Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

lunes, 17 de septiembre de 2012

Conceptes de Geografia: el sector terciari, i altres.

            Vocabulari de Geografia d’Espanya en 2n de Batxillerat.
Conceptes del sector terciari: comerç interior i exterior, turisme, transport. I altres.

Balança de pagaments: Registre sistemàtic de les transaccions econòmiques ocorregudes durant un període determinat entre els residents d’un país i els de la resta del món. Segons el Fons Monetari Internacional (1993) es composa de cinc balances parcials: mercaderies, serveis, rendes, transferències i capitals. Exemple: la balança de pagaments de l’any 2011 a Espanya va tenir un saldo negatiu de 39.777 milions d’euros.

Balança comercial: Forma part de la balança de pagaments (valor de les transaccions efectuades pels residents d’un país amb la resta del món). La Balança Comercial mesura la relació existent entre les mercaderies comprades a l’exterior (importacions) i les que es venen fora (exportacions). Si el valor de les importacions és superior al de les exportacions serà deficitària, en cas contrari tindrà superàvit. Exemple: a Espanya l’any 2011 el dèficit comercial fou de 46.300 milions d’euros.

Balearització: Fenomen econòmic-territorial de les Illes Balears dels anys 1960-70. Implica un desequilibri sectorial, amb hipertròfia del subsector turístic, lligat a una dependència exagerada de l’exterior. Territorialment, es tradueix en una construcció massiva al litoral, no sempre acompanyada d’una adequada planificació i que implica la desaparició de diverses espècies que feien vida a les costes. Exemple: la Platja de Palma.

Cadena hotelera: Conjunt d’establiments d’hospedatge que formen part d’una mateixa empresa o companyia. Exemple: Cadena Sol, Barceló, Iberostar, NH Hoteles, etc.

Estacionalitat turística: Propietat d’atracció que posseeix un espai turístic tan sols durant una determinada època de l’any. Generalment són les condicions climàtiques les que la marquen o determinen l’atractiu. El model turístic espanyol basat en el Sol i la Platja presenta una acusada estacionalitat amb la concentració dels turistes a l’estiu, especialment al juliol i agost; aquest fet repercuteix en la saturació de les instal·lacions, en el deteriorament del medi ambient i el descens de la qualitat. Es tracta de corregir fomentant altres tipus de turisme com el de la Neu, el de Congressos i Convencions, el Rural o el de la Tercera Edat en temporada baixa.

Àrea d’influència (Hinterland): Paraula alemana que significa literalment “terra posterior” (a un port, ciutat, etc) i en un sentit més ample es refereix a l’area o esfera d’influència d’un assentament, por o nucli central que actua com a centre de decisió organitzant l’espai de l’entorn i les relacions que s’estableixen entre ells. Exemple: el port de Barcelona i la zona del seu voltants (Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet, Mataró, …).

Ocupació extrahotelera: Acció d’emprar durant un espai de temps diferents tipus d’hospedatges turístics (apartaments, pisos, habitatges unifamiliars, etc.) distints de l’hotel. Exemple: blocs d’apartaments de Cala d’Or, Peguera, Can Picafort…

Overbooking: Excés de reserves de places hoteleres, de transport, etc., sobre el nombre de disponibles. Aquesta situació es dóna quan amb la finalitat de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anul·lacions, un nombre superior a la capacitat de l’establiment o mitjà de transport. Exemple: l’overbooking de places de vol a Canàries des de Madrid la Setmana Santa del 2000.
Producte Interior Brut (PIB): Suma del valor de tots els béns i serveis finals produïts per un espai (país, comunitat autònoma o província) en un any. D’això hom ha de deduir el valor dels serveis i béns generats fora de l’espai, encara que sigui amb capital nacional, i sumar els corresponents als efectuats per empreses estrangeres a l’interior de l’espai. També inclou les inversions amb la finalitat de canviar els mitjans de transport. Exemple: el creixement dels serveis a partir de la dècada de 1960 ha suposat la “terciarització” de l’economia espanyola en la que el sector serveis aporta més del 60%. L’economia espanyola registrà uns decreixements del 3,1% interanual el 2009 i del 0,1% el 2010, i un creixement de 0’7% el 2011.
El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció. Fins als anys1980 es preferia lús del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gairebé idèntic al PIB però que incorpora els béns i serveis produïts per factors propis a lexterior. La variació daquesta magnitud macroeconómica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic.

Renda per càpita: Indicador econòmic que s’obté dividint la renda nacional entre el nombre d’habitants d’un país. Exemple: La CCAA de les Illes Balears fou entre el 1985-91 la primera segons la seva renda per càpita.
La renta per cápita o PIB per cápita es la relació que hi ha entre el PIB (producte intern brut) d un país i el nombre d habitantes. El PIB per càpita és el PIB dividit per la població de lespai econòmic. Sovint sutilitza per comparar el grau de desenvolupament entre països, encara que, més aviat, és una simple comparació de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmètica, no és un mesurament adequat del benestar, de la distribució de la riquesa, ni de laccés aquesta o al capital.

Residus urbans: Conjunt de deixalles de distinta fracció (matèria orgànica, paper, cartró, vidre, plàstic, metall, tèxtil, runes, etc.) que genera una zona urbana. Exemple: L’abocador de Son Reus (Palma).

Resultado de imagen de blogspot touroperator tui
Tour operador: Agències especialitzades que organitzen el turisme sobre tot a nivell internacional. Comercialitzen paquets turístics que inclouen estances, visites i el viatge, en general obtinguts a uns preus molt avantatjosos. Cobren als països d’origen, amb la qual cosa el turista paga amb la seva pròpia moneda. Exemples: el touroperador Tui o Halcón Viajes.

Transports discrecionals: Servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars. Exemple: Excursió d’un grup de turistes a Sa Calobra, o una sortida que fan els alumnes d’un institut.

Transports regulars: Servei de transport col·lectiu que es fa seguint un reglament permanent d’entrades i sortides, prèviament establert. Exemple: línia de bus per carretera Palma-Calvià, tren Palma-Inca.

Turisme alternatiu: Moviment de persones amb la finalitat de passar les vacances lluny de la residència habitual i que van a cercar les noves formes per satisfer l’oci. Així podem incloure l’agroturisme, el turisme verd, cicloturisme, turisme d’aventura, etc. Exemple: Agroturisme de Mofaret o Son Boronat a Calvià (Mallorca).

Resultado de imagen de blogspot turismo de masas

Resultado de imagen de blogspot turismo de masas

Resultado de imagen de blogspot turismo de masas

Resultado de imagen de blogspot turismo de masas

Turisme de masses: Moviment de població moll lligat a la satisfacció de l’oci que ha posat a l’abast d’un gran nombre de persones de condició socioeconòmica variada de passar les vacances lluny de la residència habitual. Es va desenvolupar a partir de la dècada del 1960, al voltant d’un nombre limitat de destinacions com a conseqüència de l’abaratiment del transport, l’increment de poder adquisitiu o l’augment del temps lliure. Exemple: S’Arenal, Paguera, Magaluf, Can Picafort…

No hay comentarios: