Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

miércoles, 21 de septiembre de 2016

Economia 4rt ESO. IES Son Ferrer. 2016-2017. Temari.

IES Son Ferrer. 2016-2017. Economia 4rt ESO.
Temari.
UD 1. Introducció a l’economia.
1. Per a què serveix l’assignatura d’economia.
2. Com s’estudia l’economia.
3. Els models econòmics.
Activitat de recerca: La lectura i anàlisi de la premsa econòmica.

UD 2. Conceptes generals d’economia.
1. L’escassetat.
2. L’assignació de recursos.
3. El cost d’oportunitat.
4. El PIB.
5. Altres conceptes relacionats.
Activitat de recerca: La consulta de termes en Internet.

UD 3. Economia de l’empresa.
1. Tipus i classificació de les empreses.
2. Les àrees de l’empresa: la producció, el finançament, el màrqueting.
3. Les obligacions fiscals de l’empresa.
Activitat de recerca: L’estudi d’una empresa espanyola i una empresa estrangera.

UD 4. Els principals sectors econòmics i la seva problemàtica actual.
1. El sector primari.
2. El sector secundari.
3. El sector terciari.
4. El sector quaternari.
Activitat de recerca: La distinció de les distintes activitats sectorials en una mateixa empresa.

UD 5. L’economia personal i familiar.
1. El pressupost personal o pla financer
2. L’estalvi i el control de la despesa.
3. El salari.
4. Els crèdits bancaris, les targetes, la hipoteca.
Activitat de recerca: La informació bancària per a desenvolupar un pla financer al llarg de la vida.

UD 6. L’economia de l’Estat.
1. Els pressupostos de l’Estat espanyol.
2. Els impostos.
3. El deute públic.
Activitat de recerca: L’estudi dels gràfics del deute públic d’Espanya.

UD 7. La política econòmica de l’Estat.
1. L’interès.
2. La inflació i la deflació.
3. La desocupació.
4. La competència.
5. Escollir entre l’expansió fiscal o l’austeritat.
Activitat de recerca: L’estudi dels gràfics de la inflació d’Espanya.

UD 8. L’economia internacional.
1. La globalització econòmica.
2. El comerç internacional i la balança comercial.
3. Proteccionisme i lliurecanvisme.
4. Els processos internacionals d’integració econòmica.
5. Desenvolupament i subdesenvolupament.
Activitat de recerca: L’estudi de la balança comercial d’Espanya.

UD 9. Un resum de la història de l’economia.
1. L’economia depredadora dels caçadors-recol·lectors.
2. La primera economia productiva al Neolític.
3. Les societats esclavistes.
4. El feudalisme en l’Edat Mitjana.
5. L’Antic Règim i el règim senyorial.
6. El capitalisme en la Revolució Industrial.
7. El comunisme al segle XX.
Activitat de recerca: Lectura de documents econòmics en la Història.

UD 10. Les teories econòmiques al llarg de la Història.
1. El mercantilisme.
2. La fisiocràcia.
3. El liberalisme econòmic i les teories clàssiques.
4. L’escola marxista.
5. L’escola austriaca.
6. Les idees de Keynes.
7. Les teories de l’escola de Chicago.
Activitat de recerca: El debat sobre l’origen de la Revolució Industrial.

UD 11. Les teories econòmiques en l’actualitat.
1. El neokeynesianisme europeu.
2. Les corrents dominants als EUA: Krugman, Rogoff...
3. La qüestió de la desigualtat: Stiglitz, Piketty...
4. Les teories sobre el desenvolupament dels països emergents.
Activitat de recerca: El debat sobre la solució de la crisi econòmica actual.

viernes, 16 de septiembre de 2016

El economista franco-español Raymond Torres (1960).

El economista franco-español Raymond Torres (1960).



Retos económicos de España a medio plazo (2016). Vídeo de Torres. Cuatro minutos. [youtube.Torres]

Raymond Torres (Madrid, 1960), de padre español y madre francesa, es licenciado en Ciencias Políticas por el Instituto de Estudios Políticos de Toulouse y doctor en Economía Matemática y Econometría por la Universidad de París I,
Trabajó en el departamento de economía de la OCDE, en que realizó estudios sobre la economía española, y fue director de la división de análisis y políticas de empleo.
Posteriormente ha sido director del departamento de investigaciones de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) en Ginebra y ha dirigido la publicación “Perspectivas mundiales de empleo”. 
Actualmente es consejero especial del director general de la OIT para políticas de empleo y el futuro del trabaj, y además es director invitado de previsión y coyuntura de Funcas, la fundación de estudios de las antiguas Cajas de Ahorros, en sustitución de Ángel Laborda, tras la jubilación de este.
De ideas fundamentalmente keynesianas, es partidario de una política económica reformista que libere los mercados, al tiempo que se tomen medidas para mantener el Estado del bienestar.

Torres, en Política económica consensuada [“El País” Negocios 1.619 (4-XII-2016)] resume sus ideas reformistas para el futuro de España, al amparo del debate sobre la subida del salario mínimo y otras medidas que el Gobierno ha pactado con la oposición:
‹‹Los acuerdos alcanzados esta semana en materia de política fiscal y de salario mínimo representan un paso en la buena dirección.
El Gobierno y las comunidades autónomas han acordado una senda de reducción gradual del déficit, coherente con los objetivos de contención de la elevada deuda pública. Por otra parte, se espera un aumento de la recaudación en concepto de impuestos especiales y una reforma del impuesto de sociedades, suprimiendo desgravaciones y bonificaciones en vez de aumentar tramos, lo que hubiera perjudicado a las pequeñas empresas. (...) 
Además, se ha pactado una subida del salario mínimo interprofesional del 8% para el 2017, para alcanzar algo más de 707 euros al mes. Teniendo en cuenta las pagas extraordinarias, el salario mínimo representaría la mitad de la mediana salarial —que divide a los asalariados en dos grupos numéricamente iguales—. (...).
Sin duda el aumento del salario mínimo se extenderá a otras remuneraciones, aunque de forma parcial y básicamente en torno a las rentas bajas. (...)
El contexto internacional es más impredecible (presiones proteccionistas, Brexit, resultado de la reforma constitucional en Italia) y requiere mayor protagonismo de los resortes internos de la recuperación económica. Las previsiones apuntan a un débil crecimiento de los mercados europeos, principal salida de las exportaciones españolas. En cualquier caso, las empresas españolas han mejorado su posición competitiva en términos salariales. (...)
Por otra parte, conviene recordar que las cuentas externas presentan un importante superávit, lo que otorga un margen para la expansión de la demanda interna. (...)
La demanda es esencial para impulsar la inversión empresarial, y así apuntalar la recuperación. La situación es favorable con respecto a los otros principales determinantes de la inversión (excedentes empresariales y acceso al crédito a condiciones favorables). (...)
Se deberían buscar nuevos consensos en materia de pensiones, economía digital y sobre todo, educación. Se trata de cuestiones prioritarias para la prosperidad del país, y que en la actualidad sufren de graves desequilibrios. Cualquier decisión en este ámbito excede el horizonte de una legislatura. Por lo tanto todos los actores disponen de incentivos para dialogar. Ojalá lo acontecido esta semana prefigure una nueva etapa en las políticas públicas.›› [http://economia.elpais.com/economia]

Fuentes.
Internet.
[http://www.lavanguardia.com/lacontra] Entrevista a Torres.

Artículos.
Torres, R. Nubes en el horizonte. “El País” Negocios 1.591 (15-V-2016).
Torres, R. Deuda pública y recuperación. “El País” Negocios 1.592 (22-V-2016).
Torres, R. Crece la pobreza pese a la recuperación. “El País” Negocios 1.594 (5-VI-2016).
Torres, R. Ojo con el gasto de los hogares. “El País” Negocios 1.595 (12-VI-2016).
Torres, R. Tipos negativos: ¿quién gana y quién pierde? “El País” Negocios 1.596 (19-VI-2016).
Torres, R. Seísmo en la City. “El País” Negocios 1.597 (26-VI-2016). El impacto del ‘Brexit’ en el crecimiento español será importante pero no nos llevará a la recesión.
Torres, R. El endeudamiento externo. “El País” Negocios 1.598 (3-VII-2016).
Torres, R. Menos déficit sin desaceleración. “El País” Negocios 1.600 (17-VII-2016).
Torres, R. Turismo: hacia un año histórico. “El País” Negocios 1.601 (24-VII-2016).
Torres, R. Se acabaron las vacaciones. “El País” Negocios 1.607 (3-IX-2016).
Torres, R. Prórroga de los presupuestos. “El País” Negocios 1.608 (11-IX-2016).
Torres, R. La economía pierde fuelle. “El País” Negocios 1.610 (25-IX-2016).
Torres, R. Colchón de liquidez para las empresas. “El País” Negocios 1.610 (2-X-2016). Las empresas españolas tienen liquidez ahora para afrontar nuevas inversiones.
Torres, R. Riesgo político. “El País” Negocios 1.611 (9-X-2016). La situación actual de la economía española es positiva, pero con nubarrones en el horizonte, por riesgos como el populismo.
Torres, R. El agujero de la Seguridad Social. “El País” Negocios 1.612 (16-X-2016).

Torres, R. Auge exportador. “El País” Negocios 1.613 (23-X-2016). Las exportaciones españolas crecen regularmente.
Torres, R. Desafíos para el nuevo gobierno. “El País” Negocios 1.614 (30-X-2016). El desempleo baja pero el déficit público y el del sistema de pensiones no se reducen, y las desigualdades sociales persisten.
Torres, R. El seísmo de la revolución digital. “El País” (12-XI-2016). Los empleos del futuro serán digitales.
Torres, R. Trump y España. “El País” Negocios 1.616 (13-XI-2016). Los efectos del triunfo de Trump en la economía española.
Torres, R. El regreso de la inflación. “El País” Negocios 1.617 (20-XI-2016).
Torres, R. La factura eléctrica. “El País” Negocios 1.618 (27-XI-2016). El precio de la electricidad en España es excesivo para las familias y empresas, dificultando nuestra competitividad.
Torres, R. Política económica consensuada. “El País” Negocios 1.619 (4-XII-2016).
Torres, R. Amalgama de estímulos y austeridad. “El País” Negocios 1.620 (11-XII-2016).
Torres, R. Cara y cruz de la economía. “El País” Negocios 1.622 (24-XII-2016).
Torres, R. Sorprende la inflación. “El País” Negocios 1.625 (15-I-2017).
Torres, R. Reformar el euro, más necesario que nunca. “El País” Negocios 1.629 (22-I-2017).
Torres, R. Faltan 1,6 millones de empleos. “El País” Negocios 1.627 (29-I-2017).
Torres, R. Alza de precios y tipos de interés. “El País” Negocios 1.628 (5-II-2017). En contra de subir los tipos de interés pese al último repunte de la inflación.
Torres, R. Pensiones: la experiencia internacional. “El País” Negocios 1.630 (19-II-2017).

Torres, R. Marca España. “El País” Negocios 1.631 (26-II-2017). La tendencia es positiva pero hacen falta reformas.
Torres, R. Del ‘Brexit’ al ‘Eurexit’. “El País” Negocios 1.632 (5-III-2017).
Torres, R. Des-globalización. “El País” Negocios 1.633 (12-III-2017).
Torres, R. Primavera económica. “El País” Negocios 1.634 (19-III-2017).
Torres, R. Déficit público: la clave está en la recaudación. “El País” Negocios 1.636 (2-IV-2017).
Torres, R. El euro es el eslabón débil. “El País” Negocios 1.637 (9-IV-2017).
Torres, R. La baja inflación, un fenómeno global. “El País” Negocios 1.638 (16-IV-2017).
Torres, R. ¿Una renta básica para todos? “El País” Negocios 1.639 (23-IV-2017). La garantía de un ingreso mínimo universal no solucionará la desigualdad social. Las soluciones son medidas en educación, empleo, salarios y protección social.
Torres, R. La economía pisa el acelerador. “El País” Negocios 1.640 (30-IV-2017).
Torres, R. Qué esperar tras las elecciones francesas. “El País” Negocios 1.641 (7-V-2017).
Torres, R. ¿Hacia dónde se dirige la economía europea? “El País” Negocios 1.642 (14-V-2017).
Torres, R. Caída insostenible del ahorro. “El País” Negocios 1.643 (21-V-2017). Los hogares consumen más de lo que ganan con el trabajo.

Torres, R. El mercado de la vivienda acelera. “El País” Negocios 1.645 (4-VI-2017).

martes, 13 de septiembre de 2016

Economia de 4rt ESO 2016-2017. Normativa d'avaluació.

ECONOMIA 4RT ESO. IES SON FERRER.
NORMATIVA D’AVALUACIÓ 2016-2017.
Normativa d'avaluació de 4rt ESO.
Hi haurà tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació. S’aprovarà el curs amb una mitja ponderada de 5, havent de sumar 15 punts entre les tres avaluacions al final del curs; es podrà aprovar si se suspèn una avaluació amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si es suspenen dues avaluacions amb un 4.
Cada avaluació s’aprovarà si s’aprova la mitja de les notes de les distintes Unitats Didàctiques (UD). Es podrà aprovar si se suspèn una UD amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si se suspenen dues UD amb un 4.
El conceptes i els procediments se valoraran en exàmens escrits i/o orals, en grup o individuals, amb apunts i sense apunts, d’acord amb la programació d’aula.
Els procediments se valoraran amb el control dels apunts de classe, i les activitats, exercicis i els treballs específics que comani el professor.
L'actitud valorarà la conducta, participació i assistència de l'alumne.

Recuperacions i avaluacions extraordinàries i especials.
La recuperació es farà en exàmens escrits i/o orals, d'acord amb la programació d'aula.
La recuperació d’una UD es farà oralment abans del següent examen d’UD, i comprendrà les competències bàsiques assenyalades.
La recuperació d’una avaluació durant el curs es farà oralment abans del final de la següent avaluació, i comprendrà les competències bàsiques assenyalades.
L’avaluació ordinària final (recuperació) de juny i les avaluacions extraordinàries de setembre i febrer seran en les dates acordades pel centre, i comprendran exàmens escrits i un quadern de treball amb activitats de recuperació de competències bàsiques comanades pel professor, que els alumnes hauran de presentar al principi de l’examen. Per regla general, que pot variar segons la programació d'aula, valdran 7 punts els exàmens i 3 punts el quadern de treball.
Els alumnes amb NEE, NESE o disfuncions d’aprenentatge importants rebran un tracte individualitzat, amb adaptacions curriculars significatives o no significatives segons cada cas, i es valoraran de manera distinta a la general els conceptes, els procediments i l’actitud, a més de tenir treballs, exàmens i recuperacions especials si cal. Se fomentarà el treball en grup amb alumnes avençats que puguin ajudar-los.

Criteris de qualificació:
S'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:
Coneixements conceptuals (proves objectives): 50%.
Coneixements procedimentals (activitats): 30 %.
Actitud (conducta, participació i assistència): 20%.

Sobre la programació d'aula.
Els conceptes (5 punts) se valoraran en dos tipus de proves escrites.
El primer tipus, amb valor de 2,5 punts, serà una prova sobre tota la UD. En aquest examen, quan el professor ho estableixi, els alumnes que hagin fet correctament els apunts i les activitats podran participar en grups de 2 o 3 membres, a més de consultar i dialogar sobre els materials manuscrits per ells mateixos, i està previst que en qualque examen àdhuc es pugui utilitzar el llibre, per a valorar la rapidesa i cura en la recerca i anàlisi d’informació. El temps en tots aquests exàmens serà limitat, per a estimular la preparació prèvia i l’atenció.
El segon tipus de prova, amb valor de 2,5 punts, serà un examen individual i sense apunts sobre les competències bàsiques de la UD. El contingut el detallarà el professor en cada cas, i en general consistirà en les activitats de conceptes i sintesi de competències de cada UD.
Els alumnes hauran de tenir un mínim de 5 de mitja ponderada d’aquestes dues proves i tenir al manco un 3 sobre 10 en la segona prova per a poder aprovar l’avaluació de la UD, i si la suspenen podran recuperar-la amb un examen oral en temps de pati, que consistirà únicament en el segon tipus de prova, havent en aquest cas per recuperar una nota màxima de 5.
Procediments (3 punts): se valoraran en cada UD el subratllat i apunts correctes a llapis en el llibre de text (si hagués finalment), la regularitat en l’ús i la bona organització de l’agenda, la realització al quadern de treball en temps i amb correcció dels apunts de classe i de les activitats sobre les qüestions. A més, en l'avaluació se valorarà la realització voluntària dels treballs de recerca individuals (0,5 punts) i de grup (0,5 punts), que preferiblement se publicaran en el bloc personal de l'alumne per a fomentar les TIC, i aquests punts incrementaran la nota general global. El professor valorarà aquests treballs de recerca en una entrevista.
Actitud (2 punts): se valoraran la participació i bona conducta en l’aula (1 punt) i la puntualitat i assistència (1 punt).
Es fomentarà la consulta de llibres en biblioteques i el treball amb mitjans de comunicació com diaris i revistes, ràdio i televisió, i medis digitals.
Es promouran activitats d’aprenentatge lúdic de tipus competitiu entre grups.

RECUPERACIÓ.
La recuperació de les UD suspeses es farà en proves individuals i orals en els temps de pati en les dates que determini el professor després de entrevistar l'alumne, abans de les proves de la següent UD, excepte quan hi hagi malalties, viatges o causes de força major.
El mateix s'entèn per a recuperar les avaluacions suspeses. L'avaluació final de juny per a recuperar serà escrita i comprendrà totes les competències bàsiques de les avaluacions suspeses.
En canvi, les avaluacions extraordinàries de setembre i febrer, que comprendran tot el temari, seran escrites i en les dates acordades pel centre. Els alumnes hauran de presentar al principi de l’examen un quadern de treball (fins a 3 punts) amb les respostes als exercicis de les competències bàsiques de cada UD i que consisteixen generalment en un esquema general, unes preguntes de síntesi i exercicis complementaris. L’examen versarà només sobre aquestes competències bàsiques.

AVALUACIONS ESPECIALS.
Els alumnes amb NEE o disfuncions d’aprenentatge importants rebran un tracte individualitzat, amb adaptacions curriculars no significatives o, si cal, significatives, i en aquest segon cas el professor podria valorar els conceptes en 4 punts, els procediments en 3 punts, i l’actitud i assistència en 3 punts. Se fomentarà el seu treball en grup amb alumnes avençats que puguin ajudar-los, i podran tenir exàmens i treballs especials adaptats a la seva realitat.

METODOLOGIA.
Explicació del professor en la part conceptual, amb aclariment continu dels dubtes.
Participació dels alumnes: se fomenta la participació dels alumnes en l’explicació de la matèria i la resolució de les activitats, per incentivar la seva implicació.

MATERIALS.
Materials de llibres de text d'Economia adaptats a 4rt ESO.
Quadern d’apunts i activitats.
Blogs personals dels alumnes, el professor i altres.
Pissarra i projector digital.

Diaris, revistes, llibres i webs de consulta.

sábado, 3 de septiembre de 2016

La situación actual de Uzbekistán.

La situación actual de Uzbekistán.


Resultado de imagen de tashkent uzbekistán
Tashkent.

Capital: Tashkent. Superficie: 447.400 km². Población (2015): 31,3 millones. Densidad de población (2015): 70 hab/km². Índice de desarrollo humano (IDH 2015; 0 mínimo, 1 máximo): 0,67. PIB/h (2015): 2.130 dólares.


Resultado de imagen de blogspot, uzbekistan
Mausoleo en Samarcanda, la segunda ciudad del país y cuna de Tamerlán.

Economía.
La agricultura y la ganadería de subsistencia no producen suficientes alimentos, que deben importarse de Rusia y otros vecinos, a cambio de los excedentes de algodón. El país tiene grandes yacimientos de gas natural, uranio, potasio y oro.

Sociedad.
La población es en su gran mayoría de etnia uzbeka, pero hay importantes minorías: la rusa en las ciudades, y la tayika, la kazaja y otras en las fronteras. Las ciudades más importantes son Tashkent (la capital), Samarcanda, Bujara y Nukus.

Política.
Desde la independencia gobernó el país el presidente Islam Karímov (fallecido el 2 de septiembre de 2016), que en 1989 fue nombrado primer secretario del Partido Comunista y en 1990 fue elegido presidente, cuando todavía su país formaba parte de la URSS, y en 1991 se independizó, como el resto de las 15 repúblicas). Con un ideario nacionalista se reveló un dictador que falseó las elecciones (siempre ganaba con más del 90%) y violó sistemáticamente los derechos humanos, pero logró apoyos internacionales, especialmente de Rusia y EE UU (mantiene bases en el sur del país, para controlar la frontera afgana), porque garantizaba la estabilidad política y la lucha contra los integristas islámicos en un país de gran importancia estratégica en el Asia Central, puesto que es el único que linda con todos los demás: Rusia, Turkmenistán, Kazajistán, Kirguistán, Tayikistán y Afganistán.
En las elecciones presidenciales de diciembre de 2016 fue elegido Shavkat Mirziyoyev, que durante el 'interregno' había sido presidente en funciones y que se estima es un líder aparentemente menos represor y más próximo a Rusia.

FUENTES.
Internet.

Sociedad: Cultura / Viajes.
Pola, Rafael. Cúpulas de azur y satén. “El País” El Viajero 913 (29-IV-2016). Las ciudades de Jiva, Bujara y Samarcanda.

Política.
[http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-37256471] El fallecimiento de Karímov, en la BBC.
Fernández, Rodrigo. Uzbekistán admite el fallecimiento de su presidente. “El País” (3-IX-2016). Fallece el anciano Islam Karímov, que gobernó de modo dictatorial, vulnerando los derechos humanos.
De Pedro, Nicolás. Miedo al vacío. “El País” (3-IX-2016).
Bonet, Pilar. El sucesor de Karímov ofrece señales de apertura en Uzbekistán. “El País” (5-XII-2016). Shavkat Mirziyoyev es aparentemente menos represor y más próximo a Rusia.