte del déficit es culpa del Estado y presenta datos estadísticos que demuestran que se exige un sacrificio desequilibrado a las CC AA. Pero advierto que se equivoca en la interpretación de los datos del ahorro si se eliminara el 25% de las competencias, dejando sólo sanidad, educación y servicios sociales (una reducción inaplicable porque hay muchas otras competencias necesarias): el ahorro no sería el que sostiene, un 0,84%, sino muy superior, un 3,5%. Resulta que las autonomías ostentan el 36,2% del total de gasto público total (un 38,8% del PIB), por lo que una reducción del 25% de ese porcentaje da un 9,05%. En total, tal  eliminación equivaldría a reducir el déficit público español hasta el 5% en cifras de 2011 y no en el 8,51% que resultó.
Vidal-Folch, X. Separadores y separatistas. “El País” (27-III-2014) 20. La disciplina financiera de las autonomías.
Vidal-Folch, X. Estado de excepción autonómica. “El País” (7-IV-2016). El Gobierno acusa falsamente del déficit público a las autonomías.
Vidal-Folch, X. Montoro: las cuentas del Gran Capitán. “El País” (28-IV-2016). La oferta del 0,7% es injusta, ilegal y errónea.


Zabalza, Antoni. La subfinanciación autonómica. “El País” (5-VII-2016).

miércoles, 24 de agosto de 2016

Currículum d'Economia 4rt ESO. IES Son Ferrer. 2016-2017.

ECONOMIA

Finalitat de l’assignatura

L’economia és present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. Qualsevol persona necessita conèixer les regles bàsiques que expliquen els esdeveniments econòmics i el llenguatge específic que utilitzen els economistes i els mitjans de comunicació per analitzar els fets.

L’estudi de l’economia ajuda a percebre i conèixer el món que ens envolta i possibilita analitzar les relacions humanes des d’aspectes microeconòmics i macroeconòmics, així com aprofundir-hi, tenint en compte variables de l’entorn i, més concretament, les que afecten les Illes Balears. També facilita la comprensió de conceptes emprats de forma habitual en l’economia i en el món empresarial, potencia habilitats de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona eines per examinar de forma crítica la societat que ens envolta. Tot això justifica la presència d’una assignatura com l’economia en l’educació secundària obligatòria.

La societat cerca el benestar material i el progrés dels seus membres. L’enfocament econòmic suposa explicar la realitat des d’una perspectiva diferent, principalment a partir dels interessos i les necessitats que les persones manifestam a cada moment. Les persones ens veim abocades a establir prioritats entre les nostres necessitats i a decidir quines satisfarem amb els recursos limitats de què disposam.

L’estudi de l’economia proporciona, juntament amb la formació tècnica, una sèrie de competències per fer feina en equip i habilitats de comunicació, iniciativa i lideratge. També estimula l’esperit emprenedor.

Cal destacar que en aquesta assignatura es tracten continguts essencials perquè, una vegada finalitzats els estudis de l’educació secundària obligatòria, els alumnes siguin mínimament competents en una de les activitats més comunes que duen a terme els agents econòmics: relacionar-se amb els intermediaris financers.

Estructura del currículum

Aquesta assignatura s’organitza en sis blocs, que han de contribuir a assolir els estàndards d’aprenentatge.

Bloc 1. Idees econòmiques bàsiques
En aquest bloc es treballen conceptes bàsics com escassetat, assignació de recursos i cost d’oportunitat, es tracten qüestions com la manera com s’estudia l’economia i s’ofereix un primer apropament als models econòmics.

Bloc 2. Economia i empresa
En aquest bloc s’estudien els diferents tipus d’empreses i com es classifiquen, i també algunes de les àrees de l’empresa, com l’àrea productiva i, més concretament, el procés productiu, i l’àrea de finançament. Finalment s’estudien les obligacions fiscals de les empreses.

Bloc 3. Economia personal
En aquest bloc es treballa el pressupost personal o pla financer i s’identifica cada un dels elements que hi estan vinculats. Es dóna importància a l’estalvi i al control de la despesa. Finalment, es tracta el coneixement de la informació bancària necessària per elaborar un pla financer bancari al llarg de la vida.

Blocs 4 i 5. Economia, ingressos i despeses de l’Estat. Economia, interès, inflació i desocupació
En aquests dos blocs es desenvolupen les magnituds macroeconòmiques i la capacitat per comprendre, valorar i analitzar aquestes dades.

Bloc 6. Economia internacional
En aquest bloc es valora l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels processos d’integració econòmica en les societats i en el medi ambient.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Des d’una perspectiva metodològica, l’economia ha de contribuir a assolir les capacitats previstes per a l’educació secundària obligatòria.

La metodologia utilitzada per desenvolupar els continguts ha de considerar el context temporal, geogràfic i social en què es troba l’alumne, ha de fer referències constants a la realitat de les Illes Balears i ha de permetre fer una anàlisi crítica de la realitat.

La matèria ha de proporcionar oportunitats de millorar la capacitat d’emprar les tecnologies de la informació i la comunicació, tant en les aplicacions més generals com en les més vinculades a l’assignatura.

Les orientacions metodològiques per assolir els objectius didàctics han d’incloure el foment d’un paper actiu dels alumnes a l’aula que els permeti observar, reflexionar i investigar mitjançant diferents recursos, com els llibres de text, notícies econòmiques, vídeos, visites a empreses, debats, etc.

S’ha d’intentar cercar un desenvolupament integral dels alumnes i conjugar l’adquisició de coneixements propis de la matèria en qüestió amb el desenvolupament d’habilitats, actituds i valors (competències). Alguna de les metodologies per aconseguir-ho són l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en problemes. Aquest darrer mètode s’orienta a resoldre problemes de la vida real seleccionats o dissenyats per tal d’aconseguir l’aprenentatge de certs objectius.

Recursos didàctics

S’han de fer servir fonts i recursos didàctics variats de forma seqüenciada i progressiva per obtenir informació, per interpretar-la i per comunicar-la de manera eficaç i comprensible. Aquest ús ha de preveure el grau de dificultat, l’especificitat i els codis lingüístics propis que implica. Cal potenciar també l’observació directa i indirecta, la lectura de diferents documents i la consulta de fonts orals, i cal ensenyar-los especialment a fer feina amb les TIC i els mitjans de comunicació audiovisuals.

Els recursos didàctics que es poden fer servir per desenvolupar totes les habilitats comentades anteriorment són: llibres de text, notícies de revistes especialitzades, notícies de premsa, recursos audiovisuals, recursos digitals com jocs de simulació, exercicis pràctics per resoldre problemes, etc.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

Quant a l’organització de l’aula i la utilització dels recursos didàctics, des de la didàctica s’han d’iniciar noves dinàmiques d’aula que donin sentit al procés d’ensenyament-aprenentatge. Depenent del tipus d’activitat que els professors decideixin dur a terme per concretar el currículum de l’assignatura, és més adequat un tipus d’agrupament dels alumnes o un altre. Així, hi haurà algunes activitats en les quals serà més adequada la feina individual, en altres serà més adequada la feina en petits grups per afavorir la cooperació i la cohesió entre els alumnes i, finalment, hi haurà determinades activitats col·lectives en les quals serà adequada una organització que permeti als alumnes conèixer i valorar punts de vista distints mitjançant les exposicions de la resta de companys.

Tractament disciplinari

A l’hora de dissenyar les programacions didàctiques, l’assignatura d’economia s’ha d’orientar a l’adquisició d’uns coneixements bàsics d’economia, d’economia de l’empresa i d’educació financera principalment. Les programacions han de tenir per objecte el disseny d’activitats d’ensenyament-aprenentatge per assolir els objectius de l’etapa i les competències que el currículum exigeix tenir en compte. Per això, els professors han de tenir presents tant els documents com els mitjans pedagògics necessaris per fer una proposta coherent.

Igualment, s’ha de fer ressaltar que l’economia no és una disciplina independent, ja que per comprendre-la calen altres ciències: la història, pels coneixements que aporta de les experiències d’altres èpoques; les matemàtiques, ja que requereix el coneixement de l’estadística descriptiva i la interpretació del càlcul dels paràmetres més significatius, així com de les diferents formes de representació gràfica com a eines fonamentals per assegurar l’anàlisi de dades; i la geografia, com a font per a l’estudi de les variables que incideixen en el creixement econòmic i el determinen, i que permeten a l’alumne tenir una visió global de la realitat actual.

Avaluació

L’avaluació ha de ser individual i contínua. Individual, perquè s’avalua el progrés de cada un dels alumnes tenint presents les seves pròpies capacitats. Contínua, perquè s’han de valorar totes les tasques, actituds i aprenentatges de cada alumne des del principi fins al final del curs.

L’avaluació pren com a referent directe els objectius de la matèria, que es concreten en els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge propis de cada curs.

L’avaluació ha de permetre als professors contrastar els aprenentatges assolits amb les competències que es pretenen desenvolupar, gràcies a l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge, en què intervenen les decisions metodològiques. Es pot organitzar en avaluació inicial (valoració dels coneixements previs dels alumnes a principi de curs), avaluació formativa (observació i valoració de totes les produccions, els progressos i les actituds dels alumnes al llarg de tot el període), avaluació sumatòria (valoració dels progressos dels alumnes al final del període) i avaluació integradora (disseny de les programacions didàctiques partint de l’atenció a la diversitat que requereixen els alumnes).

L’avaluació formativa ha d’implicar tant els professors com els alumnes, atès que als primers els ha de permetre valorar l’adequació de les estratègies d’ensenyament, mentre que als segons els ha de permetre identificar les dificultats del seu aprenentatge i les estratègies constructives que han d’aplicar, així com assumir la seva responsabilitat com a principals agents del seu procés de formació.

És a dir, un procés d’avaluació complet i correcte ha de servir perquè els professors valorin si han posat a l’abast dels alumnes totes les eines necessàries per al seu procés d’aprenentatge, incloses les adequades per a l’atenció a la diversitat, però també ha de fer entendre als alumnes que, ateses aquestes condicions prèvies que els professors han d’assegurar, la darrera responsabilitat recau sobre ells mateixos, perquè així es converteixin en els autèntics protagonistes de la seva educació.

El paper dels docents

Com a professors d’economia i en general d’una ciència social, hem de saber transmetre a l’alumne la idea d’un món global en el qual tot està relacionat. Hem de saber transmetre coneixements precisos perquè entenguin, per exemple, com sorgeixen les relacions entre els diferents agents socials i com conformen els sistemes productius i econòmics, partint del problema fonamental de l’economia, l’escassesa de recursos i la necessitat d’elegir. També hem de saber donar més protagonisme a l’alumne dins el procés d’aprenentatge.

El professor ha d’assumir diferents papers durant el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’assignatura. Ha de ser un acompanyador, facilitador i tutor del procés d’aprenentatge dels seus alumnes.

Participació de les famílies

En aquesta assignatura es veuen termes com ingressos, costs, pressupost, diners, banc, targeta bancària, tipus d’interès, desocupació, etc. Sovint aquests termes es fan servir en la vida quotidiana de les famílies i això fa que la participació d’aquestes en el procés d’aprenentatge dels alumnes pugui ser bastant actiu. El professor pot fer servir la implicació de les famílies com un element motivador per als alumnes.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Les competències clau són les que totes les persones necessiten per a la seva realització i el seu desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació. En aquest sentit, l’estudi de l’economia afavoreix l’assoliment de molts dels aspectes d’aquestes competències.

Referent a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, la contribució és rellevant. Inclou, entre altres aspectes, l’anàlisi i la representació gràfica del cost d’oportunitat i de la frontera de possibilitats de producció, la capacitat de valorar i interpretar dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la inflació i la desocupació, així com la destresa per elaborar i fer el seguiment d’un pressupost o pla financer personalitzat i per diferenciar entre ingressos i costs generals d’una empresa, per identificar-ne el benefici o la pèrdua, i per aplicar raonaments matemàtics a la interpretació dels resultats.

Les contribucions que l’estudi de l’economia pot fer a la competència en comunicació lingüística van més enllà de la utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. El que es pretén, a més, és facilitar que s’assoleixin habilitats per saber donar explicacions i fer raonaments i valoracions crítiques de diversos problemes econòmics i empresarials, així com conèixer el vocabulari bàsic necessari, que hauria de passar a formar part del llenguatge habitual dels alumnes i del procés d’ensenyament-aprenentatge de la matèria.

Probablement una de les competències més rellevants per a la matèria és la de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Aquesta competència és present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es relacionen les persones, i els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. Constitueix igualment el fonament d’altres capacitats i coneixements més específics, i inclou la consciència dels valors ètics que hi estan relacionats. Entre els coneixements que s’assoleixen de la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, s’hi inclou la capacitat de reconèixer les oportunitats existents per a les activitats personals, professionals i comercials. També s’hi inclouen aspectes de més gran amplitud que proporcionen el context en el qual les persones viuen i treballen, com la comprensió de les línies generals que regeixen el funcionament de les societats i les organitzacions sindicals i empresarials, així com les econòmiques i financeres, l’organització i els processos empresarials, i el disseny i la implementació d’un pla financer.

Alguns aspectes metodològics basats en petites recerques, feines en grup i feines de tipus cooperatiu permeten als alumnes emprar les noves tecnologies en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa es contribueix a la competència digital dels alumnes. Així mateix, s’han d’emprar eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer personalitzat i per emprar i analitzar gràfics per poder comparar la realitat amb les previsions.

La matèria d’economia contribueix a les competències socials i cíviques mitjançant l’aplicació de raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics que provenen de les relacions econòmiques de l’entorn. El coneixement i la descripció dels efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la, els efectes socials i mediambientals de les empreses, la importància de l’estalvi i la inversió, les causes de la desocupació i la repercussió econòmica que té, així com el coneixement del procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió Europea i el funcionament del Banc Central Europeu, han de permetre als alumnes assolir les habilitats, les actituds i els valors implícits en aquesta competència.

La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix mitjançant el desenvolupament d’estratègies en la resolució de problemes pràctics. L’estudi de l’economia implica la curiositat per formular preguntes i l’habilitat per identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica. A més, el caràcter canviant del món econòmic exigeix habilitats per obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal, la qual cosa implica saber aplicar els nous coneixements i les noves capacitats a situacions similars i contextos diversos.

L’estudi de l’economia contribueix a la competència de consciència i expressions culturals des de la consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural. Les diferents maneres d’organitzar l’economia al llarg de la història han contribuït al patrimoni cultural de la humanitat. Les diferents fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes econòmics diferents i amb diferents maneres de resoldre els problemes econòmics fonamentals de satisfacció de les necessitats i de desenvolupament.

Objectius específics

1. Comprendre els conceptes bàsics de l’economia. Analitzar l’efecte de les decisions econòmiques en la vida dels ciutadans i prendre consciència de l’existència de diferents models econòmics.
2. Descriure els diferents tipus d’empreses i analitzar el teixit empresarial de les Illes Balears d’acord amb aquesta classificació. Identificar i analitzar els aspectes més importants del funcionament de les empreses en una economia de mercat.
3. Ser capaços de gestionar la seva economia personal mitjançant l’elaboració d’un pressupost i l’anàlisi del grau de compliment d’aquest. Valorar la rellevància de l’estalvi i comprendre la necessitat de planificar aspectes financers al llarg de la vida.
4. Reconèixer el funcionament bàsic del sistema financer i conèixer les característiques bàsiques de les principals operacions bancàries.
5. Valorar positivament l’anàlisi de la realitat econòmica mitjançant l’estudi de les principals macromagnituds i comprendre’n el funcionament. Per aconseguir-ho, cal interpretar dades i gràfics relacionats amb les macromagnituds i tenir una opinió sobre els resultats.
6. Conèixer i valorar els efectes per a la societat de la desigualtat de la renda i el paper de l’Estat en la redistribució d’aquesta.
7. Comprendre els avantatges i els inconvenients que la globalització econòmica i el procés d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea han provocat en la qualitat de vida de les persones i el medi ambient.
8. Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. IDEES ECONÒMIQUES BÀSIQUES
Continguts
L’economia i l’impacte que té en la vida dels ciutadans.
L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat.
Com s’estudia en economia. Un apropament als models econòmics.
Relacions econòmiques bàsiques i representació.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar l’economia com a ciència social i valorar l’impacte permanent de les decisions econòmiques en la vida dels ciutadans.
1.1. Reconeix l’escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les claus dels problemes bàsics de tota economia, i comprèn que qualsevol elecció suposa renunciar a altres alternatives i que qualsevol decisió té conseqüències.
1.2. Diferencia formes diverses d’abordar i resoldre problemes econòmics i n’identifica els avantatges i els inconvenients, així com les limitacions.
2. Conèixer la terminologia econòmica bàsica i l’ús dels models econòmics i familiaritzar-s’hi.
2.1. Comprèn i utilitza correctament diferents termes de l’àrea de l’economia.
2.2. Diferencia entre economia positiva i economia normativa.
2.3. Representa i analitza gràficament el cost d’oportunitat mitjançant la frontera de possibilitats de producció.
3. Prendre consciència dels principis bàsics de l’economia que s’han d’aplicar en les relacions econòmiques bàsiques tenint en compte els recursos i les necessitats.
3.1. Representa les relacions que s’estableixen entre les economies domèstiques i les empreses.
3.2. Aplica raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics provinents de les relacions econòmiques del seu entorn.
BLOC 2. ECONOMIA I EMPRESA
Continguts
L’empresa i l’empresari.
Tipus d’empresa. Criteris de classificació, forma jurídica, funcions i objectius.
Classificació, segons el tipus, de les empreses de les Illes Balears.
Procés productiu i factors productius.
Fonts de finançament de les empreses. Ingressos, costs i beneficis.
Obligacions fiscals de les empreses.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Descriure els diferents tipus d’empreses i les formes jurídiques que poden presentar, i relacionar-los amb les exigències de capital que impliquen i amb les responsabilitats legals dels propietaris i gestors, així com amb les interrelacions que les empreses tenen amb l’entorn immediat.
1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències requerides de capital per constituir-les i amb les responsabilitats legals per a cada tipus.
1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les característiques concretes aplicant el raonament sobre la classificació de les empreses.
1.3. Identifica els diferents tipus d’empreses i d’empresaris que actuen en el seu entorn, així com la forma com s’interrelacionen amb l’àmbit més proper i els efectes socials i mediambientals, positius i negatius, que s’observen.
2. Analitzar les característiques principals del procés productiu.
2.1. Indica els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i tecnologia.
2.2. Identifica els diferents sectors econòmics, així com els reptes i les oportunitats que presenten.
3. Identificar les fonts de finançament de les empreses.
3.1. Explica les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses i diferencia el finançament extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada una i les implicacions en la marxa de l’empresa.
4. Determinar per a un cas senzill l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa, i calcular-ne el benefici.
4.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua i aplica raonaments matemàtics per interpretar els resultats.
5. Diferenciar els imposts que afecten les empreses i la importància de complir les obligacions fiscals.
5.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i assenyala el funcionament bàsic dels imposts i les principals diferències entre ells.
5.2. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.
BLOC 3. ECONOMIA PERSONAL
Continguts
Ingressos i despeses. Identificació i control.
Gestió del pressupost. Objectius i prioritats.
Estalvi i endeutament.
Risc i diversificació.
Planificació del futur. Necessitats econòmiques en les etapes de la vida.
Els doblers. Relacions bancàries. El primer compte bancari. Informació. Targetes de dèbit i crèdit.
Implicacions dels contractes financers. Drets i responsabilitats dels consumidors en el mercat financer.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Elaborar un pressupost personal en el qual es distingeixin els diferents tipus d’ingressos i despeses, controlar el grau de compliment del pressupost i les possibles necessitats d’adaptar-lo.
1.1. Elabora un pressupost o pla financer personalitzat en què identifica cada un dels ingressos i de les despeses, i en fa el seguiment.
1.2. Empra eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer personalitzat.
1.3. Usa gràfics d’anàlisi que li permeten comparar una realitat personalitzada amb les previsions establertes.
2. Decidir amb racionalitat davant les alternatives econòmiques de la vida personal després de relacionar-les amb el benestar propi i social.
2.1. Comprèn les necessitats de planificació i de gestió dels assumptes financers al llarg de la vida. Aquesta planificació es vincula a la previsió feta en cada una de les etapes d’acord amb les decisions preses i l’evolució de l’activitat econòmica nacional.
3. Expressar una actitud positiva cap a l’estalvi i emprar-lo com a mitjà per assolir diferents objectius.
3.1. Coneix i explica la rellevància de l’estalvi i del control de la despesa.
3.2. Analitza els avantatges i els inconvenients de l’endeutament, en valora el risc i selecciona la decisió més adequada per a cada moment.
4. Reconèixer el funcionament bàsic dels doblers, diferenciar els diferents tipus de comptes bancaris i de targetes emeses com a mitjans de pagament, i valorar l’oportunitat d’usar-los amb garanties i responsabilitat.
4.1. Comprèn els termes fonamentals i descriu el funcionament de les operacions amb els comptes bancaris.
4.2. Valora i comprova la necessitat de llegir detingudament els documents que presenten els bancs, així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix per Internet.
4.3. Reconeix el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats financeres i analitza el procediment de reclamació davant les entitats.
4.4. Identifica i explica les diferents modalitats de targetes que hi ha, així com els aspectes més importants de la seguretat quan s’opera amb targetes.
5. Conèixer el concepte d’assegurança i la finalitat que tenen les assegurances.
5.1. Identifica i diferencia els diferents tipus d’assegurances segons els riscs o les situacions adverses en les diferents etapes de la vida.
BLOC 4. ECONOMIA I INGRESSOS I DESPESES DE L’ESTAT
Continguts
Els ingressos i les despeses de l’Estat.
El deute públic i el dèficit públic.
Desigualtats econòmiques i distribució de la renda.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer i analitzar la procedència de les principals fonts d’ingressos i despeses de l’Estat, i interpretar gràfics que en mostrin la distribució.
1.1. Identifica les vies d’on procedeixen els ingressos de l’Estat i les principals àrees de les despeses de l’Estat, i en comenta les relacions.
1.2. Analitza i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els ingressos i les despeses de l’Estat.
1.3. Distingeix el comportament dels ingressos i les despeses públics en els diferents cicles econòmics, així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.
2. Diferenciar i explicar els conceptes de deute públic i dèficit públic.
2.1. Comprèn i expressa les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit públic, així com la relació que es produeix entre ells.
3. Determinar l’impacte de la desigualtat de la renda per a la societat i estudiar les eines per redistribuir-la.
3.1. Coneix i descriu els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la.
BLOC 5. ECONOMIA I TIPUS D’INTERÈS, INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ
Continguts
El tipus d’interès.
La inflació.
Conseqüències dels canvis en els tipus d’interès i inflació.
La desocupació i les polítiques contra la desocupació.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Diferenciar les magnituds de tipus d’interès, inflació i desocupació, així com analitzar les relacions existents entre elles.
1.1. Descriu les causes de la inflació i valora les principals repercussions econòmiques i socials que té.
1.2. Explica el funcionament dels tipus d’interès i les conseqüències de la variació que poden presentar per a l’evolució de l’economia.
2. Interpretar dades i gràfics vinculats als conceptes de tipus d’interès, inflació i desocupació.
2.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la inflació i la desocupació.
3. Valorar diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la desocupació.
3.1. Descriu les causes de la desocupació i en valora les principals repercussions econòmiques i socials.
3.2. Analitza les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.
3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.
BLOC 6. ECONOMIA INTERNACIONAL
Continguts
La globalització econòmica.
El comerç internacional.
El mercat comú europeu i la unió econòmica i monetària europea.
La consideració econòmica del medi ambient: la sostenibilitat.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Valorar l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels processos d’integració econòmica en la qualitat de vida de les persones i el medi ambient.
1.1. Analitza el grau d’interconnexió de les diferents economies de tots els països del món i aplica la perspectiva global per emetre’n una valoració crítica.
1.2. Explica les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països i que influeixen en aquest intercanvi.
1.3. Analitza esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització i el comerç internacional.
1.4. Coneix i enumera avantatges i inconvenients del procés d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea.
1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.