Blogs de Antonio Boix

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Televisión, Fotografía y Cómic), Heródoto (Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).

lunes, 17 de septiembre de 2012

Conceptes de Geografia: vegetació i mediambient.

             Vocabulari de Geografia d’Espanya en 2n de Batxillerat.
            Conceptes de vegetació i mediambient.

Delicte ecològic: Acció comesa contra les normatives vigents en matèria de medi ambient, atemptant contra un espai natural protegit. Amb la finalitat de conservar i preservar el patrimoni natural, l’Estat protegeix legalment els ecosistemes. Exemple: Llei de Residus Tòxics i Perillosos (llei 20/1986, de 14 de maig).

Desastre natural: Tot fenomen extrem del medi físic í de caràcter imprevisible. Al nostre Estat tenen especial rellevància la sequera i les precipitacions torrencials, derivats de l’irregular règim de precipitacions a gran part d’Espanya. Exemple: Inundacions al llevant de Mallorca el setembre de 1989, o un tsunami.

Deforestació: Consisteix en la destrucció de la coberta vegetal, ja sigui per roturacions agràries excessives i inadequades, per l’ocupació de l’espai forestal o per incendis. Exemple: a Espanya l’any 1994 es varen cremar 250.000 ha de bosc i en l’estiu de 2012 s’han cremat més de 60.000.


Ecosistema: Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que viuen i es relacionen en un espai definit. Exemple: l’alzinar de la Serra de Tramuntana o un llac (a l'imatge).

Endemisme: Fenomen i qualitat dels organismes que viuen exclusivament en una àrea geogràfica determinada. Són espècies que no han experimentat influències. Exemple: estepa joana (Mallorca).

Espai patrimoni de la Humanitat: El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) a través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, aprovat el1972. A data de 15 d’agost del 2010 conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 911 béns, dels quals 704 són culturals, 180 naturals i 27 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 151 estats. Exemple: Des del Consell Insular de Mallorca es va redactar el 20 de març del 2010 el manifest “Per una Serra de Tramuntana declarada Paisatge Cultural” que reconeix els valors paisatgístics de caràcter cultural únics al món que té la Serra i l’existència d’un important patrimoni cultural immaterial, que el paisatge és resultat de l’acció humana al llarg dels segles i dipositari de la tradició i el coneixement rural de l’illa, reconeix també la tasca silenciosa de milers d’agricultors i gestors del territori per enriquir i mantenir el patrimoni de la Serra i que el futur d’aquest indret passa per compatibilitzar una activitat econòmica rendible i la conservació del patrimoni de la Serra.

Garriga: Formació vegetal pròpia del paisatge vegetal mediterrani de terrenys calcaris. Les plantes més característiques són la mata i el romaní.

Màquia: Formació vegetal pròpia de paisatge vegetal mediterrani de terrenys silicis. Les plantes més característiques són la mata i el bruc.

Parc Natural: Àrees a les que l’Estat, com a conseqüència dels seus qualificats valors naturals, per sí o a iniciativa de les corporacions, entitats, societat o particulars, declara per decret com a tals, amb la finalitat de facilitar els contactes de l’home amb la natura. Exemple: s’Albufera (Mallorca).

Àrea natural d’especial interès (ANEI): Territori d’especial valor natural que són objecte de protecció ja que no es permet cap nova construcció i només obres de reparació de construccions ja existents. Exemple: Cala Macarella (Menorca).

[http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2009/05/17/118390]
Pis o estatge de vegetació: cadascuna de les formacions o grups de vegetació que s’escalonen a una muntanya. La sèrie conforma el que s’anomena clisèrie altitudinal. Exemple: del Pirineu aragonès el pi negre-avet, pi silvestre, faig, roure i alzinar.

Pluja àcida: És la precipitació de l’aigua de pluja que porta en dissolució els gasos produïts per les fàbriques (SOi NO2). El seu impacte és nociu no sols per a l’agricultura i zones de boscs, sinó que el seu efecte també es deixa sentir en els Monuments Històrics Artístics del nostre Patrimoni. La pluja àcida es dóna en zones industrials, però el seu efecte es pot deixar sentir en zones més allunyades.

Prats d’alta muntanya: terreny amb cobertes de vegetació herbàcia natural, no sembrada, que es donen per sobre de l’estrat boscós (1900-3000 m d’altura.) i que solen aprofitar-se pels ramats transhumants.

Vegetació eurosiberiana: Tapís vegetal corresponent a l’àrea del vessant Meridional dels Pirineus i Prepirineu, i nord i nord-oest de la península ibèrica. Es caracteritza per la presència de boscos densos i alts que poden passar els 30 m i tendeixen a constituir formacions monoespecífiques, així com diversos arbusts, prats i landa. Ens podem trobar amb rouredes, fagedes o castanyar.

Vegetació macaronèsica: Vegetació pròpia de l’arxipèlag canari que per la seva insularitat, varietat litològica i antiguitat de la flora, té una gran independència. Es caracteritza per la presència de la laurisilva, endemismes i relíquies. Exemple: l’arbre drago.

Vegetació mediterrània: Paisatge vegetal corresponent a la totalitat de la Península Ibèrica i les Illes Balears, excepte la regió eurosiberiana. Les seves formacions vegetals són el bosc de fulla perenne, la màquia i l’estepa. Exemple: l’arbre alzina.


Resultado de imagen de blogspot Vegetación xeròfila cactus

Resultado de imagen de blogspot Vegetación xeròfila cactus

Vegetació xeròfila: Conjunt de plantes adaptades a medis secs. Són espècies de fulles espinoses i petites, per no ser menjades pels animals i perquè en la seva escassa superfície perden poca aigua. Exemple: la cardassa de les Illes Canàries, el cactus...

Resultado de imagen de blogspot Depuración de agua

Resultado de imagen de blogspot Depuración de agua

Depuració d’aigües: Tractament a què són sotmeses les aigües residuals per tal d’evitar que contaminin, mitjançant diversos processos de filtració. El principal problema és l’eliminació dels llots generats en la depuració. A Espanya encara hi ha importants localitats que no en tenen o que realitzen només una depuració parcial. La UE obliga a instal·lar-la a totes les localitats de més de 10.000 habitants abans del 2005. Segons la seva posterior utilització rebrà un tractament primari, secundari o terciari. Exemple: Planta depuradora de sa Coma (Sant Llorenç).

Resultado de imagen de blogspot reciclaje residuos

Resultado de imagen de blogspot reciclaje residuos

Reciclatge: Procés de transformació de materials utilitzats per ser reutilitzats no necessàriament en la seva forma original. El reciclatge de matèries primeres o matèries transformades respon a l’encariment o a l’escassetat de certes matèries o de l’energia, a la necessitat de minimitzar les fonts de pol·lució i a situacions econòmiques determinades. Hi ha tres tipus principals de reciclatge: la reutilització (vidre), el reciclatge directe (vidres), i l’indirecte (compostatge). Exemple: Reciclatge de paper.

Resultado de imagen de blogspot Reserva de la Biosfera:


Canarias.

Resultado de imagen de blogspot Reserva de la Biosfera españa menorca
Menorca.

Reserva de la Biosfera: El 1970 la UNESCO, organisme dintre de la ONU, va iniciar el projecte “L’home i la biosfera” que tenia com a objectiu conciliar la mentalitat i l’ús dels recursos naturals iniciant el concepte actual de desenvolupament sostenible; com a part d’aquest projecte es seleccionarien àrees geogràfiques representatives dels diferents hàbitats del planeta abastant tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquestes àrees es coneixen com reserves de la biosfera. Exemple: L’illa de Menorca a l’arxipèlag balear.

No hay comentarios: